Aquest dimarts passat, el Govern tripartit es va autovalorar i va dir-nos que havia complert el 90% del seu Pla de Govern. Quan vaig sentir això em vaig quedar de pedra! Ho vaig veure al moment. Si aquest tripartit considera que ha aconseguit la seva fita política per aquests quatre anys passats vol dir que aquest Pla de Govern i aquest Govern tripartit no eren els que necessitava Catalunya. Ho diu la foto del moment: Prop d’un 18% d’atur, un 40% d’atur juvenil, un 30% de fracàs escolar, un 20% de persones per sota el llindar de la pobresa,…

He analitzat el balanç que ha fet el tripartit, especialment pel que fa a “Ciutadania i cohesió social”. A sobre hi ha moltes coses que es donen com a fetes i que no ho estan o que estan ben malament. A continuació en comento algunes, a partir del títol que hi posa el govern tripartit, sense voluntat de ser exhaustiu (tampoc ho puc ser per l’espai que ocuparia):

*”Crear el sistema català d’Autonomia Personal i Atenció a la Dependència”. Al contrari, han desmuntat el sistema català que s’estava construint i han passat a crear el Sistema espanyol de la dependència, amb terminis superiors als legals, ajudes que no es cobren, 18.000 persones sol·licitants que han mort sense servei ni prestació,…Un sistema que no respecta la competència exclusiva de Catalunya i que té un finançament inadequat.

*”Promoure la figura de l’assistent personal”. Només han resolt 18 Programes individuals d’atenció (PIA) d’Assistent Personal. No l’han promogut, l’han limitat.

*”Incrementar serveis de places residencials (gent gran)”. El tripartit es va comprometre a crear 2.500 places pròpies per any i que en els primers 4 anys de tripartit arribarien a les 10.000 places pròpies (públiques de la Generalitat). Doncs en 7 anys, segons les seves estadístiques oficials només han creat 676 places pròpies!

*”Fer el Decret de Desplegament de la Llei 18/2003, de suport a les famílies”. Les famílies amb infants de 0 a 3 anys o les nombroses i monoparentals amb infants de 0 a 6 anys, perden amb el tripartit una paga sencera (amb CiU el primer i l’últim any  es cobrava anualitat sencera, ara amb el tripartit entre el primer i l’últim any se’n cobra una). A més els anys 2008, 2009 i 2010 han tingut la mateixa anualitat congelada. Aquest és el desplegament tripartit de suport a les famílies: menys ajudes!

*”Ampliar els recursos a la protecció de la infància i l’adolescència”. Primer CiU i més tard el Síndic de Greuges, vam denunciar que hi havia llista d’espera per entrar en un Centre Residencial per declaració de situació de desemparament de l”infant. Al darrer informe del Síndic sobre infància en situació de risc es parla de 190 infants que estan esperant.

*”Aprovar el Decret de fons de garantia de pensions d’aliments”. Aquest Decret arriba amb gairebé 7 anys de retard. El tripartit l’ha de crear des del gener de 2004 per que va entrar en vigor la Llei que el creava. El Decret aprovat diu que entra en vigor l’1 de maig de 2011. L’any 2009 i l’any 2010, els Pressupostos de la Generalitat tenien 10 milions d’euros cada any per aquest Fons. Vint milions d’euros que estaven aprovats per atendre les famílies amb aquesta situació de necessitat extrema que no s’han dedicat a aquesta finalitat. I ara, a més, res fins el mes de maig de 2011. Si això és complir…

Podria estendre’m més…però no cal, ja es veu quin nivell han tingut les polítiques socials amb el tripartit. Molta propaganda per a no res!

Un Govern i un Pla de Govern que no han servit als interessos del poble de Catalunya, de la gent. Només han servit als seus interessos partidistes.

Aquests anys perduts per al país i per a les polítiques socials, han tingut política d’aparador: dir i donar com a fet el que no es pensa fer. Una enredada amb totes les lletres!

Cal un CANVI!!! Si volem i sumem, COMENÇA EL CANVI!!!

Nota.- En aquests dos enllaços podeu trobar la meva intervenció sencera al Parlament de Catalunya, on vaig fer menció a alguns dels temes comentats:

http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/videos?p_cp1=886744&p_cp2=887594&p_cp3=13&p_cp22=cerca

http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/videos?p_cp1=886744&p_cp2=887604&p_cp3=13&p_cp22=cerca

Li vaig dir que compartia les seves reflexions. Li vaig brindar el meu Bloc per a publicar-la.

Espero que ben aviat Catalunya tingui un Govern on els seus responsables sàpiguen respectar i vulguin escoltar a la ciutadania i a les entitats, des de la seva expressió lliure i constructiva. Un país on la gent opini sense por!

Aquesta és la carta:

“DE QUINES POLÍTIQUES SOCIALS PARLA EL SR.PUIGCERCÓS?

Darrerament, l’estratègia del líder d’ERC Sr. Joan Puigcercós consisteix en aprofitar qualsevol declaració amb ressò mediatic, per incloure-hi el missatge que gràcies a les polítiques socials fetes pel Govern de la Generalitat, aquest país s’aguanta i la crisi no ens farà tant de mal.

ERC necessita justificar la seva aposta pels pactes de Govern amb el PSC-PSOE en gran part dient que això ha permès fer polítiques socials com mai, i vestir-se així com a paladins de les esquerres i el progressisme a Catalunya i argumentant en conseqüència les bondats del seu pacte polític.

I la veritat és el que la major part de gent que treballem en el món de l’acció social sabem: les polítiques socials dels Tripartits 1 i 2 han estat una caixa molt bonica però buida de contingut! Poques coses són ben valorades de l’acció d’aquest Govern, i la majoria només es poden defensar des de la mateixa incompetència i desconeixement que han tingut els responsables d’ERC al capdavant de la Conselleria. Un dels arguments més simplistes que se senten és que el Tripartit ha fet créixer tant el pressupost de polítiques socials. És cert, perquè tot el pressupost de la Generalitat ha crescut, però precisament el %  de diners destinats a polítiques socials ha baixat respecte al total de despeses!

El compendi de disbarats és llarg i al final resulta avorrit entrar en un detall meticulós, pel que podeu anar a buscar qualsevol professional del sector perquè us en doni cert detall. Només a tall d’exemple, algunes de les més sonades, sobretot pel contrast amb el titular que imposen als mitjans afins quan parlen d’aquests temes:

-Pobresa com mai a Catalunya. El pla “pobresa zero” no s’ha executat i les xifres objectives de pobresa que trobareu a qualsevol informe local o internacional relatives a Catalunya són de les més altes d’Europa. El 19,9% de la població viu algun tipus de pobresa (més d’1,3 milions de persones!!!)  Uns 240.000 menors d’entre 0 i 16 anys viuen en situació de pobresa a Catalunya  (Font: Informe de l’Obra Social de Caixa Catalunya del 2008) i l’atur juvenil se situa al 40%, líders absoluts a Europa en aquesta matèria.

-Suport a les famílies amb infants: hem passat dels quatre ajuts que rebien les famílies amb fills de 0 a 3 anys (un per a l’any 0, un per a l’any 1 i així fins a l’any 3) a una reducció fins a tres ajuts per la mateixa franja d’edat; i el 2010 no ha pujat respecte el 2009. Tampoc s’han ampliat els ajuts fins als 6 anys tal com van anunciar en campanya electoral i consta en el programa de govern del Tripartit.

-Pèssima aplicació de la Llei de l’Autonomia Personal, donada a conèixer pels governants com a “llei de la dependència” (el nom és tot un símbol!): els terminis legals per fer la valoració de la situació de la persona i per fer el Programa d’Atenció es superen tant que moltes persones moren abans no són beneficiàries de cap servei o ajut, els serveis que es presten són molt minoritaris respecte la prestació de cuidador familiar que la mateixa llei diu que ha de ser el recurs excepcional, els expedient s’acumulen a milers i la frustració creix entre els afectats.

-Voluntariat i associacionisme: si aquest sector tingués més capacitat d’incidir en la premsa i mitjans en general hagués fet envermellir al Govern en ple. Durant part del 2008 i tot el 2009 hi ha hagut un equip tècnic i polític redactant una llei catalana d’associacionisme i voluntariat que un cop presentada públicament el sector va rebutjat frontalment i que el Conseller de Governació va haver de retirar immediatament (gener del 2010), per ser una mala còpia de lleis similars d’altres autonomies i no respondre en absolut a la realitat i necessitats catalanes. Si comptabilitzéssim el cost econòmic esmerçat en va en fer aquest treball ens agafaria singlot.

-Tercer Sector: quan encara no se sap en què ha quedat el Primer Pla de Suport al Tercer Sector el Govern ja ha engegat la maquinària publicitària i exposa que s’està preparant el Segon Pla de Suport. Quina llàstima que el Primer Pla no s’hagi pogut aplicar majoritàriament perquè la majoria dels Departaments del Govern al·leguen falta de pressupost….(i jo afegiria d’interès). Una tònica constant d’aquests Governs ha estat recelar de les entitats i considerar-les com una nosa o competència a qui calia minimitzar.

Hi ha poques coses més tristes i que generin més frustració entre els professionals de les administracions i de les entitats col·laboradores: que comprovar una i altra vegada que els responsables de tirar endavant les polítiques socials són gent amb poca experiència en el sector, poca formació, baix perfil polític, capacitats de lideratge escasses i que hi són per pactes polítics o altres dubtosos mèrits. Quan, a sobre, la pràctica és contradictòria, sense un rumb clar, on el nepotisme forma part de la manera de repartir càrrecs en consorcis creats per tenir ocupacions de futur, i altres desgavells, llavors no podem restar muts en sentir que les polítiques socials dels dos Tripartits han salvat Catalunya, perquè el que realment ens cal és que algú ens salvi de les polítiques socials dels Tripartits i que les persones tornin a ser el centre de les polítiques autènticament socials.

Un professional del sector (des de fa 19 anys)

Setembre de 2010″

Dimarts el Govern tripartit va aprovar, amb 7 anys de retard (justament els  que suportem de tripartit), la posada en marxa del Fons de Garantia per Impagament de Pensions d’Aliments. Bé, no exactament, perquè si llegim la lletra petita del “gran” acord de Govern resulta que no entrarà en vigor fins el maig del 2011. Ells ho aproven, però com sempre no fan res, ja ho faran els qui vinguin a darrera.  Política social d’aparador, aquesta és la política social del tripartit: parlar-ne però no fer-ne!

Repassem què ha passat amb aquest Fons:

*la Llei 18/2003, de 4 de juliol, de suport a les famílies aprovada a l’estiu del 2003, crea el Fons de Garantia per impagament de pensions d’aliments (article 44).  Aquesta Llei entra en vigor a mitjan gener del 2004.

*El tripartit inclou un nou Fons de Garantia a la Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista. Però no desplega l’aplicació del Fons creat el 2003 i tampoc aquest creat el 2008. Res!

*L’any 2009, el tripartit no gasta ni un sol euro dels 10 milions d’euros per aquest Fons que consten als Pressupostos de la Generalitat de l’any 2009.

*L’any 2010, el tripartit no destinarà ni un sol euro dels 10 milions pressupostats als Pressupostos de la Generalitat per al 2010.

*El Govern Tripartit aprova posar en marxa el Fons de Garantia aquest passat dimarts, però quan llegeixes l’acord veus que no entra en vigor fins el maig del 2011. 

Per tant, els dos governs tripartits  (7 anys) són un temps absolutament perdut per a les famílies que pateixen un impagament de pensions. Recordem que el Tripartit tenia i té l’obligació legal de crear aquest Fons i les famílies el dret de poder-lo sol·licitar.

On queden els anuncis de respectar els drets socials? On els 20 milions d’euros pressupostats i no aplicats a aquest Fons?

Una vegada més el tripartit ha practicat i practica la política d’aparador: gesticular i fer veure que promouen polítiques socials Fan el titular però després res!

La meva àvia ja ho deia: “Amb les coses de menjar no s’hi juga”. El tripartit està jugant amb els drets socials bàsics de les persones i les famílies!

Ara ja no hi són a temps! Per això Catalunya necessita un CANVI… perquè “amb les coses de menjar no s’hi juga“!!!

El primer Govern tripartit va anunciar que impulsaria un Pla Pobresa Zero. Ho va anunciar en diferents ocasions a bombo i platerets, però com la gran majoria dels seus anuncis en política social, es va quedar en això en un anunci, en paraules i prou. Malauradament, el tripartit del Pla Pobresa Zero només va fer el Zero. Així mateix el ho vaig dir en el Parlament i no em van poder rebatre amb dades aquesta afirmació tan clara i gràfica.

El segon tripartit ens va anunciar un Pla d’Inclusió Social. Però l’actuació més destacable en aquest àmbit han estat alguns Plans d’Inclusió Local, impulsats des de les administracions locals, però mancats d’aquest marc general, fort i potent com és un Pla a nivell nacional català. D’aquí la reivindicació del 2n congrés a dalt esmentada. A més, la Taula del Tercer Sector Social ha editat abans de l’estiu un document de propostes davant de les properes eleccions catalanes titulat “Més i millors polítiques socials”, en el qual destaca que per part del Govern tripartit “les polítiques de lluita contra la pobresa i l’exclusió social no han estat prou ambicioses ni innovadores. La irrupció de la crisi econòmica a la meitat de la legislatura exigia mesures més àmplies i extraordinàries per fer-hi front”, i que evidentment no es van prendre.

A Catalunya tenim una taxa de risc a la pobresa (segons l’IDESCAT) del 20,4% que afecten majoritàriament a persones que viuen soles i a famílies monoparentals. Per l’afectació que tenen moltes famílies, hi ha un augment de la pobresa infantil amb les situacions de risc que això comporta. També aquest risc a la pobresa afecta en un 22% a les dones i en un 18,7% als homes.

L’aplicació tèbia de la Llei de Prestacions Socials de caràcter econòmic per part del tripartit també ha estat una causa més que ha agreujat la manca d’un Pla potent i ambiciós. D’aquesta manera, moltes persones vídues han perdut el seu complement de la pensió baixa, les sol·licituds per a fer front a necessitats bàsiques s’han quedat en un calaix del Departament d’Acció Social pendents de resolució, les administracions locals han tingut poc suport per a les ajudes d’urgència social,…

Ara, quan la legislatura està políticament esgotada, malgrat les pròrrogues dels Sr. Montilla, a mitjan d’aquest mes el Departament d’Acció Social del Govern tripartit presenta en una jornada el “Pla per a la Inclusió i la Cohesió Social de Catalunya 2010-2013″. Quan i com pensen aplicar-lo i executar-lo? No deu ser que només busquen un titular per sortir de l’evidència que no han fet res de prou gruix en aquest àmbit? N’estem farts d’anuncis buits en l’àmbit social al llarg de la legislatura! Però el tripartit veu com s’acaba aquest 2010, Any Europeu contra la Pobresa i l’Exclusió Social, sense haver fet res significatiu en aquest àmbit.

Des de Convergència i Unió, creiem que cal sortir d’aquesta política social d’aparador que ha practicat i practica el Tripartit i els partits autoanomenats d’esquerres. S’ha acabat el jugar amb aquests temes tan importants i bàsics! 

Ens cal bastir una nació cohesionada i inclusiva, on la gent pugui viure amb dignitat al llarg de la vida. Per a CiU aquest compromís social real és el moll de l’os del nostre catalanisme. Com va dir Artur Mas en la seva conferència Per una Casa Gran del catalanisme (20-11-2007): “Un catalanisme sense vocació de justícia social equivaldria a un catalanisme sense ànima”. I continuava Mas: “…el catalanisme ha de ser radical en la defensa i la millora de l’estat del benestar. Radical, també, en la lluita contra la pobresa, (…), contra qualsevol forma o expressió d’indignitat humana”.

Per tot això, des de Convergència i Unió agafem el ferm compromís de fer realitat un Pla d’Inclusió Social dialogat i consensuat amb els diferents agents implicats i, especialment, comptant amb les entitats socials compromeses en l’àmbit de la lluita contra la pobresa que tenen una llarguíssima i brillant trajectòria en aquest sector.

Amb un Govern de CiU,  en parlarem de política social, però a més la farem! Comença el canvi: radicalment compromesos en la lluita contra la pobresa! Per la inclusió i la cohesió social!

Líders en sortir de la crisi? Líders en generar ocupació? Líders en més contractació? Doncs, NO! Líders en creixement de l’atur.

Aquesta és una notícia que entristeix, que sap greu. Catalunya sempre liderava la recuperació econòmica quan s’han viscut situacions de crisi. Ara no.

Mentre, ens parlen del “canvi real”. És aquest el canvi que han promogut, ser els líders en augment de la desocupació.

La publicació d’aquestes dades ha coincidit amb la notícia que el Sr. Celestino Corbacho deixa el seu “Ministerio de Trabajo” per incorporar-se a les llistes socialistes de les properes (?) eleccions al Parlament de Catalunya. Ara, això si, no deixarà el ministeri fins després de la vaga general del 29 de setembre. Per tant, ja veiem que el Sr. Zapatero el vol amortitzar del tot i també demostra que és una bona excusa per rellevar-lo de les seves responsabilitats.

Catalunya necessita un canvi per recuperar el lideratge per sortir de la crisi econòmica, en generar ocupació, en recuperar prestigi internacional, en generar confiança i il·lusió,… Això no ho faran ni el Sr. Montilla, ni el Sr. Corbacho, ni el tripartit, que són actors principals de la situació de precarietat en que es troba el nostre país.

Ara ens cal que comenci el canvi!!! El més aviat possible!!! Volem recuperar els bons lideratges, ser líders en positiu! Si volem, podem!