En aquest Ple del Parlament, hem aprovat per unanimitat la nova Llei de drets i oportunitats de la Infància i l’Adolescència. Una Llei esperada, que ha arribat amb quatre anys de retard, que ha comptat amb el suport decidit de Convergència i Unió perquè hem introduït canvis significatius en el tràmit parlamentari. El nostre grup parlamentari ha introduït 50 esmenes al projecte de llei presentat pel Govern.

En iniciar-se el procés parlamentari del projecte de llei, ja vaig manifestar la nostra voluntat de consens i de pacte. Voluntat que es fonamenta en el nostre compromís amb la política social, amb la infància, amb les famílies i amb les entitats del sector. Les 50 esmenes acceptades o transaccionades signifiquen aconseguir anar més enllà, fent una llei més valenta, més amarada de voluntat de servei a la infància i més exigent amb la pròpia administració.

Alguns aspectes que han quedat incorporats al text legislatiu:

*la criança i formació de la infància ha de garantir el seu desenvolupament físic, mental, espiritual , moral i social.

*el Pla Integral de la Infància ha de tenir la consulta preceptiva de les entitats del sector

*diferents compromisos contra la pobresa infantil (zones d’actuació preferent, suport a les entitats que treballen en aquests barris o zones, …). Aquest punt no el volien acceptar perquè deien que això estigmatitza. Crec que el que estigmatitza de veritat és la pobresa.

*El Síndic de Greuges i el seu Adjunt per a la defensa dels drets dels infants presentaran un informe anual al parlament sobre la situació de la infància respecte a la legislació i la Convenció dels drets dels infants.

*sobre el dret a decidir sobre la maternitat, hem promogut que en els casos de noies tutelades per la Generalitat, aquesta haurà de proporcionar tot el suport psicosocial i material per ajudar-les en la nova situació. Aquest suport s’haurà d’ampliar, si escau, per garantir el benestar del nounat. Valorem molt haver aconseguit aquest acord.

*limitar i regular els sistemes de contenció en els centres terapèutics i d’educació intensiva. També en el subministrament de psicofàrmacs hi ha d’haver seguiment mèdic i no pot esdevenir un sistema de contenció habitual.

*la prestació econòmica per als acolliments familiars es revisarà com a mínim igual que l’Indicador de Renda de Suficiència, anualment.

*el Govern farà un informe cada dos anys sobre el grau de compliment a Catalunya de la Convenció dels drets dels infants.

*…

Aquestes són una part de les incorporacions promogudes per CiU al projecte de Llei. Les nostres esmenes anaven molt més enllà, però el pacte ha arribat fins aquí. Estem satisfets. Hem aconseguit molt més del que es podia preveure.

També vaig destacar però que no avançarem si aprovem lleis importants com aquesta, però no hi ha diners per aplicar-les i si les retallades per la crisi van en detriment de les polítiques socials, com s’ha anuciat des del Govern de l’Estat i s’ha confirmat per part del tripartit.

Tenim un nou bon instrument legislatiu! Ara cal un bon Govern que l’apliqui amb bona gestió!!!

Fa pocs dies, es va fer pública una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en la qual obliga a la Generalitat del tripartit a abonar les prestacions corresponents de la llei de la “Dependència” des de la seva entrada en vigor. El Departament d’Acció Social va posar en marxa el període de sol·licituds des del mes de maig de 2007, mentre que la llei va entrar en vigor l’1 de gener del mateix any. Així, totes les persones amb Gran Dependència (grau III nivells 2 i 1) van començar a tenir el dret reconegut, com a molt aviat, a partir del 27 de maig. Ara el TSJC , davant de la demanda presentada pel president de l’associació “Papàs d’Àlex”  que reclama aquests 5 mesos per al seu fill Àlex, ha fallat que la Generalitat ha d’abonar 2.435,- euros corresponents a aquest període perquè va vulnerar la norma.

La mala gestió del Govern del Tripartit ha posat en una situació difícil la institució de la Generalitat:

*què passarà, si totes les persones amb gran dependència reclamen aquests primers mesos? Quants milers d’euros significa aquest període?

*què passarà si reclamen totes les persones que van sol·licitar els serveis i prestacions d’aquesta Llei i els han denegat l’ajut perquè han mort sense Programa Individual d’Atenció (PIA), quan aquest fet s’ha produït per la manca de compliment dels terminis per part del Tripartit? Quants milers d’euros significa aquesta mala gestió?

*quantes famílies encara avui no han rebut cap prestació ni servei, tot i haver signat el seu PIA fa temps?

Les famílies es troben en una situació d’indefensió. Per això s’ha de felicitar la valentia del president de l’Associació Papàs d’Àlex davant d’una administració que oblida el més important:

*el centre de l’atenció a les persones en situació de dependència i de la promoció de l’autonomia personal és LA PERSONA. La persona amb la seva situació i el seu entorn.

*per contra, el tripartit es pensen que el centre és la Consellera i les seves normatives.

Cal un Govern que posi en el centre de la política social cada persona i l’objectiu de la seva màxima autonomia personal possible.

Cal un CANVI. Comença el canvi!