De molt petits, ens varen ensenyar que per comparar xifres han de ser equiparables. Les xifres, sense més, són molt fredes i per tant cal contextualitzar-les!

Aquests dies, una formació política que amaga les seves sigles compara dades (no entraré en la seva veracitat) de l’any 2003 amb dades del 2010. I és cert, han passat 7 anys amb dos governs tripartits  que no han passat en va. Catalunya ha patit un “canvi real”, així ha deixat de ser un bon referent econòmic, institucional i polític en  l’àmbit estatal i en l’àmbit internacional. Avui, per aquests anys de mal govern, malauradament som l’exemple a no seguir i ha deixat de ser capdavantera en qüestions positives.

Ningú gosaria comparar com si res dades separades per set anys. Fixem-nos en una dada ben objectiva com és la població, l’any 2003 Catalunya tenia 6.704.146 habitants i l’any 2010, 7.504.881. Res a veure! Un augment de 800.000 habitants! Al segle XXI, set anys són molts anys. Alguns encara no ho saben! Un partit que amaga les seves sigles ho fa, sense manies, com si res! Aquestes xifres porten la signatura de “President Montilla”, per tant suposem que deu ser el partit socialista. Però com tothom sap a on ens estan portant les polítiques econòmiques, socials, educatives,…del partit socialista, millor amagar les sigles del PSC-PSOE.

Que no ens portin a l’hort amb segons quines comparacions. La nostra nació després d’aquests 7 anys de tripartit ha perdut pes en la majoria d’àmbits. Això ho té clar tothom! El “canvi real” d’aquests anys de tripartit és aquesta situació de desgavell i desori de la qual hem de sortir com més aviat millor.

Aquí no s’hi val a malmetre la paraula “canvi”. Catalunya, ara i aquí, necessita un canvi de veritat. Necessitem un nou Govern fort i decidit, amb un programa que ens faci sortir de la crisi econòmica, que generi ocupació i riquesa, que impulsi unes polítiques socials de progrés,…que ens faci avançar nacionalment cap a una Catalunya sense límits. Aquest és el compromís d’Artur Mas i de Convergència i Unió. 

Aquest és el canvi que Catalunya necessita!

Ahir, des de Prada, la consellera d’Acció Social i Ciutadania del Govern Tripartit assegurava que el recurs de la Defensora del Pueblo contra la Llei d’Acollida és producte “de la voluntat de notorietat i que se la nomeni de manera definitiva defensora”. Realment uns arguments molt pobres! Consellera, no cal anar a Prada per dir tan poca cosa!

A Catalunya hem construït un model de convivència on la llengua catalana ha estat i és un element de cohesió, que basteix aquest preuat fet convivencial. L’haver posat la llengua catalana a l’abast de tothom, no com element de distinció o de separació sinó com element de comunicació (per aixó són les llengües, per a comunicar-se i expressar-se!!!)  i de construcció de xarxa social, ha estat una de les claus de l’èxit de la nostra cohesió nacional i social. És això el que ataca el recurs, com també determinats discursos d’algunes formacions polítiques, perquè això fa que Catalunya sigui el que és: catalana, un sol poble i on les persones ens entenem sense conflictes. Sap greu a l’espanyolisme ranci, de dretes i d’esquerres, que la nostra nació mantingui la llengua, la cultura i la convivència malgrat les onades migratòries que es pensaven que ens ofegarien. Dons no, no ens han ofegat!

Sabeu el secret? Doncs, hem posat a l’abast de tothom i com element cohesionador la llengua i la cultura catalana amb els nostres valors. Hem donat, generosament, el més valuós que tenim. Els “nous catalans” ho saben i per això se senten ben acollits a casa nostra que és casa seva!

Des de les altes responsabilitats polítiques, cal analitzar més profundament el que ens estan fent. No es poden quedar en l’anècdota, Sra. Consellera!

Amics i amigues estan atacant el nostre model de convivència! No farem un sol pas enrere!!!!

Notorietat? Si us plau!!!

A finals d’abril d’aquest any, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei d’Acollida de persones immigrades i retornades. Aquesta Llei va rebre un ampli suport del Parlament (CiU, PSC, ERC i IC-EUiA). Aquest text responia a un treball de debat i consens ampli iniciat amb el Pacte Nacional per a la Immigració i que va continuar amb la tramitació del Projecte de Llei que va comptar amb moltes compareixences. Aquest treball conjunt va portar a acceptar una bona part de les esmenes presentades per CiU. Així el Pacte i la Llei varen ser pactats entre Govern i CiU. Ho podeu trobar en un apunt del Bloc titulat “Terra d’acollida“.

Ahir vàrem saber que la Defensora del Pueblo de l’estat espanyol ha interposat recurs contra aquesta Llei d’acollida per la qüestió lingüística. Aquesta Llei disposa un procés d’acollida que comença per la llengua catalana i continua per la llengua espanyola. Així al final del procés d’acollida es té un coneixement d’ambdues llengües, a més d’un coneixement de la societat, els seus valors, els seus drets i deures, com també el sistema laboral,…

Catalunya té una llengua pròpia, el català! Si volem fer un procés d’acollida que prepari per al país real, amb voluntat de promoció personal, li hem d’oferir la llengua pròpia i la llengua que també és oficial amb el català, l’espanyola.

Ser acollidors vol dir oferir el més íntim i propi, com és la nostra llengua catalana. No renunciarem a fer un sol poble integrador i acollidor. Però un sol poble, una nació, que NO RENUNCIARÀ MAI AL QUE ÉS.

Des Convergència i Unió no deixarem retrocedir ni un sol mil·límetre el nostre autogovern!!!

Cal recordar al Govern Tripartit que la Llei d’Acollida no s’ha desplegat ni s’està desplegant amb l’agilitat que calia fer-ho, per les tensions dins del mateix Govern…com sempre! Llàstima!

Des de CiU vàrem donar el suport a aquesta Llei, malgrat ser a l’oposició, com un servei més a la construcció d’una nació cohesionada i que no perdi els seus valors socials, culturals, democràtics, nacionals,…

Rebutgem aquest recurs de la Defensora del Pueblo! Ja sabem, una vegada més, que al nostre poble no el defensa!!!