El proper dia 8 de març celebrem el Dia Internacional de les Dones i aquell dia es convocaran molts actes i homenatges i moltes veus s’alçaran per parlar de les dones, i moltes persones escriuran sobre elles. Per això, jo vull avançar-me uns dies per compartir amb vosaltres algunes reflexions que em plantejo com a home i com a polític.

M’heu sentit dir moltes vegades que la igualtat entre les persones és un element capital per tenir una societat cohesionada i que hem de valorar les diferents capacitats de totes les persones i fugir dels estigmes i les etiquetes. M’heu sentit parlar de la promoció de les persones i de la igualtat d’oportunitats. I tots aquests conceptes són aplicables en molts àmbits i, també de manera molt important, a l’hora de parlar de polítiques de dones.

Jo, com a home i com a polític, crec i treballo per la igualtat real entre homes i dones. Perquè aquesta societat la formem i la fem entre tots, dones i homes, avançant i treballant plegats.

Vaig néixer l’any 1956 i la cultura del moment era molt patriarcal. De fet, encara avui hem de treballar per superar molts tics patriarcals que manté la nostra societat però, personalment, he intentat anar aprenent i avançant.

Des de molt jove vaig començar la meva trajectòria dins del món de l’associacionisme i aquella va ser una bona escola, perquè en aquell àmbit em vaig poder impregnar molt de la corresponsabilitat de les persones, més enllà del sexe al que pertanyen. Així doncs, en el terreny de la igualtat la meva etapa de joventut ja anava en aquesta línia i amb els anys ha anat evolucionant en el convenciment de la necessitat de seguir avançant cap a aquesta igualtat.

Avui sóc conseller de Benestar Social i Família i l’Institut Català de les Dones està integrat en aquest Departament. Des d’aquesta responsabilitat política les meves principals prioritats i en aquest ordre són: eradicar la violència masclista; impulsar la conciliació i la igualtat en l’àmbit familiar, perquè és una gran influència en la educació dels fills i impulsar la igualtat entre dones i homes en l’àmbit de la empresa, pel que fa a la igualtat de feines i de salaris.

Em sento implicat en la necessitat de treballar cap a una societat més justa, com a home i com a polític. Les polítiques socials destinades a les dones no han de ser sempre definides i dirigides per dones. Han de ser una responsabilitat compartida i la normalitat arribarà quan les estadístiques siguin equilibrades també en aquest aspecte.

Avui una periodista que m’entrevistava, per definir aquest àmbit del Departament que encapçalo s’ha referit a mi com el “conseller de les polítiques de dones”. Aquesta expressió resulta excessiva, però l’alta responsabilitat que representa m’honora. Espero exercir-la amb la dignitat i eficàcia que requereix, però, sobretot, em comprometo a seguir fent cada dia l’esforç d’aprendre i avançar, com a home i com a polític, cap a la igualtat real entre dones i homes, i saber transmetre a d’altres homes i d’altres polítics la necessitat d’avançar tots junts.

Us desitjo un feliç 8 de març a tots! Dones i homes!

El proper mes de maig viurem a Catalunya un fet històric. Una gran mobilització ciutadana per plantar cara a un problema que la situació econòmica actual està agreujant. El proper mes de maig celebrarem una Marató per la Pobresa, en la qual, Govern, entitats, TV3, ciutadanes i ciutadans de Catalunya s’uniran en un objectiu comú.

La idea va sorgir des del Govern, pensant que, si bé estem fent el que ens pertoca com a Administració tot i les dificultats, també hem de donar a la ciutadania la possibilitat de sentir-se protagonistes, implicar-se en la solució dels problemes que ara mateix estem afrontant.

La nostra societat té una gran qualitat humana. Això s’ha fet evident al llarg dels anys tant a nivell individual per part dels ciutadans i ciutadanes anònims, com mitjançant les entitats del Tercer Sector Social.

La trajectòria solidària de les entitats al nostre país no és un fet que es produeixi ara fruit de la crisi que vivim. Ve de lluny, i amb una provada i extensa experiència.

I la Marató per la Pobresa del proper maig ha de ser una finestra al servei de totes aquestes entitats, per tal que entrin a totes les llars del nostre país a mostrar quina és la seva feina, com s’organitzen, com treballen, com col·laboren, a qui ofereixen el seu suport.

La tasca de les entitats és molta i molt important, però de vegades, també desconeguda o poc reconeguda. La Marató oferirà a les entitats del Tercer Sector Socials l’oportunitat de connectar directament amb la ciutadania per establir ponts de coneixement i col·laboració.

I els ciutadans i ciutadanes del nostre país tindran l’oportunitat de conèixer de primera mà aquestes entitats i la seva feina. Podran connectar, trobar coincidències, crear sinèrgies, establir col·laboracions. Demostrar, un cop més, la seva solidaritat. La qualitat humana que caracteritza la nació catalana.

I tot això, gràcies a la implicació de TV3, que des del primer moment s’hi ha sumat posant al servei d’aquest projecte ambiciós tota la experiència i exigència professional que hi dediquen cada any a la celebració de la tradicional Marató científica.

Així doncs, Administració, entitats, TV3, ciutadans, ciutadanes … tots units en un repte comú i ambiciós. Units en una gran aventura. Fa uns mesos semblava un somni, una utopia. Ara estem a punt de fer-lo realitat entre tots. A punt de fer història.

 La prioritat del Departament de Benestar Social i Família són les persones, i per davant de totes, aquelles que es troben en una situació més vulnerable. És per això, que si l’any 2011 ens hem centrat molt especialment en la lluita contra la pobresa i l’exclusió social; l’atenció als infants i a les persones amb grans o severes dependències, l’any 2012 els nostres esforços en aquests àmbits seran més decidits encara.

La situació econòmica està incidint negativament en el risc de pobresa, per això des del Departament varem impulsar ja el mes d’abril un Grup de treball per a la lluita contra la pobresa i per a la inclusió social a Catalunya, amb la voluntat de sumar esforços amb les entitats d’iniciativa social amb una llarga trajectòria i experiència en el camp de la inclusió, i les entitats municipalistes. El resultat dels seus treballs ha permès detectar factors importants i concretar actuacions a dur a terme a curt, mig o llarg termini, tot optimitzant esforços i recursos, públics i privats. Al mateix temps, la implicació de diferents departaments de la Generalitat i d’altres agents garanteix l’aplicació de les mesures i la seva avaluació. A més, serviran de punt de partida per a la redacció del Pacte Nacional per l’eradicació de la pobresa, ja que els seu impuls és un ferm compromís del Govern de la Generalitat per l’any vinent.

Des del Departament de Benestar Social i Família reconeixem el paper que les entitats tenen en la societat catalana, com a coneixedores de la realitat social i en l’atenció de les necessitats bàsiques de les persones i les famílies des de la trinxera. És per això que el nostre pressupost per l’any 2012 augmentarà el suport al tercer sector social, que treballa dia a dia contra la pobresa. I també en aquest sentit, liderarem una gran mobilització social, prevista per a la primavera, per tal de sumar els esforços i les solidaritats d’entitats, mitjans de comunicació i ciutadania. Sabem que pel que fa a l’àmbit social, sumar voluntats multiplica els resultats.

I parlar de prioritats és parlar d’infància, de tots i cadascun dels infants que viuen a Catalunya. Perquè els infants són una responsabilitat de país, i la seva atenció requereix el màxim consens social i polític. És per això que aquest any hem treballat un document de bases per a elaborar al llarg de 2012 el Pacte per a la Infància a Catalunya, en benefici de la societat del present i del futur i amb la voluntat de fer un salt qualitatiu important en les polítiques d’infància.

També en l’àmbit de la llei de la dependència hem fet un salt qualitatiu, que ha de marcar l’inici d’una nova etapa. Hem posat al dia el gran gruix d’expedients de persones que portaven temps (anys, en alguns casos) esperant resposta i a partir d’ara hem assentat les bases per a treballar dins dels terminis que marca la llei. Tot dirigit a fer realitat al llarg de la legislatura un canvi de paradigma, perquè no hem de parlar de persones amb dependència, sinó de la promoció de la seva autonomia personal. Tots tenim capacitats i totes són diferents. La realització personal i l’autoestima passen per oferir igualtat d’oportunitats per desenvolupar les capacitats de cadascú, i això és el que hem de garantir.

Així doncs, parlem de solidaritat, compromís, dedicació, esforç, treball … parlem, en definitiva, de valors que sempre ens han definit com a poble, però que una societat cada cop més individualista tendeix a diluir. Els valors hi són, formen part del nostre tarannà. Des del govern impulsem també un pla de valors per a retornar-los al primer pla del dia a dia del nostre país. Per seguir construint un país més sòlid des de valors sòlids.

Aquestes són algunes de les nostres prioritats per l’any 2012. Prioritats per a les quals ja hem assentat les bases l’any 2011. Des del convenciment que el 2012, si unim les nostres voluntats, si seguim fent xarxa, sabrem mantenir i fer sostenible el nostre Estat del Benestar.        

 Feliç any nou a tothom!