Aquesta Llei ha estat possible gràcies al nou Estatut de Catalunya, en el seu article 138 ens dóna competències en aquest àmbit. CiU va dir que SI a l’Estatut. 

Aquesta Llei és possible, tal com és ara, gràcies a les esmenes que va introduir CiU a la Modificació de la Llei estatal sobre Drets i Llibertats dels Estrangers i a la seva integració social. Així les Comunitats Autònomes podran presentar informe sobre la integració social de la persona estrangera en la concessió d’autorització per arrelament i també en el procediment per a la concessió de la nacionalitat per residència que acrediti la seva integració. Aquesta modificació no va comptar amb el vot d’ERC ni d’IC. Ara, hem introduit a la Llei d’Acollida que es doni valor a l’esforç d’integració i que aquest esforç sigui reconegut i que serveixi. Fa quatre anys, a la darrera campanya electoral ho vam dir i es va fer molta brometa fàcil. Ara dues lleis ja ho reconeixen!

També hem fet possible, entre altres aspectes, que: l’acollida es pugui fer també per als menors de 16 anys a través del Departament d’Educació; no es dupliquin serveis; es reforci la xarxa existent de formació d’adults; s’atengui l’analfabetisme (qüestió no prevista pel projecte del tripartit); es reconegui la tasca dels ajuntaments, entitats i sindicats; el Consorci per a la Normalització Lingüística desenvolupi els programes de primera acollida de llengua catalana,…

Catalunya és terra d’acollida. És un tret característic nacional. Per això, hi posem el més íntim del nostre ser com a país, la nostra llengua, la nostra cultura. Volem que el català sigui la llengua de tots els que fan de Catalunya casa seva, on ningú ha de renunciar a les seves arrels. Les diferències ens enriqueixen mútuament. No volem només tolerar-nos, volem respectar-nos.

Som una nació acollidora, integradora, de qualitat humana, humanitària, que sap estimar i respectar a les persones. Som així, terra d’acollida.

El proper dimecres, el Ple del Parlament aprovarà el projecte de Llei d’Acollida de persones immigrants. En aquest projecte també des de CiU hem introduït 32 esmenes i comptarà, per tot això, amb el nostre suport. Entre altres aspectes, hem inclòs el donar valor a l’esforç d’integració, s’ha incorporat l’acollida per als menors de 16 anys i s’ha evitat la duplicitat de serveis.

També hem acordat la incorporació de 50 esmenes del nostre grup parlamentari al projecte de Llei de Drets i Oportunitats de la Infància i l’Adolescència. Aquestes esmenes, entre altres temes,  permetran que l’Adjunt al Síndic de Greuges presenti anualment al Parlament un informe sobre la situació de la infància a Catalunya pel que fa a l’aplicació de la Convenció dels Drets dels Infants i la legislació catalana sobre infància. També poder lluitar més eficaçment contra la pobresa infantil.

Properament, detallaré en diferents apunts les millores introduides en aquestes dues lleis quan s’hagin aprovat al Ple del Parlament.

Malgrat trobar-nos a l’oposició, des de CiU hem prioritzat el nostre compromís amb les polítiques socials, el nostre compromís amb el país, amb les persones, i hem participat activament i decisivament en la tramitació de les diferents lleis socials impulsades aquesta legislatura. Hem fugit de la legítima acció partidista, posant per davant els interessos de país de tenir les millors lleis possibles.

Com a catalanistes, la política social és una de les nostres principals raons de ser i d’estar en política. La nació comença en les persones. Fer un país de qualitat humana per a tothom és la nostra prioritat. Les polítiques socials fonamenten els nostre compromís catalanista.  És un dels nostres compromisos amb els homes i dones d’aquest país.

Aquesta retallada comportarà:

• *un nou retrocés en les polítiques socials
• *reduir el reforç educatiu
• *menys recursos per a les polítiques d’acollida i integració d’ajuntaments i consells comarcals
• *reduir programes d’atenció a la infància

La retallada d’aquest fons afecta a les persones més dèbils de la societat, als barris i poblacions amb un major índex d’immigració, però també al conjunt de la ciutadania que es troba en situació de fragilitat social.

Com he dit, aquesta decisió deixa molt sols als ajuntaments i als consells comarcals que han de respondre des de primera línea unes necessitats socials emergents i, més ara, en situació de crisi.

Aquesta retallada del fons fa trontollar la cohesió social i pot afavorir tensions i conflictes. És un greu error!

El Govern tripartit, i en especial la Consellera d’Acció Social i Ciutadania, per no fer trontollar l’estabilitat inestable del Govern, no reclamen al partit socialista el compliment del Pacte Nacional d’Immigració on es manifesta que s’incrementaran les dotacions pressupostàries i que cap persona pot quedar exclosa a l’accés als serveis socials bàsics. Quin paper fan els 25 diputats socialistes a Madrid? a qui defensen? els interessos de Catalunya no! Clar, que el mateix Govern tripartit també fa pagar la crisi a les polítiques socials i per tant, no respecta el Pacte. Prefereixen fer trontollar la cohesió que no les cadires governamentals del tripartit.

Deu ser per tot això que no volen que parlem d’immigració. Doncs en parlarem! És un repte de país i cal posar ordre. Seguirem construint un sol poble amb convivència  i amb qualitat humana.

Busco el brífing de la campanya i diu: “Ha de ser una campanya en positiu, que doni valor a la feina ingent que s’ha fet fins ara. S’ha de tenir en compte que partíem del no res i que en aquest moment s’ha donat servei a 100.00 persones”.

Pot una campanya “institucional” dir que “partíem del no res”? Pot oblidar, el propi Govern de la Generalitat, que Catalunya va ser pionera en serveis socials amb la Llei de Serveis Socials de 1985, per cert, aprovada per unanimitat del Parlament de Catalunya? Pot oblidar el Govern la tasca de totes les administracions catalanes en l’atenció a les persones grans amb dependència, les persones amb discapacitat,…? Pot oblidar el Govern la tasca de centenars d’entitats socials en favor de la gent gran, de les persones amb discapacitat física o psíquica, …?  Pot oblidar el Govern que hi ha centenars d’empreses dedicades des de fa molts anys a l’atenció a les persones?

Catalunya, gràcies a molta gent i a moltes entitats i institucions, ha estat pionera en l’atenció a les persones, en la política social, digui el que digui el tripartit. Aquest és un patrimoni del país que no permetrem que ningú des del sectarisme més absurd vulgui ara silenciar i ignorar. No hem esperat una llei de l’Estat per tenir política social!!! Catalunya va ser el model on moltes comunitats de l’Estat i regions europees van emmirallar-se per construir un model de serveis socials.

El brífing només parla de dependència. enlloc de promoció de l’autonomia personal o de vida independent. Aquest Govern està encaparrat i aturat en la dependència.

I per cert! Ara és el moment, en plena crisi econòmica, de gastar-se 223.860,40 € en publicitat, quan moltes persones no han cobrat els ajuts, quan moltes entitats veuen retallat, per part del tripartit, el finançament de programes socials; quan moltes administracions han retallat els seus pressupostos; quan el mateix Govern ha retallat les polítiques socials? Crec que no!

Demano la retirada d’aquesta campanya publicitària.

Quan tot el dia ens parlen de dependència, especialment amb l’aparició de l’anomenada “Llei de la Dependència”, quin goig sentir parlar de vida autònoma, de vida independent. Quan una persona viu una situació de dependència, li hem d’oferir tots els mitjans possibles (des de les polítiques socials) perquè tingui el màxim d’autonomia personal. Aquests mitjans han de ser individualitzats i diferents en funció de la situació de dependència i en funció de l’edat de la persona. Per això cal poder oferir un ampli ventall de possibilitats, com preveu la Llei de Serveis Socials catalana, que doni el màxim d’independència. Per exemple, aquesta notícia no seria possible aplicant la Llei estatal de la dependència, tal i com s’aplica a Catalunya.

Aquesta notícia és possible gràcies a la bona feina de la Fundació Catalana Síndrome de Down. Gràcies al seu programa pioner “Me’n vaig a casa”, que ofereix l’ajuda essencial i personalitzada a les persones discapacitades per emancipar-se i que ja atén a 42 persones. Enhorabona a la Fundació!!!

Aquest programa posa en el centre de la seva tasca social cada persona: Tots els recursos i mitjans es posen a la seva disposició. Tot busca el millor per a cada persona amb la seva situació individual i familiar. Aquest és l’èxit de la Fundació.

La mare de l’Ariadna, un dia, li va dir: “Has de viure la teva vida, Ariadna”. La noia li va preguntar: “Però… em veus capaç?”. “Clar que si!!!”, li va contestar la mare. Ara, l’Ariadna farà d’amfitriona d’altres joves amb síndrome de Down que vulguin provar l’experiència de viure un temps curt fora de casa.

L’Ariadna, la Clara i l’Eugènia fan la seva pròpia vida. Felicitats!!! Com també a les seves famílies!!!

“El dia que vam marxar de casa els nostres pares es van posar tristos”, diu la Clara. “Si, tristos, però també orgullosos“, continua l’Eugènia.

Sens dubte, una gran notícia!

Ara, per sorpresa, quan el president de la CCMA anuncia que deixa el càrrec, el Govern Tripartit diu qui és el candidat a ocupar la presidència i que, per evitar l’obstruccionisme de l’oposició, modificarà a través d’un decret la renovació del president de la CCMA. Així, amb la modificació,  ja no necessitarà els dos terços tan celebrats l’any 2007 com a garantia de pluralitat.

Tot això passa quan encara no s’han iniciat les converses entre Govern i oposició per consensuar el nom. Dos terços vol dir: diàleg, consens, pluralitat,… On han quedat aquests valors i voluntats? En pura façana, en paraules buides que no acompanyen els fets del Sr. Montilla. Aquests és un nou retrocés democràtic que força el tripartit: fa una llei, la pacta i consensua amb l’oposició, quan els sembla la modifiquen al seu gust i responent als seus interessos partidistes.

Aquesta legislatura no és la primera vegada que succeeix! Catalunya necessita un canvi. No volem seguir aguantant el sectarisme i control polític del Tripartit!

Com si els anys no haguessin passat, dissabte passat, en Joan Crosas, en Joan Vilamala i en Ramon Estrada varen venir al Patronat Parroquial de Vallirana. Esquirols, només  fa uns trenta anys, havien vingut en diferents ocasions a interpretar i oferir  les seves cançons a Vallirana, al Patronat. Aquelles parets. aquell escenari, les persones que es van trobar de nou els eren molt familiars.

Per una estona intensa van tornar a sonar aquelles cançons que tan han significat i signifiquen en les nostres vides: “Torna torna Serrallonga”, Fent camí”, ”Arrels”, “Del que vaig ser”, “Majka”, “Si”,…  No era cap nou recital d’Esquirols! Van venir a compartir un dels assajos de preparació del concert d’homenatge a Esquirols.

Jo no hi vaig poder ser. Abans de l’assaig vaig parlar amb en Vilamala. Em va dir que tots hem de gaudir molt del concert. I també dels assajos!

Després de l’assaig, vaig parlar amb en Crosas. Estava molt content després d’escoltar i cantar amb el grup. Això sona molt bé! Em va dir que durant l’abril tornarà, que s’ho havia passat molt bé. Li vaig dir que a Vallirana hi tenia casa seva. Que les portes estan obertes de bat a bat.

Quin gran encert preparar aquest homenatge a Esquirols! Quina joia retrobar-se amb uns i altres! Quin goig retrobar-se amb aquestes cançons! També, segur que per a molta gent serà poder descobrir unes cançons que no et deixen indiferent! 

El dissabte, 19 de juny, a les 9 del vespre, a l’Auditori, seguirem vibrant amb Esquirols!