Diumenge vaig participar a La Marató de TV3 rebent trucades, com ja havia fet en anys anteriors. Una experiència que us recomano, perquè és única i enriquidora. I és que la Marató és un exemple de solidaritat, la suma de  moltes voluntats i solidaritats individuals i associatives per donar una gran resposta de país.

La Marató ha estat un èxit, un any més, perquè en ella se sumen el compromís i la solidaritat d’entitats, institucions i persones anònimes.

La Marató de TV3 ha assolit la categoria de símbol nacional. És un clam col·lectiu que pren força any rere any per aquestes dates. És l’expressió de la solidaritat, la generositat, la implicació, la companyonia, …  valors que formen part de l’ADN del nostre poble. Aquest any, un cop més, milers de ciutadanes i ciutadans de Catalunya ens hem convertit en voluntaris i/o donants anònims per fer del nostre, un país més just i solidari.

I és que la solidaritat forma part del nostre tarannà. Un valor molt nostre que s’evidencia durant tot l’any, però que durant el Nadal adquireix una dimensió encara més gran.

Per això aquests dies vivim iniciatives com la que impulsa la Comunitat de Sant Egidio, als quals vaig visitar dimecres. Una ONG cristiana d’ajuda als pobres, que donarà menjar en el seu tradicional dinar de Nadal a 850 persones necessitades. Un dinar de Nadal que serà possible gràcies a l’ajuda de 500 voluntaris.

Dimecres també, vaig compartir nadales i somriures amb els nens i nenes d’Adimir i les seves famílies, a Montcada. Aquesta entitat amb el seu projecte IntegrARTE, està impulsant activitats per integrar els nens i nenes amb necessitats educatives especials a través d’activitats com la pintura, el ball o el circ. ADIMIR ens ha donat una lliçó teòrica i pràctica de com construir un exemple d’escola per a persones amb capacitats diferents.

I ahir la Diada del soci solidari del FC Barcelona, gràcies a la qual el Departament de Benestar Social i Família va poder repartir entre les diverses entitats que treballen en l’àmbit social 18.000 entrades per assistir al partit FC Barcelona – L’Hospitalet de la Copa del rei.

Més de 6.000 socis es van sumar a la primera edició d’aquesta iniciativa, i amb aquest gest altruista van fer possible que moltes persones poguessin veure complert el seu somni de viure un partit al Camp Nou. Ahir va ser un dia molt especial per a moltes persones anònimes gràcies a la solidaritat de milers de socis.

Aquests són només uns breus exemples de la solidaritat i el compromís que he pogut compartir amb moltes persones en uns pocs dies, previs a les festes de Nadal. Però són una solidaritat i un compromís que ens defineixen com a poble i que es produeixen al nostre país els 365 dies de l’any. I us vull expressar el meu agraïment a tots: entitats, ciutadans i ciutadanes. A l’hora us desitjo un BON NADAL i un millor 2012. Entre tots ho farem possible. Hem demostrat sobradament que en som molt capaços.

Endavant! Solidaris, sempre!

BON NADAL!

Demà, 3 de desembre, celebrem el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, encara que penso que caldria replantejar el propi nom de l’efemèride, per tal de canviar de paradigma.

No hem de pensar en el concepte discapacitats, sinó en diferents capacitats, perquè tots som diferents i tots tenim unes capacitats o altres. I en aquest sentit, Govern i entitats estem en sintonia, perquè tenim el mateix objectiu: posar en valor les capacitats de les persones, ja que quan una persona és més autònoma, se sent més útil i estimada i creix la seva autoestima.

Des de Benestar Social i Família treballem per canviar aquest concepte. Les persones no s’han de sentir subsidiàries, sinó que s’han de sentir incentivades a tirar endavant el seu propi projecte de vida.

Ahir varem celebrar per avançat, conjuntament amb COCARMI, el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat i varem tenir una demostració clara i contundent d’això que afirmo. Ballarins i ballarines, actors i actrius, músics  … un munt d’artistes que, per damunt de limitacions i dificultats, ens varen fer riure, vibrar i emocionar-nos amb el seu art.

Igualtat d’oportunitats vol dir això: fer efectiu el dret a tirar endavant un projecte de vida i, perquè no, fer realitat un somni. El somni que ahir feien realitat a l’escenari de l’auditori de l’ONCE, les persones que posaven en valor les seves capacitats artístiques i arrencaven sincers i entusiasmats aplaudiments del públic assistent.

Cal reforçar la inclusió social de les persones amb discapacitat i això passa per facilitar la seva vida diària, per facilitar el seu gaudi en temps de lleure, per facilitar el seu accés a l’estudi, a la comunicació, a la informació i, també, per facilitar la seva inclusió laboral.

Per això des de Benestar Social i Família apostem per aquests criteris. Estem ultimant el projecte de llei d’accessibilitat, que permetrà tenir un codi d’accessibilitat per tal de trencar barreres en tots els sentits i treballem en la línia de la desburocratització de l’administració, per fer una administració més àgil, que faci més fàcil la vida als usuaris.

A Catalunya hi ha més de 460.000 persones que tenen reconeguda alguna discapacitat, però també moltes capacitats. El país compta amb totes i cadascuna d’elles i amb les seves capacitats.

Els infants són una responsabilitat de país, per això, a l’hora d’elaborar un Pacte per a la Infància a Catalunya, ens cal assolir el màxim consens social i polític. Cal que tots posem una part directa d’esforç i d’interès en aquesta tasca, per tal de fer-lo viable.

Ahir varem donar el tret de sortida a aquest objectiu i espero, que la il·lusió i l’empenta de tots per a fer-lo realitat, ens permeti presentar-lo en el termini d’un any i poder, així, celebrar de manera tan positiva i especial el Dia Universal de l’Infant de 2012.

Ahir varem presentar el document de base, que és un recull d’idees clau sobre les quals posar-nos a treballar en propostes concretes d’actuació. Propostes que han de significar un pas endavant en les polítiques d’infància, un salt qualitatiu, per tal que en el futur, Catalunya lideri el benestar de la infància.

Quan parlem d’infància estem parlant de tots i cadascun dels infants que viuen a Catalunya. Estem parlant de les persones que representen la nostra esperança en el futur.

A partir d’ara, experts, entitats i representants polítics, hauran de definir les estratègies i propostes que marcaran les polítiques d’infància a mitjà i llarg termini. El Govern ha de liderar aquest procés i n’és el màxim responsable, però la proposta de pacte duu implícita la necessitat d’un compromís de tota la societat en favor dels seus infants.

A l’hora d’elaborar el Pacte, caldrà fer èmfasi en la necessitat d’adoptar polítiques de prevenció i intervenció cap els infants en situació de risc. Caldrà abordar qüestions importants com l’augment de la pobresa infantil, les dificultats d’inserció laboral dels joves, la integració de les persones immigrades, la discriminació per raons de gènere, la infància tutelada, la necessitat de potenciar l’adopció i l’acollida, el suport als infants amb discapacitat, les malalties mentals, els trastorns alimentaris, les addiccions i les drogodependències, el foment del consum i d’hàbits saludables, i altres qüestions com el tractament que reben els infants als mitjans de comunicació o a través de la publicitat, el foment de l’esport i l’educació en el lleure i la conciliació de la vida laboral i familiar.

És un gran repte i una gran responsabilitat, però la recompensa serà magnífica: un bon Pacte per a la infància, en benefici de tota la societat del present i del futur.

Desitjo que a partir d’ara s’obri un procés participatiu, en el qual tothom s’impliqui amb aportacions, sentit crític i voluntat de construir i d’entesa. I espero que l’any vinent tots celebrem amb joia que hem estat capaços de fer plegats una gran feina en favor de tots i cadascun dels infants del nostre país.