“Me’n vaig a casa!”

Quina joia! Aquest matí, veig La Vanguardia amb un titular a portada que parla de “Tres noies discapacitades s’independitzen. Permeteu-me, en primer lloc que feliciti aquest diari per situar en portada una notícia important i, a més, una bona notícia.

Quan tot el dia ens parlen de dependència, especialment amb l’aparició de l’anomenada “Llei de la Dependència”, quin goig sentir parlar de vida autònoma, de vida independent. Quan una persona viu una situació de dependència, li hem d’oferir tots els mitjans possibles (des de les polítiques socials) perquè tingui el màxim d’autonomia personal. Aquests mitjans han de ser individualitzats i diferents en funció de la situació de dependència i en funció de l’edat de la persona. Per això cal poder oferir un ampli ventall de possibilitats, com preveu la Llei de Serveis Socials catalana, que doni el màxim d’independència. Per exemple, aquesta notícia no seria possible aplicant la Llei estatal de la dependència, tal i com s’aplica a Catalunya.

Aquesta notícia és possible gràcies a la bona feina de la Fundació Catalana Síndrome de Down. Gràcies al seu programa pioner “Me’n vaig a casa”, que ofereix l’ajuda essencial i personalitzada a les persones discapacitades per emancipar-se i que ja atén a 42 persones. Enhorabona a la Fundació!!!

Aquest programa posa en el centre de la seva tasca social cada persona: Tots els recursos i mitjans es posen a la seva disposició. Tot busca el millor per a cada persona amb la seva situació individual i familiar. Aquest és l’èxit de la Fundació.

La mare de l’Ariadna, un dia, li va dir: “Has de viure la teva vida, Ariadna”. La noia li va preguntar: “Però… em veus capaç?”. “Clar que si!!!”, li va contestar la mare. Ara, l’Ariadna farà d’amfitriona d’altres joves amb síndrome de Down que vulguin provar l’experiència de viure un temps curt fora de casa.

L’Ariadna, la Clara i l’Eugènia fan la seva pròpia vida. Felicitats!!! Com també a les seves famílies!!!

“El dia que vam marxar de casa els nostres pares es van posar tristos”, diu la Clara. “Si, tristos, però també orgullosos“, continua l’Eugènia.

Sens dubte, una gran notícia!

 

  • del.icio.us
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • LaTafanera

11 Comentaris to ““Me’n vaig a casa!””

  1. Josep M Bosch

    Aquestes persones son les que ens fan sentir que en el mon hi ha gent per els que val la pena treballar-hi.
    Aquets exemple en dona me forçes per seguir treballant per totes les persones que ens demostre que el mon es bonic.
    Gràcies i endevant

  2. Josep Lluís Cleries

    Si, Josep M.!!!! Aquesta és la força de treballar en l’àmbit de les polítiques socials!!! Gràcies!

  3. Mª Elvira Climent

    Una bona noticia! enhorabona i Felicitats?

  4. Lydia

    Sense dubte és una gran noticia! emprenen un camí d’aprenentatge de la normalitat no només per elles si no per la resta de la societat en la que vegin a les persones amb alguna mena de discapacitat (caldria definir un cop més el terme) com una part d’ella amb la mateixa que qualsevol altre ciutadà. Tots en un moment o altre de la nostre vida ens cal ajut per diferents raons…
    Iniciatives com la de la FCSD haurien de ser la norma no l’excepció. Per això cal seguir treballant amb tot l’entusiasme i la força en aquest sentit.
    Una abraçada,
    Lydia

  5. Jordi Cots i Moner

    Potser és una conquesta lenta, però es va arribant al que hauria de ser una normalitat. La normalitat és el que sempre costa més. Però és, certament,aquesta, una bona notícia.

  6. Laura B.

    Sens dubte, gran portada i millor notícia. Viure en primera persona els Special Olympic’s a Lloret em va marcar un abans i un després en el tema dels limits de la (dis)capacitat.Felicitats a totes aquelles persones que ho feu possible.

  7. Manel Olivés

    Quanta raó, Josep Lluís! En aquesta línia, si res no es torna a torçar, abans de final d’any podrem estrenar uns pisos tutelats a Santa Coloma, gestionats per la Fundació ASPANIDE, una entitat amb més de 25 anys d’història a la ciutat i que és un exemple de dignitat, perseverança i una feina excel·lent, nascuda de l¡esforç d’un pare i amb la tutela de les administracions que li han permès arribar fins avui sent punt de referència en el seu camp. És un honor col·laborar-hi, us ho puc assegurar. Gran notícia!

  8. Francesc MF

    Realment gran portada (gens habitual destacar noticies positives i menys d’aquest col·lectiu), bon article i magnifica aposta. Sorprenent, però, que sigui noticia, al menys uns centenars de persones amb discapacitat intel·lectual viuen en “pisos amb suport” i un miler més en petites llars residencia (que es una alternativa que s’acosta al model que referia la Vanguardia). Son els casos de la FCSD, d’ASPANIDE a Sta. Coloma, d’ASPRONIS a Blanes i Lloret (magnifics Special Olympics, oi Laura?), de TEB a Barcelona i Castellar,… i de molts més, a tot Catalunya. La llàstima és que no sembla que s’aposti clarament per això i els promotors (majorment organtzacions no lucratives i familiars) hi troben cada cop més dificultats.

  9. Xavier Calm

    Fantàstic que una bona noticia apareix-hi en portada, hauria de ser el normal i millor encara el contingut. Efectivament el pares de nens amb discapacitats pensem molt sovint en el dia que siguin adults per que puguin fer, en la mida del possible, la seva pròpia vida i també pensem en el dia que nosaltres ja no hi estem en el mateix sentit, que puguin viure la seva vida. M’alegra veure aquesta iniciativa que ens dona inspiració i empenta per emprendre altes tasques similars.

  10. Lluís

    Benvolgut Josep Lluis Cleries.
    Estàs fent una magnifica tasca de propostes en acció social, on hi ha una paralisis total de idees; i les que tenen han produit que estiguem investigats per la ONU per tortures en els centres de menors(sobretot madrid i catalunya). Aixo durant el periode de erc al capdevant de la conselleria. Quin progrès!!!

    Felicitats per les propostes. Ets un gran treballador , i saps del que parles; i escoltes a la gent. ERC no vol entrar en una taula de dialeg amb fiscalia, la resta de comunitats autonomes, membres de amnistia (en els quals estic jo també recolçant propostes de Elena Estrada i Carles Sanguino), el defensor del poble, el sindic de greuges, i alguns ministres.
    Estem investigats per tortures i l’estat al setembre, octubre ha de presentar millores: sino estem al nivell de corea del nord, iran, cuba, ….

    Aquest es el gran progrès que ens van dir que farien en acció social. La directora general d’infancia de madrid, ja està imputada penalment per prevaricació; no descartem que ho estigui Xavier Soley per tot el generat als jutjats….

    Salutacions a Laura B, vam ser companys d’institut i vam estudiar el mateix. Una persona preparada i sensible als canvis i propostes socials.
    Com a activista de drets humans , testimoni de fiscalia en un cas de presumptes tortures al centre mas garriga; he de dir que m’uneix més amb vosaltres que als que miren cap a altre lloc davant de tot aquest negoci escabròs dels centres de menors.
    Un centre com fontfregona, amb una cadira amb casc on lliguen els nens (ja esta en judici), a mas garriga educacio amb cel.les de dos per tres metres , pallisess… (est“a en via judicial). Que fa dgaia? continuen dirigint el centre els mateixos. Fundacio resilis a més està relacionada amb el gabinet de Berger de Guatemala, amb exministres, allà es suposa que van a parar els 4000 a 15000 euros per menor al mes que cobren de la generalitat.
    I els menors, els tracten amb reducció de costos: la reducció de costos en això es la tortura, aleshores s’aconsegueix els diners sense fer res.
    Soc un activista de drets humans, filòsof i professor de psicologia, filosofia i sociologia; i la regressió en Accio social en els ultims anys i la aparició de falses ongs; no quadren amb un govern progressista.
    Quan ciu estava al govern al capdevant hi havia el sr Funes, gent amb pes , amb experiència i coneixements en la gestió . Soc d’esquerres , i sempre voto; cap partit em representa de l’esquerra (soc massa independent); pero no dubto que la millor opcio per catalunya es ciu en les seguents eleccions.

  11. Lluís Danís

    Són les petites coses que fan la vida més bonica.
    Felicitats per la seva tasca a favor del benestar social, gràcies per tot el que fa.

Deixa el teu comentari