La situació econòmica està incidint negativament en el risc de pobresa, per això des del Departament varem impulsar ja el mes d’abril un Grup de treball per a la lluita contra la pobresa i per a la inclusió social a Catalunya, amb la voluntat de sumar esforços amb les entitats d’iniciativa social amb una llarga trajectòria i experiència en el camp de la inclusió, i les entitats municipalistes. El resultat dels seus treballs ha permès detectar factors importants i concretar actuacions a dur a terme a curt, mig o llarg termini, tot optimitzant esforços i recursos, públics i privats. Al mateix temps, la implicació de diferents departaments de la Generalitat i d’altres agents garanteix l’aplicació de les mesures i la seva avaluació. A més, serviran de punt de partida per a la redacció del Pacte Nacional per l’eradicació de la pobresa, ja que els seu impuls és un ferm compromís del Govern de la Generalitat per l’any vinent.

Des del Departament de Benestar Social i Família reconeixem el paper que les entitats tenen en la societat catalana, com a coneixedores de la realitat social i en l’atenció de les necessitats bàsiques de les persones i les famílies des de la trinxera. És per això que el nostre pressupost per l’any 2012 augmentarà el suport al tercer sector social, que treballa dia a dia contra la pobresa. I també en aquest sentit, liderarem una gran mobilització social, prevista per a la primavera, per tal de sumar els esforços i les solidaritats d’entitats, mitjans de comunicació i ciutadania. Sabem que pel que fa a l’àmbit social, sumar voluntats multiplica els resultats.

I parlar de prioritats és parlar d’infància, de tots i cadascun dels infants que viuen a Catalunya. Perquè els infants són una responsabilitat de país, i la seva atenció requereix el màxim consens social i polític. És per això que aquest any hem treballat un document de bases per a elaborar al llarg de 2012 el Pacte per a la Infància a Catalunya, en benefici de la societat del present i del futur i amb la voluntat de fer un salt qualitatiu important en les polítiques d’infància.

També en l’àmbit de la llei de la dependència hem fet un salt qualitatiu, que ha de marcar l’inici d’una nova etapa. Hem posat al dia el gran gruix d’expedients de persones que portaven temps (anys, en alguns casos) esperant resposta i a partir d’ara hem assentat les bases per a treballar dins dels terminis que marca la llei. Tot dirigit a fer realitat al llarg de la legislatura un canvi de paradigma, perquè no hem de parlar de persones amb dependència, sinó de la promoció de la seva autonomia personal. Tots tenim capacitats i totes són diferents. La realització personal i l’autoestima passen per oferir igualtat d’oportunitats per desenvolupar les capacitats de cadascú, i això és el que hem de garantir.

Així doncs, parlem de solidaritat, compromís, dedicació, esforç, treball … parlem, en definitiva, de valors que sempre ens han definit com a poble, però que una societat cada cop més individualista tendeix a diluir. Els valors hi són, formen part del nostre tarannà. Des del govern impulsem també un pla de valors per a retornar-los al primer pla del dia a dia del nostre país. Per seguir construint un país més sòlid des de valors sòlids.

Aquestes són algunes de les nostres prioritats per l’any 2012. Prioritats per a les quals ja hem assentat les bases l’any 2011. Des del convenciment que el 2012, si unim les nostres voluntats, si seguim fent xarxa, sabrem mantenir i fer sostenible el nostre Estat del Benestar.        

 Feliç any nou a tothom!

L’esforç d’acollida passa per la voluntat de facilitar l’arribada als nouvinguts i per compartir amb ells els valors, els costums i la cultura pròpies de Catalunya, perquè se’ls facin seus i se sentin ben aviat part important de la nostra societat. I per això, els oferim també un dels nostres bens més preuats i que ens caracteritza com a poble: la nostra llengua.

L’esforç d’integració ve per part d’aquells que arriben de cultures ben diferents, però que tenen la voluntat de conèixer i fer seus també aquests valors, costums i cultura, que fins fa poc temps els hi eren desconeguts.

I és de la suma d’aquests dos esforços que obtenim un bon resultat: una societat integradora i de cohesió.

Però encara que la gran majoria de les persones al nostre país aposti per aquesta suma d’esforços. Encara que la gran majoria reconegui que tots, uns i altres,  tenim un seguit de drets i deures que cal respectar i complir, existeix una minoria que vol trencar aquesta harmonia. És aleshores quan es produeixen fets puntuals, lamentables i aïllats, que posen en perill allò que s’ha construït amb l’esforç de molts.

Hem de plantar cara a aquestes minories i no hem de permetre que el que hem construït entre molts ho puguin destruir uns pocs. Des del Govern de la Generalitat serem bel·ligerants amb aquestes actituds destructives. En temes d’immigració hem de fugir del “bonisme” i lluitar contra el racisme per prendre un camí, el de Catalunya: el del treball conjunt amb l’objectiu de ser un sol poble cohesionat. Un sol poble on no hi ha un nosaltres i un vosaltres, sinó persones amb drets i deures.