A Catalunya la convivència entre la població autòctona i els nouvinguts és sòlida, perquè està construïda sobre pilars forts. I aquests pilars resulten de la suma de dos esforços: l’esforç d’acollida per part d’uns i l’esforç d’integració per part dels altres.

L’esforç d’acollida passa per la voluntat de facilitar l’arribada als nouvinguts i per compartir amb ells els valors, els costums i la cultura pròpies de Catalunya, perquè se’ls facin seus i se sentin ben aviat part important de la nostra societat. I per això, els oferim també un dels nostres bens més preuats i que ens caracteritza com a poble: la nostra llengua.

L’esforç d’integració ve per part d’aquells que arriben de cultures ben diferents, però que tenen la voluntat de conèixer i fer seus també aquests valors, costums i cultura, que fins fa poc temps els hi eren desconeguts.

I és de la suma d’aquests dos esforços que obtenim un bon resultat: una societat integradora i de cohesió.

Però encara que la gran majoria de les persones al nostre país aposti per aquesta suma d’esforços. Encara que la gran majoria reconegui que tots, uns i altres,  tenim un seguit de drets i deures que cal respectar i complir, existeix una minoria que vol trencar aquesta harmonia. És aleshores quan es produeixen fets puntuals, lamentables i aïllats, que posen en perill allò que s’ha construït amb l’esforç de molts.

Hem de plantar cara a aquestes minories i no hem de permetre que el que hem construït entre molts ho puguin destruir uns pocs. Des del Govern de la Generalitat serem bel·ligerants amb aquestes actituds destructives. En temes d’immigració hem de fugir del “bonisme” i lluitar contra el racisme per prendre un camí, el de Catalunya: el del treball conjunt amb l’objectiu de ser un sol poble cohesionat. Un sol poble on no hi ha un nosaltres i un vosaltres, sinó persones amb drets i deures.

El passat divendres vaig visitar el centre “Pere Barnés” i el taller ocupacional “La Troballa” de la Fundació Arrels, una entitat que treballa pel desenvolupament integral de les persones en situació d’exclusió social, sobretot, persones sense llar. Em vaig reunir amb alguns dels seus dirigents i vaig poder conversar amb alguns usuaris, podent copsar així les seves opinions i preocupacions.

La Fundació Arrels és una de les moltes entitats que fan una important tasca social al nostre país, ja que, com no em canso de repetir, el Tercer Sector té un gran pes en la societat catalana; les entitats són molt potents i treballen des de primera línia i des de fa molts anys, responent a les necessitats de les persones.

I si aquestes entitats tenen tant de protagonisme a l’hora de treballar en benefici de la societat, és lògic i just que també en tinguin a l’hora  de participar en el disseny de les polítiques socials.

La lluita contra la pobresa és una prioritat per al Govern de la Generalitat i també per a moltes d’aquestes entitats del Tercer Sector. Per això hem de sumar esforços i actuar conjuntament. Cal crear aliances, afavorir les complicitats, escoltar i molt a les entitats, perquè des del seu profund coneixement de la realitat i les necessitats de les persones de cada racó del nostre país, tenen molt a dir.

Molt a dir, per exemple, a l’hora de delimitar zones d’actuació prioritàries en els barris i municipis més afectats i a l’hora de crear solucions a mida per a les seves necessitats específiques.

És per això que des de la Conselleria de Benestar Social i Família ens “aliarem” amb les entitats per tal d’impulsar el Pla d’inclusió social. Un pla que es dissenyarà des del primer moment amb la participació del Tercer Sector vinculat a la comunitat, per tal de lluitar tots a una contra la pobresa, un problema creixent al nostre país, que entre tots hem d’aconseguir eradicar.

Ara que deixem enrere les entranyables festes de Nadal i la màgica nit de Reis, que porta la il·lusió i el somriure a tants infants, jo vull retre un homenatge a uns altres reis.

Uns reis que també són màgics, perquè fan possible que molts nens i nenes gaudeixin de l’amor, la il·lusió, l’alegria i l’esperança d’un futur millor, quan les circumstàncies de la seva vida els havien deixat sense aquests drets.

Parlo dels educadors, dels voluntaris, de les famílies acollidores, de les entitats d’infància i de totes aquelles persones que amb generositat i entrega regalen amor a tants infants des del compromís social.

Aquestes persones són també reis màgics, però la seva màgia no es limita a una nit a l’any, sinó que és una màgia intensa i perdurable, que acompanya aquests infants per sempre, cada dia de la seva vida. Els tindran molt presents quan deixin  la infantesa i l’adolescència perquè la seva vida serà “diferent” gràcies a la seva màgia.

 Moltes gràcies a tots i totes per la vostra màgia!