Des del maig de 1994 se celebra a tot el món un dia per reconèixer el paper de la família. Enguany des de la Generalitat de Catalunya ho varem commemorar en un acte entranyable al Palau Moja de Barcelona, en el qual varem comptar amb la participació de Pilarin Bayés i Blanca Busquets.

D’altra banda, aquest any 2012 celebrem l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu i la Solidaritat entre Generacions i he considerat oportú fer una reflexió des d’aquesta coincidència, és a dir, sumar les dues celebracions. Perquè crec que la transmissió dels valors i de l’experiència de les persones més grans de les nostres famílies, mitjançant el diàleg i la convivència mútua, enriqueix als més joves i als més petits d’una forma decisiva. En moments de dificultat com els actuals és molt necessari que la gent que ja ha viscut situacions difícils de la història de Catalunya, ajudin a entendre als més joves com ensortir-se’n: recuperant la vivència de valors com l’esforç, el treball, l’austeritat, la solidaritat, l’autoexigència, la justícia i una actitud optimista per creure en un futur millor.

A més, als ulls dels néts i les nétes, els avis i les àvies són un model d’envelliment cada cop més necessari tenint en compte la creixent esperança de vida a la nostra societat.

M’agradaria trobar-me en un moment on fos possible fer salts qualitatius en polítiques de família, perquè crec que és una de les coses que amb el temps més fruïts donen al conjunt de la societat, però cal ser realistes i esforçar-nos en atendre les necessitats socials més urgents, com la lluita contra la pobresa infantil i familiar, on hi estem bolcant molts esforços.

Amb tot, no deixo de pensar que és una llàstima que durant els anys de bonança econòmica no es fessin passes decidides per incorporar a Catalunya polítiques de família que ens haguessin acostat a models de països europeus on aquestes mesures hi són presents des de fa anys, on la consideració social vers la família és més alta i disposen, en definitiva, de més instruments perquè les famílies tinguin els fills que desitgen tenir i millors condicions per dedicar-se a la seva educació (permisos parentals, llibertat d’elecció en el model de cura de la petita infància, flexibilitat d’horaris laborals, prestacions progressives en funció de les rendes familiars i del nombre de fills i filles…).

No obstant, no hem de renunciar a mantenir un treball en favor de  les conductes parentals que procuren el benestar dels nens i nenes i el seu desenvolupament integral des d’una perspectiva de cura, afecte, protecció, enriquiment i seguretat personal i de no-violència; l’establiment dels límits necessaris perquè els infants puguin desenvolupar plenament el seu potencial i la implicació en la vida quotidiana dels fills i filles.

Per tant, és bàsic enfortir la família com element de transmissió de valors, i per a això és clau la relació entre grans i petits i que els més grans es mantinguin actius. Avançant tots en aquest sentit construïm un futur millor.