Pacte per a la Infància. Cal l’esforç i la implicació de tots

Els infants són una responsabilitat de país, per això, a l’hora d’elaborar un Pacte per a la Infància a Catalunya, ens cal assolir el màxim consens social i polític. Cal que tots posem una part directa d’esforç i d’interès en aquesta tasca, per tal de fer-lo viable.

Ahir varem donar el tret de sortida a aquest objectiu i espero, que la il·lusió i l’empenta de tots per a fer-lo realitat, ens permeti presentar-lo en el termini d’un any i poder, així, celebrar de manera tan positiva i especial el Dia Universal de l’Infant de 2012.

Ahir varem presentar el document de base, que és un recull d’idees clau sobre les quals posar-nos a treballar en propostes concretes d’actuació. Propostes que han de significar un pas endavant en les polítiques d’infància, un salt qualitatiu, per tal que en el futur, Catalunya lideri el benestar de la infància.

Quan parlem d’infància estem parlant de tots i cadascun dels infants que viuen a Catalunya. Estem parlant de les persones que representen la nostra esperança en el futur.

A partir d’ara, experts, entitats i representants polítics, hauran de definir les estratègies i propostes que marcaran les polítiques d’infància a mitjà i llarg termini. El Govern ha de liderar aquest procés i n’és el màxim responsable, però la proposta de pacte duu implícita la necessitat d’un compromís de tota la societat en favor dels seus infants.

A l’hora d’elaborar el Pacte, caldrà fer èmfasi en la necessitat d’adoptar polítiques de prevenció i intervenció cap els infants en situació de risc. Caldrà abordar qüestions importants com l’augment de la pobresa infantil, les dificultats d’inserció laboral dels joves, la integració de les persones immigrades, la discriminació per raons de gènere, la infància tutelada, la necessitat de potenciar l’adopció i l’acollida, el suport als infants amb discapacitat, les malalties mentals, els trastorns alimentaris, les addiccions i les drogodependències, el foment del consum i d’hàbits saludables, i altres qüestions com el tractament que reben els infants als mitjans de comunicació o a través de la publicitat, el foment de l’esport i l’educació en el lleure i la conciliació de la vida laboral i familiar.

És un gran repte i una gran responsabilitat, però la recompensa serà magnífica: un bon Pacte per a la infància, en benefici de tota la societat del present i del futur.

Desitjo que a partir d’ara s’obri un procés participatiu, en el qual tothom s’impliqui amb aportacions, sentit crític i voluntat de construir i d’entesa. I espero que l’any vinent tots celebrem amb joia que hem estat capaços de fer plegats una gran feina en favor de tots i cadascun dels infants del nostre país.

 

Fem de cada dia un 25 de novembre

El passat dia 25 varem celebrar el Dia Internacional per l’eliminació de la violència envers les dones. Es van llegir manifestos arreu del país, molts ciutadans i ciutadanes lluíem llaços de color lila i els mitjans van tractar el tema amb intensitat.

Jo, com a conseller de Benestar Social i Família, vaig reiterar, un cop més, el ple suport del Govern de la Generalitat a les dones que es troben en situació de violència masclista i al seu entorn, i el compromís de treballar amb tots els agents socials implicats per avançar en l’eradicació d’aquesta xacra.

Dos dies abans havia expressat aquest mateix compromís a La Seu d’Urgell, on varem inaugurar un Centre d’Intervenció Especialitzada per donar servei a les dones en situació de violència masclista i els seus fills i filles de les comarques de l’Alt Pirineu i Aran.

Però, lamentablement, ahir diumenge varem viure un altre trist episodi de violència masclista en el qual una dona de Terrassa va perdre la vida.

Som conscients que des de les administracions hem de seguir treballant, com fem, atenent tots els àmbits de manifestació de la violència, en la seva prevenció, en la protecció de les persones … Però també sabem que cal la complicitat de tots per acabar amb la violència masclista, i que les estratègies per avançar en el camí de la seva eradicació només seran efectives si s’actua de forma contundent, unitària i multidisciplinar des de tots els àmbits polítics i socials.

Com deia, fa pocs dies hem inaugurat un nou CIE a La Seu d’Urgell, el sisè de Catalunya. Seguim donant tot el nostre suport a la feina realitzada des dels 100 SIAD que hi ha arreu del país. Hem iniciat un pla pilot per incloure formació en prevenció de relacions abusives dins la parella en el currículum educatiu dels estudis de formació professional d’Integració social i d’Animació sociocultural, una iniciativa en el marc del programa de sensibilització i prevenció contra les relacions abusives entre noies i nois que presentarà el Govern l’any 2012 i en el qual participen de manera transversal l’ICD i la Direcció General de Joventut, del Departament de Benestar Social i Família, i els Departaments d’Ensenyament, d’Interior i de Salut.  

A més, no puc deixar de destacar la Línia 900900120, que ha realitzat més de cent mil atencions en els seus 10 anys de funcionament.

Seguim treballant, prioritzant l’atenció a les dones i als seus fills i filles. I us seguim demanant a tots i a totes que no baixeu la guàrdia, que davant qualsevol indici alerteu, denuncieu o tendiu una mà.

Entre tots ho farem possible, sobretot si no defallim quan, com ahir, haguem de reviure el dolor de plorar una altra víctima. Fem de cada dia, un 25 de novembre.

Un nou punt de partida per a donar un fort i nou impuls al voluntariat

Els dies 9, 10 i 11 de novembre varem ser organitzadors i amfitrions d’un esdeveniment internacional: el II Congrés Europeu del Voluntariat.

Coincidint amb l’Any Europeu del Voluntariat i tenint en compte que a Catalunya el voluntariat és un valor profundament arrelat a la nostra identitat de país, s’entén l’ interès i l’orgull del Govern de Catalunya i, especialment, del Departament que encapçalo, per organitzar aquest espai d’intercanvi de coneixements i experiències en l’àmbit del voluntariat.

El Congrés va ser un èxit, perquè molta gent s’hi va implicar per fer-ho possible. Perquè més de 500 persones de Catalunya, d’arreu de l’Estat i d’Europa, van parlar durant tres dies una mateixa llengua: la llengua del compromís, de la solidaritat, de la dedicació als altres, de la implicació en un projecte…

Europa té un gran actiu de força social, una gran xarxa d’associacions que és clara expressió de la solidaritat de les persones. I a Catalunya, concretament, aquest motor social ha tingut una trajectòria llarga, sòlida i brillant. Catalunya sempre ha estat un referent en l’àmbit del voluntariat i del món associatiu, perquè voluntariat i associacionisme són conceptes inseparables.

Però a pesar que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya portem el concepte voluntariat al nostre propi ADN, en els darrers anys, el món del voluntariat no ha viscut l’evolució que mereixia al nostre país: el primer Tripartit va derogar la Llei del voluntariat , que havia estat pionera a l’Estat espanyol. I en la darrera legislatura, es va intentar impulsar una nova llei massa intervencionista.  

És per això que hem celebrat aquest Congrés europeu, que ens ha permès fixar un nou punt de partida per a donar un fort i nou impuls al sector. Per tornar a donar-li veu i reiterar el nostre compromís i la nostra voluntat d’oferir-los tot el nostre suport.

Va ser un Congrés molt productiu, perquè va donar lloc a importants conclusions que serviran de base per començar a elaborar el II Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat des del diàleg i la complicitat amb el sector. I va ser un Congrés innovador, perquè es va tancar amb la celebració d’un Marketplace, una experiència pionera, de la mà de la Federació Catalana del Voluntariat, que va unir entitats, administració i empreses.

El Marketplace va ser un punt de trobada per promoure la col·laboració entre el món empresarial i el sector voluntari, un espai comú en el qual es van generar moltes sinèrgies i contactes que, de ben segur, es concretaran en projectes de col·laboració.

En definitiva, els dies 9, 10 i 11 de novembre van ser dies molt importants per al voluntariat i per al nostre país. Perquè es varen unir moltes veus; es varen compartir moltes experiències; es varen encaixar moltes mans i es va donar testimoni del treball de molts homes i dones que de manera anònima i generosa contribueixen dia a dia a construir una societat més justa i millor. Que serà més democràtica i valdrà més la pena si sumem esforços administracions, entitats i ciutadans per donar un nou i fort impuls a aquest bé comú, a aquest valor nacional, que és el voluntariat.