Des del maig de 1994 se celebra a tot el món un dia per reconèixer el paper de la família. Enguany des de la Generalitat de Catalunya ho varem commemorar en un acte entranyable al Palau Moja de Barcelona, en el qual varem comptar amb la participació de Pilarin Bayés i Blanca Busquets.

D’altra banda, aquest any 2012 celebrem l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu i la Solidaritat entre Generacions i he considerat oportú fer una reflexió des d’aquesta coincidència, és a dir, sumar les dues celebracions. Perquè crec que la transmissió dels valors i de l’experiència de les persones més grans de les nostres famílies, mitjançant el diàleg i la convivència mútua, enriqueix als més joves i als més petits d’una forma decisiva. En moments de dificultat com els actuals és molt necessari que la gent que ja ha viscut situacions difícils de la història de Catalunya, ajudin a entendre als més joves com ensortir-se’n: recuperant la vivència de valors com l’esforç, el treball, l’austeritat, la solidaritat, l’autoexigència, la justícia i una actitud optimista per creure en un futur millor.

A més, als ulls dels néts i les nétes, els avis i les àvies són un model d’envelliment cada cop més necessari tenint en compte la creixent esperança de vida a la nostra societat.

M’agradaria trobar-me en un moment on fos possible fer salts qualitatius en polítiques de família, perquè crec que és una de les coses que amb el temps més fruïts donen al conjunt de la societat, però cal ser realistes i esforçar-nos en atendre les necessitats socials més urgents, com la lluita contra la pobresa infantil i familiar, on hi estem bolcant molts esforços.

Amb tot, no deixo de pensar que és una llàstima que durant els anys de bonança econòmica no es fessin passes decidides per incorporar a Catalunya polítiques de família que ens haguessin acostat a models de països europeus on aquestes mesures hi són presents des de fa anys, on la consideració social vers la família és més alta i disposen, en definitiva, de més instruments perquè les famílies tinguin els fills que desitgen tenir i millors condicions per dedicar-se a la seva educació (permisos parentals, llibertat d’elecció en el model de cura de la petita infància, flexibilitat d’horaris laborals, prestacions progressives en funció de les rendes familiars i del nombre de fills i filles…).

No obstant, no hem de renunciar a mantenir un treball en favor de  les conductes parentals que procuren el benestar dels nens i nenes i el seu desenvolupament integral des d’una perspectiva de cura, afecte, protecció, enriquiment i seguretat personal i de no-violència; l’establiment dels límits necessaris perquè els infants puguin desenvolupar plenament el seu potencial i la implicació en la vida quotidiana dels fills i filles.

Per tant, és bàsic enfortir la família com element de transmissió de valors, i per a això és clau la relació entre grans i petits i que els més grans es mantinguin actius. Avançant tots en aquest sentit construïm un futur millor.

Avui els carrers del país s’omplen de tradició, gent, llibres i roses. Fa molts anys que celebrem la diada del nostre patró amb un ritual ben simple: regalant llibres i roses a estimats, familiars i amics. Un gest que vol dir saber estimar la gent i la cultura i que en la seva senzillesa ens defineix com a poble.

Malgrat les dificultats del moment, estic convençut que Catalunya tirarà endavant si tenim la màxima confiança en la nostra força, si creiem que la fórmula d’èxit està en nosaltres mateixos, en els valors que han fet fort el país i que hem de seguir impulsant ara més que mai. Evoquem doncs avui la valentia de Sant Jordi, la seva temprança per afrontar nosaltres els nostres propis reptes.

La festa de Sant Jordi és una extraordinària expressió d’estimació, tradició i civisme. En aquesta diada, catalanes i catalans refermem la nostra identitat com a poble, la nostra llengua i cultura, elements que garanteixen la cohesió i la bona convivència i fan de la nostra una nació de qualitat humana.

Fem doncs que avui sigui també una diada marcada per la solidaritat, la companyonia i la complicitat, en la qual totes les persones de Catalunya, especialment les més vulnerables, rebin un gest que faci encara més valuosa aquesta diada.

Desitjo que tingueu un gran dia de Sant Jordi.

Ara fa sis anys el Congrés dels Diputats va aprovar la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència. Des del primer moment del debat d’aquesta llei, des de CiU varem aixecar una veu crítica, denunciant que envaïa les competències pròpies de la Generalitat de Catalunya i atribuïa els mateixos recursos a tots els territoris de l’Estat, quan tots sabem que comunitats autònomes com Catalunya tenen uns serveis de preu més elevat.

Malgrat tot, la Llei es va aprovar i, com a tal, el govern de CiU l’hem acatada i desenvolupada amb el màxim rigor i eficàcia possible. L’any 2011 vàrem fer un esforç important per posar al dia els expedients pendents i vàrem tancar l’any amb un augment dels beneficiaris d’un 40%. També en aquest primer trimestre del 2012 hem fet una bona feina introduint al sistema de la LAPAD, 11.123 persones.

Així doncs, nosaltres estem complint la Llei. Però, no podem dir el mateix del Govern de l’Estat que ha decidit de manera unilateral suspendre el nivell acordat, una aportació econòmica que s’articula a través de convenis bilaterals amb les comunitats autònomes a partir de criteris com la població dependent, la dispersió geogràfica, la insularitat o el número d’immigrants retornats i que ha de mantenir perquè és el mandat de la Llei. La decisió del Govern de l’Estat de no complir la Llei en aquest punt suposa per a Catalunya no rebre els 48 milions d’euros que per aquest concepte va rebre l’any 2011. I davant d’això, el suggeriment de l’Estat és que des de Catalunya fem un nou esforç.

La Llei de la dependència està mal finançada des del primer moment. Cada any la Generalitat ha anat augmentant la seva aportació econòmica mentre veia com l’Estat reduïa la seva. L’any 2011 la Generalitat va aportar 907,1 milions d’euros, mentre l’Estat va aportar 258,4 milions. La llei estableix que l’aportació de la comunitat autònoma serà com a mínim la mateixa que faci el Govern de l’Estat. Quantes ciutadanes i ciutadans de Catalunya no haguéssim pogut atendre l’any 2011 si la Generalitat només hagués aportat 258 milions d’euros, tal i com estableix la Llei?

La Generalitat compleix la Llei i la compleix amb escreix. Només exigim que l’Estat faci el mateix i aporti a Catalunya allò que li correspon. Sembla mentida haver d’anar a Madrid a reclamar al Govern que compleixi les seves pròpies lleis, però ho seguirem exigint. Serem bel·ligerants en la defensa dels interessos de Catalunya i dels drets socials de la seva gent.