D’altra banda, aquest any 2012 celebrem l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu i la Solidaritat entre Generacions i he considerat oportú fer una reflexió des d’aquesta coincidència, és a dir, sumar les dues celebracions. Perquè crec que la transmissió dels valors i de l’experiència de les persones més grans de les nostres famílies, mitjançant el diàleg i la convivència mútua, enriqueix als més joves i als més petits d’una forma decisiva. En moments de dificultat com els actuals és molt necessari que la gent que ja ha viscut situacions difícils de la història de Catalunya, ajudin a entendre als més joves com ensortir-se’n: recuperant la vivència de valors com l’esforç, el treball, l’austeritat, la solidaritat, l’autoexigència, la justícia i una actitud optimista per creure en un futur millor.

A més, als ulls dels néts i les nétes, els avis i les àvies són un model d’envelliment cada cop més necessari tenint en compte la creixent esperança de vida a la nostra societat.

M’agradaria trobar-me en un moment on fos possible fer salts qualitatius en polítiques de família, perquè crec que és una de les coses que amb el temps més fruïts donen al conjunt de la societat, però cal ser realistes i esforçar-nos en atendre les necessitats socials més urgents, com la lluita contra la pobresa infantil i familiar, on hi estem bolcant molts esforços.

Amb tot, no deixo de pensar que és una llàstima que durant els anys de bonança econòmica no es fessin passes decidides per incorporar a Catalunya polítiques de família que ens haguessin acostat a models de països europeus on aquestes mesures hi són presents des de fa anys, on la consideració social vers la família és més alta i disposen, en definitiva, de més instruments perquè les famílies tinguin els fills que desitgen tenir i millors condicions per dedicar-se a la seva educació (permisos parentals, llibertat d’elecció en el model de cura de la petita infància, flexibilitat d’horaris laborals, prestacions progressives en funció de les rendes familiars i del nombre de fills i filles…).

No obstant, no hem de renunciar a mantenir un treball en favor de  les conductes parentals que procuren el benestar dels nens i nenes i el seu desenvolupament integral des d’una perspectiva de cura, afecte, protecció, enriquiment i seguretat personal i de no-violència; l’establiment dels límits necessaris perquè els infants puguin desenvolupar plenament el seu potencial i la implicació en la vida quotidiana dels fills i filles.

Per tant, és bàsic enfortir la família com element de transmissió de valors, i per a això és clau la relació entre grans i petits i que els més grans es mantinguin actius. Avançant tots en aquest sentit construïm un futur millor.

Malgrat les dificultats del moment, estic convençut que Catalunya tirarà endavant si tenim la màxima confiança en la nostra força, si creiem que la fórmula d’èxit està en nosaltres mateixos, en els valors que han fet fort el país i que hem de seguir impulsant ara més que mai. Evoquem doncs avui la valentia de Sant Jordi, la seva temprança per afrontar nosaltres els nostres propis reptes.

La festa de Sant Jordi és una extraordinària expressió d’estimació, tradició i civisme. En aquesta diada, catalanes i catalans refermem la nostra identitat com a poble, la nostra llengua i cultura, elements que garanteixen la cohesió i la bona convivència i fan de la nostra una nació de qualitat humana.

Fem doncs que avui sigui també una diada marcada per la solidaritat, la companyonia i la complicitat, en la qual totes les persones de Catalunya, especialment les més vulnerables, rebin un gest que faci encara més valuosa aquesta diada.

Desitjo que tingueu un gran dia de Sant Jordi.

Malgrat tot, la Llei es va aprovar i, com a tal, el govern de CiU l’hem acatada i desenvolupada amb el màxim rigor i eficàcia possible. L’any 2011 vàrem fer un esforç important per posar al dia els expedients pendents i vàrem tancar l’any amb un augment dels beneficiaris d’un 40%. També en aquest primer trimestre del 2012 hem fet una bona feina introduint al sistema de la LAPAD, 11.123 persones.

Així doncs, nosaltres estem complint la Llei. Però, no podem dir el mateix del Govern de l’Estat que ha decidit de manera unilateral suspendre el nivell acordat, una aportació econòmica que s’articula a través de convenis bilaterals amb les comunitats autònomes a partir de criteris com la població dependent, la dispersió geogràfica, la insularitat o el número d’immigrants retornats i que ha de mantenir perquè és el mandat de la Llei. La decisió del Govern de l’Estat de no complir la Llei en aquest punt suposa per a Catalunya no rebre els 48 milions d’euros que per aquest concepte va rebre l’any 2011. I davant d’això, el suggeriment de l’Estat és que des de Catalunya fem un nou esforç.

La Llei de la dependència està mal finançada des del primer moment. Cada any la Generalitat ha anat augmentant la seva aportació econòmica mentre veia com l’Estat reduïa la seva. L’any 2011 la Generalitat va aportar 907,1 milions d’euros, mentre l’Estat va aportar 258,4 milions. La llei estableix que l’aportació de la comunitat autònoma serà com a mínim la mateixa que faci el Govern de l’Estat. Quantes ciutadanes i ciutadans de Catalunya no haguéssim pogut atendre l’any 2011 si la Generalitat només hagués aportat 258 milions d’euros, tal i com estableix la Llei?

La Generalitat compleix la Llei i la compleix amb escreix. Només exigim que l’Estat faci el mateix i aporti a Catalunya allò que li correspon. Sembla mentida haver d’anar a Madrid a reclamar al Govern que compleixi les seves pròpies lleis, però ho seguirem exigint. Serem bel·ligerants en la defensa dels interessos de Catalunya i dels drets socials de la seva gent.

M’heu sentit dir moltes vegades que la igualtat entre les persones és un element capital per tenir una societat cohesionada i que hem de valorar les diferents capacitats de totes les persones i fugir dels estigmes i les etiquetes. M’heu sentit parlar de la promoció de les persones i de la igualtat d’oportunitats. I tots aquests conceptes són aplicables en molts àmbits i, també de manera molt important, a l’hora de parlar de polítiques de dones.

Jo, com a home i com a polític, crec i treballo per la igualtat real entre homes i dones. Perquè aquesta societat la formem i la fem entre tots, dones i homes, avançant i treballant plegats.

Vaig néixer l’any 1956 i la cultura del moment era molt patriarcal. De fet, encara avui hem de treballar per superar molts tics patriarcals que manté la nostra societat però, personalment, he intentat anar aprenent i avançant.

Des de molt jove vaig començar la meva trajectòria dins del món de l’associacionisme i aquella va ser una bona escola, perquè en aquell àmbit em vaig poder impregnar molt de la corresponsabilitat de les persones, més enllà del sexe al que pertanyen. Així doncs, en el terreny de la igualtat la meva etapa de joventut ja anava en aquesta línia i amb els anys ha anat evolucionant en el convenciment de la necessitat de seguir avançant cap a aquesta igualtat.

Avui sóc conseller de Benestar Social i Família i l’Institut Català de les Dones està integrat en aquest Departament. Des d’aquesta responsabilitat política les meves principals prioritats i en aquest ordre són: eradicar la violència masclista; impulsar la conciliació i la igualtat en l’àmbit familiar, perquè és una gran influència en la educació dels fills i impulsar la igualtat entre dones i homes en l’àmbit de la empresa, pel que fa a la igualtat de feines i de salaris.

Em sento implicat en la necessitat de treballar cap a una societat més justa, com a home i com a polític. Les polítiques socials destinades a les dones no han de ser sempre definides i dirigides per dones. Han de ser una responsabilitat compartida i la normalitat arribarà quan les estadístiques siguin equilibrades també en aquest aspecte.

Avui una periodista que m’entrevistava, per definir aquest àmbit del Departament que encapçalo s’ha referit a mi com el “conseller de les polítiques de dones”. Aquesta expressió resulta excessiva, però l’alta responsabilitat que representa m’honora. Espero exercir-la amb la dignitat i eficàcia que requereix, però, sobretot, em comprometo a seguir fent cada dia l’esforç d’aprendre i avançar, com a home i com a polític, cap a la igualtat real entre dones i homes, i saber transmetre a d’altres homes i d’altres polítics la necessitat d’avançar tots junts.

Us desitjo un feliç 8 de març a tots! Dones i homes!

La idea va sorgir des del Govern, pensant que, si bé estem fent el que ens pertoca com a Administració tot i les dificultats, també hem de donar a la ciutadania la possibilitat de sentir-se protagonistes, implicar-se en la solució dels problemes que ara mateix estem afrontant.

La nostra societat té una gran qualitat humana. Això s’ha fet evident al llarg dels anys tant a nivell individual per part dels ciutadans i ciutadanes anònims, com mitjançant les entitats del Tercer Sector Social.

La trajectòria solidària de les entitats al nostre país no és un fet que es produeixi ara fruit de la crisi que vivim. Ve de lluny, i amb una provada i extensa experiència.

I la Marató per la Pobresa del proper maig ha de ser una finestra al servei de totes aquestes entitats, per tal que entrin a totes les llars del nostre país a mostrar quina és la seva feina, com s’organitzen, com treballen, com col·laboren, a qui ofereixen el seu suport.

La tasca de les entitats és molta i molt important, però de vegades, també desconeguda o poc reconeguda. La Marató oferirà a les entitats del Tercer Sector Socials l’oportunitat de connectar directament amb la ciutadania per establir ponts de coneixement i col·laboració.

I els ciutadans i ciutadanes del nostre país tindran l’oportunitat de conèixer de primera mà aquestes entitats i la seva feina. Podran connectar, trobar coincidències, crear sinèrgies, establir col·laboracions. Demostrar, un cop més, la seva solidaritat. La qualitat humana que caracteritza la nació catalana.

I tot això, gràcies a la implicació de TV3, que des del primer moment s’hi ha sumat posant al servei d’aquest projecte ambiciós tota la experiència i exigència professional que hi dediquen cada any a la celebració de la tradicional Marató científica.

Així doncs, Administració, entitats, TV3, ciutadans, ciutadanes … tots units en un repte comú i ambiciós. Units en una gran aventura. Fa uns mesos semblava un somni, una utopia. Ara estem a punt de fer-lo realitat entre tots. A punt de fer història.

La situació econòmica està incidint negativament en el risc de pobresa, per això des del Departament varem impulsar ja el mes d’abril un Grup de treball per a la lluita contra la pobresa i per a la inclusió social a Catalunya, amb la voluntat de sumar esforços amb les entitats d’iniciativa social amb una llarga trajectòria i experiència en el camp de la inclusió, i les entitats municipalistes. El resultat dels seus treballs ha permès detectar factors importants i concretar actuacions a dur a terme a curt, mig o llarg termini, tot optimitzant esforços i recursos, públics i privats. Al mateix temps, la implicació de diferents departaments de la Generalitat i d’altres agents garanteix l’aplicació de les mesures i la seva avaluació. A més, serviran de punt de partida per a la redacció del Pacte Nacional per l’eradicació de la pobresa, ja que els seu impuls és un ferm compromís del Govern de la Generalitat per l’any vinent.

Des del Departament de Benestar Social i Família reconeixem el paper que les entitats tenen en la societat catalana, com a coneixedores de la realitat social i en l’atenció de les necessitats bàsiques de les persones i les famílies des de la trinxera. És per això que el nostre pressupost per l’any 2012 augmentarà el suport al tercer sector social, que treballa dia a dia contra la pobresa. I també en aquest sentit, liderarem una gran mobilització social, prevista per a la primavera, per tal de sumar els esforços i les solidaritats d’entitats, mitjans de comunicació i ciutadania. Sabem que pel que fa a l’àmbit social, sumar voluntats multiplica els resultats.

I parlar de prioritats és parlar d’infància, de tots i cadascun dels infants que viuen a Catalunya. Perquè els infants són una responsabilitat de país, i la seva atenció requereix el màxim consens social i polític. És per això que aquest any hem treballat un document de bases per a elaborar al llarg de 2012 el Pacte per a la Infància a Catalunya, en benefici de la societat del present i del futur i amb la voluntat de fer un salt qualitatiu important en les polítiques d’infància.

També en l’àmbit de la llei de la dependència hem fet un salt qualitatiu, que ha de marcar l’inici d’una nova etapa. Hem posat al dia el gran gruix d’expedients de persones que portaven temps (anys, en alguns casos) esperant resposta i a partir d’ara hem assentat les bases per a treballar dins dels terminis que marca la llei. Tot dirigit a fer realitat al llarg de la legislatura un canvi de paradigma, perquè no hem de parlar de persones amb dependència, sinó de la promoció de la seva autonomia personal. Tots tenim capacitats i totes són diferents. La realització personal i l’autoestima passen per oferir igualtat d’oportunitats per desenvolupar les capacitats de cadascú, i això és el que hem de garantir.

Així doncs, parlem de solidaritat, compromís, dedicació, esforç, treball … parlem, en definitiva, de valors que sempre ens han definit com a poble, però que una societat cada cop més individualista tendeix a diluir. Els valors hi són, formen part del nostre tarannà. Des del govern impulsem també un pla de valors per a retornar-los al primer pla del dia a dia del nostre país. Per seguir construint un país més sòlid des de valors sòlids.

Aquestes són algunes de les nostres prioritats per l’any 2012. Prioritats per a les quals ja hem assentat les bases l’any 2011. Des del convenciment que el 2012, si unim les nostres voluntats, si seguim fent xarxa, sabrem mantenir i fer sostenible el nostre Estat del Benestar.        

 Feliç any nou a tothom!

La Marató ha estat un èxit, un any més, perquè en ella se sumen el compromís i la solidaritat d’entitats, institucions i persones anònimes.

La Marató de TV3 ha assolit la categoria de símbol nacional. És un clam col·lectiu que pren força any rere any per aquestes dates. És l’expressió de la solidaritat, la generositat, la implicació, la companyonia, …  valors que formen part de l’ADN del nostre poble. Aquest any, un cop més, milers de ciutadanes i ciutadans de Catalunya ens hem convertit en voluntaris i/o donants anònims per fer del nostre, un país més just i solidari.

I és que la solidaritat forma part del nostre tarannà. Un valor molt nostre que s’evidencia durant tot l’any, però que durant el Nadal adquireix una dimensió encara més gran.

Per això aquests dies vivim iniciatives com la que impulsa la Comunitat de Sant Egidio, als quals vaig visitar dimecres. Una ONG cristiana d’ajuda als pobres, que donarà menjar en el seu tradicional dinar de Nadal a 850 persones necessitades. Un dinar de Nadal que serà possible gràcies a l’ajuda de 500 voluntaris.

Dimecres també, vaig compartir nadales i somriures amb els nens i nenes d’Adimir i les seves famílies, a Montcada. Aquesta entitat amb el seu projecte IntegrARTE, està impulsant activitats per integrar els nens i nenes amb necessitats educatives especials a través d’activitats com la pintura, el ball o el circ. ADIMIR ens ha donat una lliçó teòrica i pràctica de com construir un exemple d’escola per a persones amb capacitats diferents.

I ahir la Diada del soci solidari del FC Barcelona, gràcies a la qual el Departament de Benestar Social i Família va poder repartir entre les diverses entitats que treballen en l’àmbit social 18.000 entrades per assistir al partit FC Barcelona – L’Hospitalet de la Copa del rei.

Més de 6.000 socis es van sumar a la primera edició d’aquesta iniciativa, i amb aquest gest altruista van fer possible que moltes persones poguessin veure complert el seu somni de viure un partit al Camp Nou. Ahir va ser un dia molt especial per a moltes persones anònimes gràcies a la solidaritat de milers de socis.

Aquests són només uns breus exemples de la solidaritat i el compromís que he pogut compartir amb moltes persones en uns pocs dies, previs a les festes de Nadal. Però són una solidaritat i un compromís que ens defineixen com a poble i que es produeixen al nostre país els 365 dies de l’any. I us vull expressar el meu agraïment a tots: entitats, ciutadans i ciutadanes. A l’hora us desitjo un BON NADAL i un millor 2012. Entre tots ho farem possible. Hem demostrat sobradament que en som molt capaços.

Endavant! Solidaris, sempre!

BON NADAL!

No hem de pensar en el concepte discapacitats, sinó en diferents capacitats, perquè tots som diferents i tots tenim unes capacitats o altres. I en aquest sentit, Govern i entitats estem en sintonia, perquè tenim el mateix objectiu: posar en valor les capacitats de les persones, ja que quan una persona és més autònoma, se sent més útil i estimada i creix la seva autoestima.

Des de Benestar Social i Família treballem per canviar aquest concepte. Les persones no s’han de sentir subsidiàries, sinó que s’han de sentir incentivades a tirar endavant el seu propi projecte de vida.

Ahir varem celebrar per avançat, conjuntament amb COCARMI, el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat i varem tenir una demostració clara i contundent d’això que afirmo. Ballarins i ballarines, actors i actrius, músics  … un munt d’artistes que, per damunt de limitacions i dificultats, ens varen fer riure, vibrar i emocionar-nos amb el seu art.

Igualtat d’oportunitats vol dir això: fer efectiu el dret a tirar endavant un projecte de vida i, perquè no, fer realitat un somni. El somni que ahir feien realitat a l’escenari de l’auditori de l’ONCE, les persones que posaven en valor les seves capacitats artístiques i arrencaven sincers i entusiasmats aplaudiments del públic assistent.

Cal reforçar la inclusió social de les persones amb discapacitat i això passa per facilitar la seva vida diària, per facilitar el seu gaudi en temps de lleure, per facilitar el seu accés a l’estudi, a la comunicació, a la informació i, també, per facilitar la seva inclusió laboral.

Per això des de Benestar Social i Família apostem per aquests criteris. Estem ultimant el projecte de llei d’accessibilitat, que permetrà tenir un codi d’accessibilitat per tal de trencar barreres en tots els sentits i treballem en la línia de la desburocratització de l’administració, per fer una administració més àgil, que faci més fàcil la vida als usuaris.

A Catalunya hi ha més de 460.000 persones que tenen reconeguda alguna discapacitat, però també moltes capacitats. El país compta amb totes i cadascuna d’elles i amb les seves capacitats.

Ahir varem donar el tret de sortida a aquest objectiu i espero, que la il·lusió i l’empenta de tots per a fer-lo realitat, ens permeti presentar-lo en el termini d’un any i poder, així, celebrar de manera tan positiva i especial el Dia Universal de l’Infant de 2012.

Ahir varem presentar el document de base, que és un recull d’idees clau sobre les quals posar-nos a treballar en propostes concretes d’actuació. Propostes que han de significar un pas endavant en les polítiques d’infància, un salt qualitatiu, per tal que en el futur, Catalunya lideri el benestar de la infància.

Quan parlem d’infància estem parlant de tots i cadascun dels infants que viuen a Catalunya. Estem parlant de les persones que representen la nostra esperança en el futur.

A partir d’ara, experts, entitats i representants polítics, hauran de definir les estratègies i propostes que marcaran les polítiques d’infància a mitjà i llarg termini. El Govern ha de liderar aquest procés i n’és el màxim responsable, però la proposta de pacte duu implícita la necessitat d’un compromís de tota la societat en favor dels seus infants.

A l’hora d’elaborar el Pacte, caldrà fer èmfasi en la necessitat d’adoptar polítiques de prevenció i intervenció cap els infants en situació de risc. Caldrà abordar qüestions importants com l’augment de la pobresa infantil, les dificultats d’inserció laboral dels joves, la integració de les persones immigrades, la discriminació per raons de gènere, la infància tutelada, la necessitat de potenciar l’adopció i l’acollida, el suport als infants amb discapacitat, les malalties mentals, els trastorns alimentaris, les addiccions i les drogodependències, el foment del consum i d’hàbits saludables, i altres qüestions com el tractament que reben els infants als mitjans de comunicació o a través de la publicitat, el foment de l’esport i l’educació en el lleure i la conciliació de la vida laboral i familiar.

És un gran repte i una gran responsabilitat, però la recompensa serà magnífica: un bon Pacte per a la infància, en benefici de tota la societat del present i del futur.

Desitjo que a partir d’ara s’obri un procés participatiu, en el qual tothom s’impliqui amb aportacions, sentit crític i voluntat de construir i d’entesa. I espero que l’any vinent tots celebrem amb joia que hem estat capaços de fer plegats una gran feina en favor de tots i cadascun dels infants del nostre país.

Jo, com a conseller de Benestar Social i Família, vaig reiterar, un cop més, el ple suport del Govern de la Generalitat a les dones que es troben en situació de violència masclista i al seu entorn, i el compromís de treballar amb tots els agents socials implicats per avançar en l’eradicació d’aquesta xacra.

Dos dies abans havia expressat aquest mateix compromís a La Seu d’Urgell, on varem inaugurar un Centre d’Intervenció Especialitzada per donar servei a les dones en situació de violència masclista i els seus fills i filles de les comarques de l’Alt Pirineu i Aran.

Però, lamentablement, ahir diumenge varem viure un altre trist episodi de violència masclista en el qual una dona de Terrassa va perdre la vida.

Som conscients que des de les administracions hem de seguir treballant, com fem, atenent tots els àmbits de manifestació de la violència, en la seva prevenció, en la protecció de les persones … Però també sabem que cal la complicitat de tots per acabar amb la violència masclista, i que les estratègies per avançar en el camí de la seva eradicació només seran efectives si s’actua de forma contundent, unitària i multidisciplinar des de tots els àmbits polítics i socials.

Com deia, fa pocs dies hem inaugurat un nou CIE a La Seu d’Urgell, el sisè de Catalunya. Seguim donant tot el nostre suport a la feina realitzada des dels 100 SIAD que hi ha arreu del país. Hem iniciat un pla pilot per incloure formació en prevenció de relacions abusives dins la parella en el currículum educatiu dels estudis de formació professional d’Integració social i d’Animació sociocultural, una iniciativa en el marc del programa de sensibilització i prevenció contra les relacions abusives entre noies i nois que presentarà el Govern l’any 2012 i en el qual participen de manera transversal l’ICD i la Direcció General de Joventut, del Departament de Benestar Social i Família, i els Departaments d’Ensenyament, d’Interior i de Salut.  

A més, no puc deixar de destacar la Línia 900900120, que ha realitzat més de cent mil atencions en els seus 10 anys de funcionament.

Seguim treballant, prioritzant l’atenció a les dones i als seus fills i filles. I us seguim demanant a tots i a totes que no baixeu la guàrdia, que davant qualsevol indici alerteu, denuncieu o tendiu una mà.

Entre tots ho farem possible, sobretot si no defallim quan, com ahir, haguem de reviure el dolor de plorar una altra víctima. Fem de cada dia, un 25 de novembre.