La força de la solidaritat

Catalunya s’ha caracteritzat per la gran quantitat d’associacions i entitats que hi ha en els diferents àmbits, ja sigui social, cultural, ambiental, de cooperació internacional,… Com també pels milers de persones voluntàries compromeses en tots aquests àmbits associatius. De sempre, al nostre país associacionisme i voluntariat han anat del bracet. L’espai de solidaritat, de compromís i d’acció del voluntariat no és altre que l’espai associatiu, un espai de llibertat, de participació personal i comunitària, de transformació de la societat.

Hi ha qui ha volgut controlar el voluntariat des de la regulació. Evidentment, ha fracassat. El voluntariat no és mà d’obra barata o gratuïta. El voluntariat és la capacitat dels homes i dones, des d’una opció solidària i transformadora: de passar de la protesta a la proposta, del restar al sumar, de la individualitat al treball en equip, del personalisme a l’associacionisme, de la desafecció al compromís, del no al si, del ja està tot fet al tot està per fer, de l’impossible al possible, del desfer al fer, dels destruir al construir,…

Avui se celebra el Dia Internacional del Voluntariat, un dia dedicat al reconeixement de l’acció voluntària en tots els camps. Un dia d’homenatge als milers de persones que a Catalunya, i arreu del món, donen el seu temps a canvi de res per deixar un món en millors condicions del que l’hem trobat. Un temps donat, sense esperar rebre res a canvi, però un temps que enriqueix cada persona voluntària espiritualment i humanament. Res fa més feliç que veure un somriure que es dibuixa en uns llavis per la força de la teva estimació i compromís solidari des de la gratuïtat.

Catalunya té, amb milers de persones voluntàries, la força de la solidaritat. En aquests moments de crisi i de dificultat ens cal més que mai aquest testimoni d’amor radical i transformador de la societat. Cal que des de les institucions es reconegui aquest paper del voluntariat, sense interferir en la seva tasca. Cal donar-li més suport, més promoció i més suport mitjançant l’associacionisme. I menys regulació!

A Catalunya tenim la joia del voluntariat, força solidària, per seguir construint una nació inclusiva per a tothom, per seguir fent possible la nació de totes les persones.

L’any 2011, Any Europeu del Voluntariat, serà una bona ocasió per al reconeixement de l’acció voluntària i per a donar-li un nou impuls. Des de Catalunya hi participarem amb decisió! Endavant!!!! 

 

 

Amb les persones amb discapacitat!!!!

L’ONU va instaurar el 3 de desembre com a Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. Aquesta celebració va significar un pas important per aquestes persones i per al compromís dels Governs per a impulsar la igualtat d’oportunitats i la inclusió social per a tothom.

Crec, però, que el que marca un canvi de paradigma envers les persones amb discapacitat és l’aprovació i la signatura de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat.

Una Convenció que es basa en aquests eixos:

  • El respecte de la dignitat inherent, l’autonomia individual, inclosa la llibertat de prendre les pròpies decisions, i la independència de les persones
  • La no discriminació
  • La participació i inclusió plenes i efectives en la societat
  • El respecte per la diferència i l’acceptació de les persones amb discapacitat com a part de la diversitat i la condició humanes
  • La igualtat d’oportunitats
  • L’accessibilitat
  • La igualtat entre l’home i la dona
  • El respecte a l’evolució de les facultats dels nens i les nenes amb discapacitat i del seu dret a preservar la seva identitat.
  • Per això, des de Convergència i Unió creiem que el proper Govern de la Generalitat haurà d’adaptar tota la legislació i normatives a aquesta Convenció. Cal situar en el centre de l’acció social del Govern la persona amb tota la seva dimensió i actuar des d’una perspectiva global i transversal. Cal treballar amb decissió per la igualtat d’oportunitats, des del dret a triar de cada persona per la seva autonomia personal i pel seu projecte de vida independent, per la inclusió social i laboral (tant a l’empresa protegida com a l’empresa ordinària). Cal entendre a la persona subjecte de drets, no d’assistencialisme.

    Calen polítiques que ajudin a fer créixer la persona, no a condicionar-la. Cal parlar més de capacitats diferents que de discapacitats.

    Cal parlar més d’autonomia personal i de vida independent que no de dependència.

    Amb aquesta mentalitat i amb aquest compromís que consta al programa electoral de CiU, comença a fer-se realitat el canvi en polítiques socials a Catalunya! El Dia Internacional de les persones amb discapacitat, és un bon moment  per explicitar el nostre compromís.

    Una nació que situa la qualitat humana com una de les seves prioritats. Ara!