La sessió de control al govern espanyol a la cambra alta va transcórrer la setmana passada amb una certa tensió. Hi havia el president Rajoy responent a les preguntes de l’oposició. Va defensar el dèficit asimètric per a les comunitats autònomes. Bé, ara caldrà veure què acaben fent ell i Montoro…

Per part meva, vaig interpel·lar el ministre d’Economia, Luis de Guindos, al qual vaig exigir que corregís els objectius de dèficit i atorgués a Catalunya i a les comunitats autònomes un terç de la flexibilització del dèficit concedit per Europa a l’Estat. Amb aquesta redistribució, es deixarien de bloquejar les responsabilitats d’aquestes administracions.

També li vaig comentar que la descompensació excessiva entre ingressos i despeses ens condueix a uns endeutaments no sostenibles. I li vaig recordar que per al 2013 el dèficit conjunt per a les Administracions és del 6,3%; 5,1% per a l’Administració central, reduint-se en una sola dècima en els últims dos anys, mentre que el de les Comunitats Autònomes s’ha reduït des del 3,3% de 2011 a l’ 1,2% que el Govern pretén aplicar el 2013.

Al govern espanyol li agrada exigir austeritat a les altres administracions però és incapaç de gestionar el que li correspon. I així també li vaig dir, afegint-hi que aquesta situació no té lògica econòmica perquè mentre el país està lluitant contra la crisi el govern espanyol té com a principal prioritat la rescentralització de l’Estat.

Vaig seguir etzibant-li que la política econòmica del govern espanyol aplicada en l’últim any i mig no és l’adequada i, és més, està sent un desastre. Vaig exigir un canvi en les polítiques econòmiques del govern perquè la caiguda del PIB es triplica aquest any –respecte a les previsions de fa set mesos-, hi ha més d’un milió de noves persones a l’atur, la sortida de la crisi es retarda, no hi ha crèdit per a pimes, autònoms i famílies, la recapitalització financera manté interrogants i, mentrestant, el govern prioritza el seu programa ideològic.

Pla de Xoc Ocupació

Davant l’escandalosa xifra de 6,2 milions de persones a l’atur i la petició de paciència de Rajoy, vaig assenyalar que calia actuar i vaig proposar la creació d’un Pla de Xoc per a l’Ocupació.

També vaig reclamar l’ús del crèdit autoritzat per Europa per a recapitalitzar el sistema financer espanyol amb l’objectiu d’activar línies de finançament per a les pimes a través de l’ICO i les entitats controlades pel FROB.

A més, vaig deixar molt clara la necessitat de la participació de les comunitats autònomes en l’augment de la recaptació dels impostos per al 2012 i el 2013. No és possible que la totalitat de l’augment de la recaptació vagi a parar a les arques de l’Estat. La Generalitat ha de participar en el 50% dels majors ingressos que reporti l’alça de l’IVA i altres impostos en els quals participa.

En aquest sentit, vaig posar-li un exemple molt clarificador: el 2013, els funcionaris de la Generalitat no cobraran la paga doble, els de l’administració central sí. I és que no és admissible que els més de 4.000 milions que hauran de pagar de més els contribuents de Catalunya durant el 2013 por l’augment dels impostos vagin a les arques de l’Estat perquè aquest pugui pagar, per exemple, la paga doble dels seus funcionaris o perquè eviti fer ajustaments en defensa o en l’estructura administrativa estatal. En canvi, la Generalitat sí que haurà de fer una nova reducció de la seva despesa als centres educatius, als hospitals o en el pagament dels serveis socials que presta el tercer sector. I això no ho podem acceptar de cap de les maneres.

La suspensió de la Declaració de Sobirania per part del Tribunal Constitucional ens omple de més raons per seguir endavant en el procés que ens permetrà decidir quin país volem per a viure en un futur. Per enèsima vegada, se’ns demostra, descaradament, la manca de sensibilitat cap a Catalunya i la voluntat de silenciar-nos la nostra veu. Volen humiliar-nos però no podran!

La resolució del TC és una manca de respecte i un elevat menyspreu cap als catalans, i més si tenim en compte que aquesta és la primera vegada en democràcia que aquest tribunal suspèn un acord d’un parlament autonòmic. Recordem que el Parlament de Catalunya va aprovar la Declaració de Sobirania per una àmplia majoria i que insta al Govern català a dialogar amb el govern espanyol per a celebrar una consulta per a decidir el futur del nostre país. Així, la resolució del TC també constata, una vegada més, que mentre uns apostem per al diàleg i l’entesa d’altres segueixen amb la tònica de la negativa i el cop de porta.

Però el TC ha oblidat que, per sobre de tot, hi ha la sobirania del poble de Catalunya i, en nom seu, el Parlament de Catalunya. Davant de resolucions com aquesta, ens refermem en mantenir-nos en el camí que ja hem emprès i que ens ha de portar a exercir el nostre dret a decidir. Som nació i exercim els nostres drets des del què som. I repeteixo i reitero: és el nostre dret. Perquè aquesta és la voluntat de tot un poble que està per sobre de qualsevol resolució. Democràcia per sobre de tot!

Les dades que ha donat a conèixer recentment l’Institut Nacional d’Estadística sobre l’atur en aquest primer trimestre de l’any són esfereïdores: un 27, 16% de la població de tot l’estat espanyol no té feina; a Catalunya, són 902.300 persones; 2 milions de llars tenen tots els seus membres a l’atur i més d’un 57% dels joves tampoc treballen. Estem parlant de persones, no només de xifres.

I en contraposició d’aquesta gravíssima situació, l’immobilisme. Som testimonis de la incapacitat del govern espanyol per impulsar la creació d’ocupació, per incentivar el creixement econòmic, per animar al teixit productiu per tal de poder sortir d’aquesta situació completament asfixiant. Hem estat testimonis del fracàs de les seves polítiques econòmiques basades en l’austeritat però, pel que sembla, la rectificació, tal i com es plantegen ara la Unió Europea i les institucions internacionals com l’FMI, no arriba. I és que la línia que segueix el govern, d’acord amb les reformes anunciades al passat Consell de Ministres, empitjora les previsions: accentua l’austeritat econòmica i fa pagar la crisi als més vulnerables, tal i com constatem, per exemple i entre d’altres, amb l’anunci de la retallada en 1.447 milions d’euros en la Llei de la Dependència.

Paral•lelament, la política d’austeritat del govern segueix concentrant-se, principalment, sobre les comunitats autònomes. Un nou error: recordem que són les comunitats autònomes les que han estat l’autèntic motor de creixement econòmic i un dels pilars fonamentals de l’Estat del Benestar a l’estat espanyol en els darrers 30 anys.
Davant d’aquest panorama que paralitza l’estat espanyol, es va generant una creixent manca de confiança de la ciutadania envers a la política. El forat on s’ha caigut es va fent gros, i l’esperança per a poder tornar a veure la llum es va allunyant a marxes forçades.

Des del Grup Parlamentari Català de CiU al Senat reclamem, i insistim des de fa més d’un any, en la necessitat d’aplicar de forma urgent un pla de xoc per a lluitar contra l’atur i que ens permeti seguir endavant. Reclamem que el govern espanyol expliqui de manera clara quines mesures pensa adoptar per estimular el creixement i generar ocupació. Reclamem que promogui el crèdit a les petites i mitjanes empreses, als autònoms, … a través dels bancs rescatats. I reclamem, per tant, que es comprometi en les solucions reals i sigui conscient que darrere de les xifres hi ha persones que viuen situacions molt delicades i es troben immerses en la profunda angoixa que genera la impossibilitat de trobar feina.