Els set pecats socials, segons Gandhi (diuen):

*Política sense principis

*Comerç sense moral (o ètica)

*Riquesa sense treball (o esforç)

*Educació sense caràcter (o valors)

*Ciència sense humanitat

*Plaer sense consciència

*Religió sense sacrifici.

CiU està en contra de totes les mesures aprovades el passat dijous al Congrés dels diputats, però ens vam abstenir. Abstenció clau en la votació del Congrés, perquè sense ella el país estaria enfonsat i l’economia en perill vertiginós. 

Com va dir Artur Mas:”No hem salvat  el govern socialista, hem salvat una economia que s’ofega”. Si no s’aprovava el decret, l’Estat quedava igual d’intervingut que Grècia, amb greus problemes per fer front a les despeses que suposen les pensions, sous dels funcionaris,…des d’ara mateix.

Des de Convergència i Unió, demanarem la convocatòria immediata del Pacte de Toledo i presentarem una proposició de Llei per garantir el poder adquisitiu dels pensionistes. Així, si hi ha inflació l’any 2011, els pensionistes podran cobrar l’import de més que sigui equivalent a l’increment del cost de la vida.

Els pensionistes saben que, com sempre, des de CiU estem amb ells i elles: per defensar la dignitat de les pensions!!!

Pels drets socials ens hi deixarem la pell!!!

Les entitats del tercer sector ho destinen a la formació ocupacional de joves, dones, col·lectius en situació de risc, col·lectius amb grans dificultats d’ocupació… Sabem de projectes que en virtut de com s’ha resolt aquesta convocatòria es troben amb grans dificultats.

El conjunt d’entitats del tercer sector han vist retallades les seves ajudes amb un total de 2,6 milions d’euros aquest any respecte el 2009, només pel concepte de formació ocupacional.

El tripartit deixa en una situació molt difícil a moltes entitats que sempre han fet una gran tasca per la inclusió i la integració social i que ara, en moments de crisi econòmica, encara és més necessària. Realment el tripartit, amb el partit socialista al capdavant, no pensen en les conseqüències socials i laborals d’aquesta nova retallada.

DINCAT neix amb la missió de vetllar per la defensa i l’exercici ple dels drets i la promoció de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual i de les seves famílies en l’àmbit territorial de Catalunya, així com els interessos de les entitats associades i la prestació de serveis que els siguin necessaris.

Els seus compromisos es basen en un Projecte de Vida amb: Defensa dels drets, sensibilització social, suport a entitats, programes propis i representació col·lectiva.

Desitjo una gran tasca a DINCAT al servei de les persones amb discapacitat intel·lectual i de les seves famílies. És una gran notícia aquesta voluntat i decissió de sumar esforços, de treballar plegats.

Enhorabona! Llarga vida a DINCAT!!!

Es pot afirmar això i oblidar que a Catalunya:

*abans de tenir institucions democràtiques, disposàvem d’una xarxa d’associacionisme i voluntariat molt potent en l’àmbit dels serveis socials amb entitats com Càritas, Creu Roja i milers d’entitats compromeses amb les persones més febles i vulnerables de la nostra societat? I que han continuat treballant tots aquests anys amb gran dedicació i encert?

*amb la recuperació de les institucions democràtiques, des dels ajuntaments, consells comarcals, Generalitat de Catalunya,…una de les prioritats ha estat des de sempre l’atenció a les persones?

*l’any 1985, es va aprovar per unanimitat la Llei de Serveis Socials en el Parlament de Catalunya? Una Llei pionera a tot l’estat espanyol que va ser inspiradora de moltes lleis a l’estat i en algunes regions europees. Llei desenvolupada amb diferents textos legislatius posteriors i base per a la llei del 2007, que també va ser aprovada per unanimitat.

*fa molts anys que  es presta atenció domiciliària, teleassistència, programa d’acolliment residencial, programes de respir, programa “Vida als anys”, programa “Viure amb família”, …i un llarg etcètera?

*…

No hem esperat que l’estat fes una llei, que lesiona i agredeix el nostre autogovern, per atendre a les persones en situació de dependència. Catalunya ha actuat bé des de fa molts anys.

Fins l’arribada del tripartit, Catalunya era un referent en polítiques socials. Avui, hem deixat de ser-ho per la mala gestió del Departament d’Acció Social i Ciutadania. Les Llei són importants, però la bona gestió també!

Em dol que qui ostenta la Presidència del país faci afirmacions que fan mal a la nació, en el sentit més profund. No es pot desconèixer o voler canviar la nostra història recent. Aquest electoralisme fa mal!

Només em queda preguntar-me; Sr. Montilla, ignorància o faltar a la veritat? Deu saber que abans de l’any 2006 Catalunya ja existia i que era un exemple a seguir en molts camps. Avui…no ens posen com a exemple precisament.

Per cert, només acabar l’acte de CaixaFòrum, representants d’entitats em parlaven de les retallades socials de tripartit. Una de les més recents, el Departament de Treball ha retallat 2,6 milions d’euros per a formació ocupacional a les entitats del tercer sector social, aquest any respecte l’any 2009. Entretant, Sr. Montilla pot anar dient, la gent i les entitats coneixen la realitat actual i la nostra història recent. Coneixen molt bé que els socialistes i el tripartit fan pagar la crisi als més febles i a les polítiques socials!

Al Sr. Zapatero li va costar molt de temps saber que estàvem en temps de crisi, no va reaccionar a temps. Ara ens vol fer pagar els seus errors i els del govern socialista amb una retallada dels nostres drets socials. Ha d’obtenir resultats immediats en un tres i no res per reduir el dèficit. Fa pocs dies ens deia que aquí no passaria com a Grècia. Una vegada més veiem que aquest Govern socialista no té cap credibilitat. Com ja veníem denunciant des de fa temps, volen fer pagar la crisi a la part més dèbil de la societat, a través de fer recular les polítiques socials. Tard i malament!!!

Si per als socialistes la política social fos quelcom important i bàsic del seu ideari polític, seria l’últim que tocarien. Doncs no, ha estat el primer a retallar! A més ho han fet ara per pressions internacionals, sense criteri propi. Van sense rumb!

A Catalunya, el tripartit també va a remolc i amb l’agreujant de que han fet moltes despeses inútils com els “famosos” informes. També, en aquest precís moment, des d’Acció Social preparen un campanya publicitària sobre la llei de la dependència amb una despesa de milers d’euros. Com tampoc oblidem el creixement desmesurat del nombre d’empleats públics de la Generalitat.

El Sr. Montilla va declarar dimarts a la tarda, en una visita a una reconeguda entitat del Raval de Barcelona, que en cap cas la reducció del dèficit passaria per retallar les polítiques socials. Just a l’endemà anuncien tot el contrari. El Govern tripartit també navega a la deriva!

Catalunya necessita el CANVI!!!

En iniciar-se el procés parlamentari del projecte de llei, ja vaig manifestar la nostra voluntat de consens i de pacte. Voluntat que es fonamenta en el nostre compromís amb la política social, amb la infància, amb les famílies i amb les entitats del sector. Les 50 esmenes acceptades o transaccionades signifiquen aconseguir anar més enllà, fent una llei més valenta, més amarada de voluntat de servei a la infància i més exigent amb la pròpia administració.

Alguns aspectes que han quedat incorporats al text legislatiu:

*la criança i formació de la infància ha de garantir el seu desenvolupament físic, mental, espiritual , moral i social.

*el Pla Integral de la Infància ha de tenir la consulta preceptiva de les entitats del sector

*diferents compromisos contra la pobresa infantil (zones d’actuació preferent, suport a les entitats que treballen en aquests barris o zones, …). Aquest punt no el volien acceptar perquè deien que això estigmatitza. Crec que el que estigmatitza de veritat és la pobresa.

*El Síndic de Greuges i el seu Adjunt per a la defensa dels drets dels infants presentaran un informe anual al parlament sobre la situació de la infància respecte a la legislació i la Convenció dels drets dels infants.

*sobre el dret a decidir sobre la maternitat, hem promogut que en els casos de noies tutelades per la Generalitat, aquesta haurà de proporcionar tot el suport psicosocial i material per ajudar-les en la nova situació. Aquest suport s’haurà d’ampliar, si escau, per garantir el benestar del nounat. Valorem molt haver aconseguit aquest acord.

*limitar i regular els sistemes de contenció en els centres terapèutics i d’educació intensiva. També en el subministrament de psicofàrmacs hi ha d’haver seguiment mèdic i no pot esdevenir un sistema de contenció habitual.

*la prestació econòmica per als acolliments familiars es revisarà com a mínim igual que l’Indicador de Renda de Suficiència, anualment.

*el Govern farà un informe cada dos anys sobre el grau de compliment a Catalunya de la Convenció dels drets dels infants.

*…

Aquestes són una part de les incorporacions promogudes per CiU al projecte de Llei. Les nostres esmenes anaven molt més enllà, però el pacte ha arribat fins aquí. Estem satisfets. Hem aconseguit molt més del que es podia preveure.

També vaig destacar però que no avançarem si aprovem lleis importants com aquesta, però no hi ha diners per aplicar-les i si les retallades per la crisi van en detriment de les polítiques socials, com s’ha anuciat des del Govern de l’Estat i s’ha confirmat per part del tripartit.

Tenim un nou bon instrument legislatiu! Ara cal un bon Govern que l’apliqui amb bona gestió!!!

La mala gestió del Govern del Tripartit ha posat en una situació difícil la institució de la Generalitat:

*què passarà, si totes les persones amb gran dependència reclamen aquests primers mesos? Quants milers d’euros significa aquest període?

*què passarà si reclamen totes les persones que van sol·licitar els serveis i prestacions d’aquesta Llei i els han denegat l’ajut perquè han mort sense Programa Individual d’Atenció (PIA), quan aquest fet s’ha produït per la manca de compliment dels terminis per part del Tripartit? Quants milers d’euros significa aquesta mala gestió?

*quantes famílies encara avui no han rebut cap prestació ni servei, tot i haver signat el seu PIA fa temps?

Les famílies es troben en una situació d’indefensió. Per això s’ha de felicitar la valentia del president de l’Associació Papàs d’Àlex davant d’una administració que oblida el més important:

*el centre de l’atenció a les persones en situació de dependència i de la promoció de l’autonomia personal és LA PERSONA. La persona amb la seva situació i el seu entorn.

*per contra, el tripartit es pensen que el centre és la Consellera i les seves normatives.

Cal un Govern que posi en el centre de la política social cada persona i l’objectiu de la seva màxima autonomia personal possible.

Cal un CANVI. Comença el canvi!