Ahir, des de Prada, la consellera d’Acció Social i Ciutadania del Govern Tripartit assegurava que el recurs de la Defensora del Pueblo contra la Llei d’Acollida és producte “de la voluntat de notorietat i que se la nomeni de manera definitiva defensora”. Realment uns arguments molt pobres! Consellera, no cal anar a Prada per dir tan poca cosa!
A Catalunya hem construït un model de convivència on la llengua catalana ha estat i és un element de cohesió, que basteix aquest preuat fet convivencial. L’haver posat la llengua catalana a l’abast de tothom, no com element de distinció o de separació sinó com element de comunicació (per aixó són les llengües, per a comunicar-se i expressar-se!!!) i de construcció de xarxa social, ha estat una de les claus de l’èxit de la nostra cohesió nacional i social. És això el que ataca el recurs, com també determinats discursos d’algunes formacions polítiques, perquè això fa que Catalunya sigui el que és: catalana, un sol poble i on les persones ens entenem sense conflictes. Sap greu a l’espanyolisme ranci, de dretes i d’esquerres, que la nostra nació mantingui la llengua, la cultura i la convivència malgrat les onades migratòries que es pensaven que ens ofegarien. Dons no, no ens han ofegat!
Sabeu el secret? Doncs, hem posat a l’abast de tothom i com element cohesionador la llengua i la cultura catalana amb els nostres valors. Hem donat, generosament, el més valuós que tenim. Els “nous catalans” ho saben i per això se senten ben acollits a casa nostra que és casa seva!
Des de les altes responsabilitats polítiques, cal analitzar més profundament el que ens estan fent. No es poden quedar en l’anècdota, Sra. Consellera!
Amics i amigues estan atacant el nostre model de convivència! No farem un sol pas enrere!!!!
Notorietat? Si us plau!!!
Agost 23rd, 2010 at 12:41 pm
Josep Lluis, La meva muller era nescuda a Extremadura, pero sempre es va sentir catalana perque mai ningu la va discriminar. Aixo si que val
Agost 23rd, 2010 at 12:52 pm
És així Josep M.! Mai vaig saber que la teva muller era nascuda a Extremadura, senyal clar que se sentia i era plenament catalana, sense oblidar ni renunciar a les seves arrels. Aquesta és la força de Catalunya, que sempre hem fet un sol poble! Com tu dius: aixó si que val!!!
Agost 24th, 2010 at 9:50 pm
Benvolgut Josep,
Sobre el tema de l´article.. més del mateix.. quan us cansareu de queixar-vos i comencareu a actuar per acabar que uns a 600 km de la Capital de Catalunya diguin el que hem de fer els ciutadans de Catalunya?
Et torno a posar la pregunta:
Si aconseguir l´Estat Català, només calen 1.400.000 vots i només depèn dels ciutadans de Catalunya
Si aconseguir el Concert Econòmic, cal l´aprovació de les institucions d´España, i ja hem vist com actuen.
Què és més fàcil, l´Estat Català o el Concert Economic?
Cordialment,
Agost 24th, 2010 at 11:03 pm
Benvolgut Xavi,
Nosaltres no ens queixem! Lluitem i tenim programa de futur per a Catalunya! Un programa per a sortir del sot que ens ha portat el tripartit!
Recuperar econòmicament el país, recuperar el prestigi institucional de la Generalitat, recuperar el prestigi internacional, crear ocupació, polítiques socials a nivell europeu,… Tornar a una Catalunya referent d’Europa!
Engrescarem, il·lusionarem i mobilitzarem el país per aconseguir el concert econòmic, com aprimer pas del nostre dret a decidir per a la Catalunya sense límits que volem i farem!
Aquest és el nostre compromís i ho farem!!!
Salutacions cordials!!!
Setembre 2nd, 2010 at 10:27 am
Hola Xavi, et recomano que llegeixis la Constitució i veuràs totes les lleis que cal canviar per aconseguir un estat Català, evidentment també el concert, però conceptualmentment és fàcil que Catalunya pugui assolir-lo que la nostra Nació pugui esdevindre estat sobirà i de ple dret.Siguem realistes, tot i que sommiar és un punt per abançar.