El proppassat 19 de juny, durant el concert d’homenatge a Esquirols celebrat a l’Auditori, vaig presentar una de les cançons “Del que vaig ser“. Aquesta cançó inspirada en un text de R. Kipling parla de la llibertat personal i col·lectiva. A la música original hi té un paper destacat un saxo. nosaltres el vàrem substituir per una tenora, per identificar més el sentit de la cançó amb Catalunya.
En la presentació vaig dir que teníem en el terreny del nostre autogovern l’amenaça d’una sentència del tribunal constitucional. Però vaig dir amb rotunditat: “nosaltres només tenim una sentència vàlida: la sobirania del poble de Catalunya”.
Quan dilluns va aparèixer la sentència vaig pensar en aquestes paraules: SOBIRANIA i POBLE DE CATALUNYA. Ningú ens mourà del nostre sentiment i convicció per la nació catalana i la nostra sobirania!!!
La cançó diu: “…Esberlaré la meva estaca i aquesta anella que em fan dur!…”.
Un cant a la nostra llibertat personal i a la nostra llibertat nacional!!! Hi estem compromesos, som-hi!
Juliol 2nd, 2010 at 9:13 am
Josep Lluís, aquest concert va tenir sensibilitat, memòria, vitalitat. Sentiment de germanor entre tots els presents. Una clara manifestació del que som i volem ser. Un poble que vol viure en pau el reconeixament de la seva indestructible identitat. “…si penses que estàs vençut, ja ho estàs” va escriure Kipling. Docns, som-hi!
Juliol 2nd, 2010 at 10:30 am
M.Rosa, gràcies pel teu comentari ple de sensibilitat, com sempre!