Fa uns dies vaig participar en la inauguració de la 2a Conferència Tècnica sobre els Programes de Crisi de la Creu Roja a Catalunya. La Creu Roja és una important institució del Tercer Sector Social, un sector molt fort al nostre país, que juga un important paper en la nostra societat, encara més en temps de crisi, perquè ens enforteix, ens caracteritza i té una llarga tradició.

Vaig agrair a la Creu Roja tot el que està fent en aquest difícil moment que ens toca viure, però el meu agraïment és extensiu a totes les institucions i entitats que constituïu el nostre Tercer Sector.

Vivim una situació de pobresa emergent, agreujada per la crisi actual, però cal recordar que en els anys 2004, 2005 i 2006, en un moment de creixement econòmic, la pobresa ja augmentava a Catalunya. Avui, degut a la dura crisi econòmica està arribant a sectors de la societat que eren permeables a les crisis. I aquesta pobresa emergent necessita respostes, que des del Tercer Sector heu sabut donar des del primer moment. 

Les institucions i entitats que formeu part del Tercer Sector, amb la vostra feina i el vostre compromís, enfortiu el nostre país i la nostra democràcia, perquè us sentiu corresponsables davant la nostra societat. Però la responsabilitat última és de les administracions, cal dir-ho, tot i que sabem i reconeixem que arribem més ràpidament a la gent amb la cooperació del Tercer Sector. El bé comú és cosa de tothom!

Les administracions estem fetes per col·laborar, no per competir. La crisi és una realitat i no admet maquillatges, per això és responsabilitat de les administracions explicar les coses tal com són, per afrontar la situació, encara que sigui dura, des de la seva dimensió real. I reals han de ser també els drets socials, no ciència ficció. Les institucions i les entitats del Tercer Sector, com agraïa a la gent de Creu Roja, feu reals els drets socials de la gent. Poseu valors, coratge, il·lusió i empenta en allò que feu en benefici de la societat. És per això, que us hem d’agrair la vostra tasca i comptar amb vosaltres per sumar esforços, per tirar endavant.

Com vaig fer a la 2a Conferència Tècnica sobre els Programes de Crisi de la Creu Roja a Catalunya, us vull donar les gràcies a tots, i encoratjar-vos a seguir treballant, a seguir sumant esforços. Entre tots, tirem el país endavant!

La família és la institució més important i central de la nostra societat. I una mostra de la importància que té per al Govern de Catalunya és haver-la recuperat en la denominació del Departament de Benestar Social i Família i en la centralitat de les seves polítiques.

Socialment hem avançat en el reconeixement i normalització de la diversitat de la família, però no ho hem fet prou en el respecte i la manera de relacionar-nos-hi des dels sectors amb qui es comparteix la tasca d’educar els fills i filles.

És molt habitual sentir carregar contra la incompetència d’alguns pares i mares a l’hora de cercar les causes de diverses problemàtiques escolars o educatives, i són populars i acceptades idees en aquesta línia formulades per alguns professionals del món educatiu i sanitari.

Cada cop hi ha més pressió i exigències cap a la institució familiar, que davant d’aquests plantejaments culpabilitzadors pot arribar a desentendre’s de les institucions educatives. Sovint la família queda desautoritzada a ulls d’uns desorientats infants i joves que senten constantment crítiques a les capacitats de mares i pares.

Perquè una família pugui desenvolupar amb força l’educació dels seus infants ha de sentir-se segura i capacitada per fer-ho! És difícil exercir responsabilitats en un entorn hostil i de pressió constant. Des de l’optimisme i la confiança és possible recuperar l’autoestima de les famílies i crear condicions òptimes perquè desenvolupin les seves competències parentals en positiu.

Segurament són certes part de les crítiques que es formulen sobre les capacitats d’algunes famílies però és ineficaç formular-les si no es fa en positiu,  oferint la col·laboració per resoldre-les i mostrant suport i comprensió.

És indispensable des de les institucions públiques i el món associatiu fer-se corresponsables de la gran tasca educativa dels pares i mares i oferir-los suport, espais de trobada, orientació i altres recursos per a que puguin tirar endavant amb èxit la tasca fonamental de la que són protagonistes: educar els seus fills i filles, que en definitiva són els infants i joves de tota la societat per a que arribin a ser adults realitzats a nivell personal, ben arrelats i corresponsabilitzats amb la seva societat i el seu món.

Cal assumir la paternitat o maternitat com un enriquiment també personal. Enriquiment en el que també hi tenen un pes important valors com el lliurament desinteressat, el compromís i una certa renúncia a favor de l’altre més feble que ens necessita per a créixer.

Des del Govern de Catalunya, amb motiu del Dia Internacional de la Família,  que se celebra cada 15 de maig, volem contribuir a augmentar el grau de conscienciació  sobre els temes relacionats amb la família i transmetre un missatge de confiança en les capacitats de cada família.

Perquè un país amb una xarxa familiar forta és un país amb capacitat de resposta; amb capacitat per fer front als problemes; un país solidari, generós i compromès. La família és l’estructura social bàsica, l’encarregada de transmetre els valors essencials als ciutadans i ciutadanes del present i del futur. Per tant, apostar per les nostres famílies és apostar pel nostre país.