La primera de les reivindicacions del Manifest del 2n Congrés del Tercer Sector Social de Catalunya, celebrat el mes de març del 2009, era que el Govern de la Generalitat aprovés un Pla d’Inclusió Social. Un Pla amb pressupost i potent, davant de l’evidència de la seva inexistència.
El primer Govern tripartit va anunciar que impulsaria un Pla Pobresa Zero. Ho va anunciar en diferents ocasions a bombo i platerets, però com la gran majoria dels seus anuncis en política social, es va quedar en això en un anunci, en paraules i prou. Malauradament, el tripartit del Pla Pobresa Zero només va fer el Zero. Així mateix el ho vaig dir en el Parlament i no em van poder rebatre amb dades aquesta afirmació tan clara i gràfica.
El segon tripartit ens va anunciar un Pla d’Inclusió Social. Però l’actuació més destacable en aquest àmbit han estat alguns Plans d’Inclusió Local, impulsats des de les administracions locals, però mancats d’aquest marc general, fort i potent com és un Pla a nivell nacional català. D’aquí la reivindicació del 2n congrés a dalt esmentada. A més, la Taula del Tercer Sector Social ha editat abans de l’estiu un document de propostes davant de les properes eleccions catalanes titulat “Més i millors polítiques socials”, en el qual destaca que per part del Govern tripartit “les polítiques de lluita contra la pobresa i l’exclusió social no han estat prou ambicioses ni innovadores. La irrupció de la crisi econòmica a la meitat de la legislatura exigia mesures més àmplies i extraordinàries per fer-hi front”, i que evidentment no es van prendre.
A Catalunya tenim una taxa de risc a la pobresa (segons l’IDESCAT) del 20,4% que afecten majoritàriament a persones que viuen soles i a famílies monoparentals. Per l’afectació que tenen moltes famílies, hi ha un augment de la pobresa infantil amb les situacions de risc que això comporta. També aquest risc a la pobresa afecta en un 22% a les dones i en un 18,7% als homes.
L’aplicació tèbia de la Llei de Prestacions Socials de caràcter econòmic per part del tripartit també ha estat una causa més que ha agreujat la manca d’un Pla potent i ambiciós. D’aquesta manera, moltes persones vídues han perdut el seu complement de la pensió baixa, les sol·licituds per a fer front a necessitats bàsiques s’han quedat en un calaix del Departament d’Acció Social pendents de resolució, les administracions locals han tingut poc suport per a les ajudes d’urgència social,…
Ara, quan la legislatura està políticament esgotada, malgrat les pròrrogues dels Sr. Montilla, a mitjan d’aquest mes el Departament d’Acció Social del Govern tripartit presenta en una jornada el “Pla per a la Inclusió i la Cohesió Social de Catalunya 2010-2013″. Quan i com pensen aplicar-lo i executar-lo? No deu ser que només busquen un titular per sortir de l’evidència que no han fet res de prou gruix en aquest àmbit? N’estem farts d’anuncis buits en l’àmbit social al llarg de la legislatura! Però el tripartit veu com s’acaba aquest 2010, Any Europeu contra la Pobresa i l’Exclusió Social, sense haver fet res significatiu en aquest àmbit.
Des de Convergència i Unió, creiem que cal sortir d’aquesta política social d’aparador que ha practicat i practica el Tripartit i els partits autoanomenats d’esquerres. S’ha acabat el jugar amb aquests temes tan importants i bàsics!
Ens cal bastir una nació cohesionada i inclusiva, on la gent pugui viure amb dignitat al llarg de la vida. Per a CiU aquest compromís social real és el moll de l’os del nostre catalanisme. Com va dir Artur Mas en la seva conferència Per una Casa Gran del catalanisme (20-11-2007): “Un catalanisme sense vocació de justícia social equivaldria a un catalanisme sense ànima”. I continuava Mas: “…el catalanisme ha de ser radical en la defensa i la millora de l’estat del benestar. Radical, també, en la lluita contra la pobresa, (…), contra qualsevol forma o expressió d’indignitat humana”.
Per tot això, des de Convergència i Unió agafem el ferm compromís de fer realitat un Pla d’Inclusió Social dialogat i consensuat amb els diferents agents implicats i, especialment, comptant amb les entitats socials compromeses en l’àmbit de la lluita contra la pobresa que tenen una llarguíssima i brillant trajectòria en aquest sector.
Amb un Govern de CiU, en parlarem de política social, però a més la farem! Comença el canvi: radicalment compromesos en la lluita contra la pobresa! Per la inclusió i la cohesió social!
Setembre 6th, 2010 at 7:36 pm
Hola Josep lluis
La pobresa sempre crea angoixa, i amb els conflictes engendren la desgracia. Per a mitigar l’angoixa i eliminar els conflictes, el millor és tenir una societat que reconegui clarament els drets de totes les persones.
Encara més, si viure més anys comporta l’estigma d’una vellesa de suprevivencia, poc valorada.
Setembre 7th, 2010 at 10:20 am
Tens tota la raó, M.Elvira! Necessitem que hi hagi un projecte polític que promogui el poder viure amb dignitat al llarg de la vida.
Salutacions!
Setembre 7th, 2010 at 11:29 am
Bon dia Josep Lluís,
La veritat es que fa temps que ho venim parlant tant a l’Ajuntament on treballo com a la vida quotidiana, a la feina pel motiu que dius, els Ajuntaments intenten tirar endavant coses però falta un referent en el qual englobar-los i què dir-te quan surto de la feina, la situació en la que viuen els nostres avis -fet que visc cada dia a casa- és depriment, sinó fos per les ajudes de la pròpia família i no em refereixo només a temes econòmics.
Salutacions!
Setembre 8th, 2010 at 7:55 am
doncs és veritat Sònia, no tot en aquesta vida són diners! crec que s’han de fer polítiques familiars sostenibles que englobin no només ajudes socials de caire econòmic. Però sembla que avui en dia només pensem en euros, euros i més euros.
Setembre 8th, 2010 at 10:06 am
Sònia i Patrícia,
és veritat, cal donar més serveis per a l’autonomia de les persones! Cal ser a prop de les persones i les famílies. aquest és un gran canvi que cal fer!
salutacions!
Setembre 8th, 2010 at 11:27 am
Llegir el teu comentari provoca indignació. I ho fa per varis motius, d’una banda per les dades que hi afegeixes, on s’hi detecta la gravetat de la situació, d’altra per el patiment de les persones en particular, sobretot dels nostres avis que viuen en precari i finalment per un govern que es diu d’esquerres que ha estat un govern de façana i prou!
Endavant Josep lluís amb la teva feina, que a partir de desembre en tindràs molta per fer, sobretot per redreçar aquestes situacions que han engendrat, per deixadessa, aquests polítics tan mediocres del tripartit.
Una abraçada.
Setembre 8th, 2010 at 11:31 am
Benvolgut Jordi,
tens tota la raó, provoca indignació veure com fan una política d’aparador que abandona a les persones i famílies en situació de necessitat, de molta precarietat.
Una abraçada!
Setembre 9th, 2010 at 8:42 am
Benvolguts,
Quina feina podrà fer en Josep Lluís Cleries si Catalunya és una Comunitat de Règim Comú dins el marc legislatiu del Reino d´España?
Votar a Convergencia és votar a España, pq vol dir continuar dins a España.
Si això és el que voleu, després no li podreu retreure que durant els próxims 4 anys no hi hagi ni concert economic ni solucions a aquests problemes que patim els ciutadans de Catalunya.
Les idees són bones, però cal tenir un Estat Català per posar-les en pràctica. Dins a España? Impossible!
I queixar-se? Queixar-se és molt fàcil.. però jo ja estic fart de queixar-me.. jo vull l´Estat Català, un Estat que no em robarà 23.000 milions d´euros només el 2009 com a ciutadà de Catalunya, que tindrà poder de decisió per fer totes aquestes polítiques que milloraran el benestar del Ciutadà i que tindrà veu a Europa i a la UE com a membre de ple dret.
Tu escolleixes, si vols formar part d´España en una Comunitat de Règim comú o vols formar part de l´Estat Català.
Cordialment,
Setembre 9th, 2010 at 10:30 am
Benvolgut Xavi,
Convergència i Unió, i jo mateix, farem molta feina per la sobirania de Catalunya. No farem volar coloms, ni generar frustració. Per això, nosaltres començarem per fer sortir Catalunya del sot o del pou de la crisi econòmica, Generarem ocupació i riquesa. Amb el dret a decidir de la nació catalana, promourem el concert econòmic. I treballarem decididament per tot això!
I ho aconseguirem!
Parles de Josep Lluís Cleries. Doncs per mi no et preocupis. Hi ha el meu comromís personal i polític al costat de l’Artur Mas i de CiU per una Catalunya sense límits i per unes polítiques socials de progrés! No parlis, Xavi, per mi. Qui em coneix ja sap com sóc!
Salutacions cordials!
Setembre 9th, 2010 at 5:22 pm
Benvolguts/benvolgudes:
Els/les que durant el govern dels dos tripartits (periode negra per Catalunya i els Catalans)hem treballar per alguna Conselleria, sobretot per les que governa Esquerra, sabem el pa que s`hi dona: mentides, incumpliments, injustícies, sectarisme, i no dic més perquè em fa vergonya.No paren de proclamar la política social que fan, però com diu en Josep Lluís d`aparador. Quin País ens deixaran?. Feina hi haurà per redreçar el desprestigi, les males pràctiques, els deutes etc.
En Xavi sols es procupa de la independència, li és igual el sofriment de les persones, la q
Setembre 10th, 2010 at 9:33 am
Benvolguda Rosa Maria,
I com penseu arreglar totes aquestes injusticies si Catalunya és una Comunitat de Regim Comú dins el marc legal del Reino d´España?
Amb el concert economic? si us plau.. o encara no sabem com les gasten els españols?
Rosa Maria, si només parlo d´Independencia, és pq amb l´Estat Català, Catalunya tindrà el marc legal i els recursos necessaris per fer totes aquestes polítiques socials tant necessaries.
Fins llavors.. paraules.. paraules.. i paraules.. pq si algú vol correr, primer s´ha de deslligar. pq lligat no es pot correr.
Bé, el temps tot ho posa al seu lloc.. llàstima d´aquests 4 anys perduts i governa CIU, el peix al cove ja va durar 23 anys i el “ara no toca” ha arrivat al ARA SI QUE TOCA!
Hi som i t´hi esperem!
Visca Catalunya LLiure!
Setembre 10th, 2010 at 10:04 am
Benvolgut Xavi,
La Rosa M., com moltes altres persones, treballa a prop de les persones que viuen en situació de risc social. Vosaltres veieu una catalunya idílica. Visiteu determinats barris i zones de Catalunya. Nosaltres volem una Catalunya amb més i millor economia, amb més ocupació,…per augmentar l’Estat del Benestar, per fer una nació cohesionada, socialment avançada,…
CiU farà avançar Catalunya!!! Tenim un bon programa també per construir una Catalunya sense límits! Endavant!!!
Salutacions!
Setembre 10th, 2010 at 10:05 am
Es lloable el que voleu fer, però compte que és tant demagògic demanar només la independència com dir que canviant les persones (partits) del govern es podrà solucionar el que avui tu denuncies.
L’Estatut que queda després de la retallada del TC (i encara el que pot faltar després dels recursos que encara queden) , com també de l’espoli fiscal que patim, les possibilitats que CiU, malgrat la vàlua de la seva gent, pugin fer per canviar la situació són infimies.
Les actuals dirigents d’ERC han estat nefast per Catalunya, però potser gràcies a ells i a la seva incompetència, s’ha vist per a tothom que el PSC són uns espanyolistes també incompetents i que el President Pujol fou més una il·lusió o un miratge irrepetible.
Ara la realitat (globalització, espanyols forts i creguts, immigració, telecomunicacions..etc) ens diu que Catalunya tal com volia Pujol i molts dels que el votàvem, ja no existeix i ni existirà. La “puta” realitat ens diu que ho tenim un Estat propi o desapareixerem com a poble per esdevenir una Gran Múrcia , tal com ha dit el mateix President Pujol.
L’Artur Mas, segur que guanyarà aquestes eleccions, però si no aposta decididament pel “dret a decidir” , és a dir, per la independència , doncs és l’única manera per poder-ho exercir, la seva gestió (encara que sigui excel·lent) no podrà impedir que el resultat sigui igualment desastrós i generi encara més frustració provocant una sensació d’estafa (igual que els votants han tingut amb ERC) que el pot fer desaparèixer CiU d’aqui 4 anys.
Setembre 10th, 2010 at 10:17 am
Benvolgut Manel,
Les eleccions s’han de guanyar encara!
L’Artur Mas i CiU hem dit que farem avançar Catalunya, mitjançant el dret a decidir, cap a una nació sense límits. Començarem pel concert econòmic!
També, primerament, hem de treure a Catalunya del pou de la crisi econòmica, recuperar el prestigi internacional de Catalunya, promore polítiques socials de cohesió i progrés,…
Ho aconseguirem, reil·lusionant a la gent, al país!
Estem apassionats per Catalunya, poer la seva gent!
Gràcies pel comentari!
Salutacions cordials!