Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya del 25 de març de 2010. Anunci sobre la licitació d’un contracte de serveis: “Creativitat i producció d’una campanya institucional sobre els ajuts a la dependència”. Cost: 223.860,40 €.

Busco el brífing de la campanya i diu: “Ha de ser una campanya en positiu, que doni valor a la feina ingent que s’ha fet fins ara. S’ha de tenir en compte que partíem del no res i que en aquest moment s’ha donat servei a 100.00 persones”.

Pot una campanya “institucional” dir que “partíem del no res”? Pot oblidar, el propi Govern de la Generalitat, que Catalunya va ser pionera en serveis socials amb la Llei de Serveis Socials de 1985, per cert, aprovada per unanimitat del Parlament de Catalunya? Pot oblidar el Govern la tasca de totes les administracions catalanes en l’atenció a les persones grans amb dependència, les persones amb discapacitat,…? Pot oblidar el Govern la tasca de centenars d’entitats socials en favor de la gent gran, de les persones amb discapacitat física o psíquica, …?  Pot oblidar el Govern que hi ha centenars d’empreses dedicades des de fa molts anys a l’atenció a les persones?

Catalunya, gràcies a molta gent i a moltes entitats i institucions, ha estat pionera en l’atenció a les persones, en la política social, digui el que digui el tripartit. Aquest és un patrimoni del país que no permetrem que ningú des del sectarisme més absurd vulgui ara silenciar i ignorar. No hem esperat una llei de l’Estat per tenir política social!!! Catalunya va ser el model on moltes comunitats de l’Estat i regions europees van emmirallar-se per construir un model de serveis socials.

El brífing només parla de dependència. enlloc de promoció de l’autonomia personal o de vida independent. Aquest Govern està encaparrat i aturat en la dependència.

I per cert! Ara és el moment, en plena crisi econòmica, de gastar-se 223.860,40 € en publicitat, quan moltes persones no han cobrat els ajuts, quan moltes entitats veuen retallat, per part del tripartit, el finançament de programes socials; quan moltes administracions han retallat els seus pressupostos; quan el mateix Govern ha retallat les polítiques socials? Crec que no!

Demano la retirada d’aquesta campanya publicitària.

Quina joia! Aquest matí, veig La Vanguardia amb un titular a portada que parla de “Tres noies discapacitades s’independitzen“. Permeteu-me, en primer lloc que feliciti aquest diari per situar en portada una notícia important i, a més, una bona notícia.

Quan tot el dia ens parlen de dependència, especialment amb l’aparició de l’anomenada “Llei de la Dependència”, quin goig sentir parlar de vida autònoma, de vida independent. Quan una persona viu una situació de dependència, li hem d’oferir tots els mitjans possibles (des de les polítiques socials) perquè tingui el màxim d’autonomia personal. Aquests mitjans han de ser individualitzats i diferents en funció de la situació de dependència i en funció de l’edat de la persona. Per això cal poder oferir un ampli ventall de possibilitats, com preveu la Llei de Serveis Socials catalana, que doni el màxim d’independència. Per exemple, aquesta notícia no seria possible aplicant la Llei estatal de la dependència, tal i com s’aplica a Catalunya.

Aquesta notícia és possible gràcies a la bona feina de la Fundació Catalana Síndrome de Down. Gràcies al seu programa pioner “Me’n vaig a casa”, que ofereix l’ajuda essencial i personalitzada a les persones discapacitades per emancipar-se i que ja atén a 42 persones. Enhorabona a la Fundació!!!

Aquest programa posa en el centre de la seva tasca social cada persona: Tots els recursos i mitjans es posen a la seva disposició. Tot busca el millor per a cada persona amb la seva situació individual i familiar. Aquest és l’èxit de la Fundació.

La mare de l’Ariadna, un dia, li va dir: “Has de viure la teva vida, Ariadna”. La noia li va preguntar: “Però… em veus capaç?”. “Clar que si!!!”, li va contestar la mare. Ara, l’Ariadna farà d’amfitriona d’altres joves amb síndrome de Down que vulguin provar l’experiència de viure un temps curt fora de casa.

L’Ariadna, la Clara i l’Eugènia fan la seva pròpia vida. Felicitats!!! Com també a les seves famílies!!!

“El dia que vam marxar de casa els nostres pares es van posar tristos”, diu la Clara. “Si, tristos, però també orgullosos“, continua l’Eugènia.

Sens dubte, una gran notícia!

Aquests dies, veiem de nou una decisió del Govern tripartit que preocupa. L’any 2007, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Un dels canvis importants era aconseguir que el President i membres del Consell de Govern de la CCMA fossin nomenats pel Parlament per un ampli consens format per una majoria de dos terços de la Cambra catalana. Aquest acord en la llei pretenia aconseguir el màxim de neutralitat política en la Corporació que regeix els mitjans audiovisuals públics.

Ara, per sorpresa, quan el president de la CCMA anuncia que deixa el càrrec, el Govern Tripartit diu qui és el candidat a ocupar la presidència i que, per evitar l’obstruccionisme de l’oposició, modificarà a través d’un decret la renovació del president de la CCMA. Així, amb la modificació,  ja no necessitarà els dos terços tan celebrats l’any 2007 com a garantia de pluralitat.

Tot això passa quan encara no s’han iniciat les converses entre Govern i oposició per consensuar el nom. Dos terços vol dir: diàleg, consens, pluralitat,… On han quedat aquests valors i voluntats? En pura façana, en paraules buides que no acompanyen els fets del Sr. Montilla. Aquests és un nou retrocés democràtic que força el tripartit: fa una llei, la pacta i consensua amb l’oposició, quan els sembla la modifiquen al seu gust i responent als seus interessos partidistes.

Aquesta legislatura no és la primera vegada que succeeix! Catalunya necessita un canvi. No volem seguir aguantant el sectarisme i control polític del Tripartit!