Fa uns anys, a començament dels anys 90, unes persones varen demanar a Miquel Martí Pol un poema dedicat a la gent que sap trobar en la seva vida espais de solidaritat, de dedicació als altres, de pensar en els altres.
Pensant que, tant a l’estiu com al llarg de tot l’any, a Catalunya hi ha milers de persones compromeses des del voluntariat en millorar la vida d’altres persones, vull tenir un record i un reconeixement per tots els voluntaris i voluntàries que aquests dies segueixen fent costat a la gent. Els dels hospitals, els de les colònies d’estiu i casals, els que vigilen els nostres boscos, els dels bancs d’aliments, els que acompanyen persones grans que viuen soles, els que donen ajuda als sense sostre,… Milers, solidaris, compromesos, actius,…que fan un país millor amb generositat. Una senzilla manera de dir-los GRÀCIES amb les paraules del “poeta”.
Miquel Martí Pol ho va escriure amb aquestes paraules:
“Si no podem mestrejar els anys per fer-ne
tot d’enfilalls de llum meravellada,
ni ens és donat deturar el temps i creure
que l’horitzó sempre ens serà propici,
pensem almenys la vida com un àmbit
de claredats possibles, i vivim-la
tan plenament que per força desvetlli
ressons inesperats i manifesti
tota la seva insòlita tendresa.
D’aquest espai misteriós i dúctil
com una mà d’infant o com un repte
tots en som responsables, i ja és hora
d’assumir-ne l’esforç i la bellesa
posant a prova sense cap recança
les mans, la voluntat i la mirada,
fent vibrar el gest amb tot el determini,
sentint-nos desimbolts i solidaris.
Així, desitjos, il·lusions i somnis
no ens llevaran el son ni l’esperança,
i així pel mar tan íntim del silenci,
lluny d’aldarulls i crides i proclames,
assolirem la plàcida harmonia
d’aquells que saben veure’s i estimar-se
no en el seu goig, sinó en el goig dels altres”.
Gràcies a tots els qui troben espais per trobar el seu goig en el goig dels altres.
Així és Catalunya i la seva gent!
