Dimarts passat, a la Comissió de Benestar i Immigració va comparèixer Icària Iniciatives Socials. Una entitat que promou la integració social de les persones amb discapacitat psíquica, especialment a través de la seva integració laboral. Entre les seves activitats hi ha l’Alberg InOut, Icària Gràfiques, l’Escola Taiga, el Centre Ocupacional,…
Fa uns mesos vaig denunciar que des del Departament de Salut de la Generalitat havien passat la confecció i estampació de la roba hospitalària a un organisme propi del Departament de Justícia que es dedica a la reinserció dels interns dels centres penitenciaris. Icària feia l’estampació de la roba des de feia molts anys. Aquest fet va provocar que Icària Gràfiques promogués dos ERO (expedients de regulació d’ocupació). La Consellera de Justícia, responent una pregunta oral formulada en el Ple del Parlament sobre aquest tema, em va dir “senyor diputat que la crisi no ens faci insolidaris” . El cert és que totes les empreses privades que havien tingut l’encàrrec d’aquesta roba havien confiat l’estampació a Icària. Què li costava al Govern tripartit dividir la feina en confecció, per al Departament, i estampació, per a Icària? Aquest si que seria un bon exercici de solidaritat!
Doncs, casualitats de la vida, el dia anterior de la compareixença, Icària va haver d’acomiadar 21 persones amb discapacitat psíquica per aquesta situació provocada per l’Administració.
A més, tot sembla indicar que la roba ja arriba estampada des del país asiàtic on la compren, fet que estem esbrinant. Per tant, l’estampació sembla ser que tampoc la fan els interns. Sorprenent! Les empreses privades mai van comprar la roba estampada per així oferir aquesta feina a un centre especial de treball. Més sensibilitat i responsabilitat social a l’empresa privada que al Govern tripartit. Sort que s’autoanomenen d’esquerres!!!
La directora general va plorar en la seva compareixença. Aquestes llàgrimes plenes de sentit no poden ser envà. El Parlament no pot donar l’esquena a aquestes 21 persones! És responsabilitat de tots els Grups Parlamentaris trobar una solució atès que no la troba el Govern tripartit. 48 diputats i diputades ja estem disposats a fer-ho!
Maria José, dimarts ens vas donar un bon testimoniatge en la vostra compareixença. Vaig veure, en la teva persona, que la bona gestió no està renyida amb el compromís social, amb el sentiment, amb la convicció. Que, des de la teva responsabiltat de directora general, estimes compromesament les persones que treballen i formen part d’Icària. Endavant! Trobarem solucions!
Les teves llàgrimes estaven plenes de sentit.
La crisi no ens fa insolidaris, qui pràctica la insolidaritat és el Govern que patim!
Març 22nd, 2010 at 12:46 am
Es una vergonya! Ho volen maquillar per la crisi, pero el despid d´aquestes persones es mès que un lloc de feina, es fer que abandonin un equilibri que ha costat molt aconseguir es la part mès dolorosa, que pot encadenar un greu retocès en el seu estat. Ho trobo escandalòs i si es té de buscar alternativa a aquesta situació. Anims i endavant !
Març 22nd, 2010 at 1:16 pm
El tripartit sempre actua així. Tenen moments d’inspiració on se’ls acodeix una idea i l’apliquen sense estudiar les conseqüències. Això ho anomenaria inaptitud!
Realment fa plorar veure aquestes accions tant barrueres!
Març 24th, 2010 at 9:27 pm
Un exemple més de la manca de sensibilitat d’aquest Govern Tripartit. Un Govern que desprotegeix les persones que més ho necessiten.
Abril 7th, 2010 at 10:53 pm
Increible. En canvi recolçen falses ongs amb negocis turbis a guatemala , com Fundació Resilis; i tapen els presumptes maltractes i tortures a tots els centres on això es produeix. Hi han fundacións que treballen bé: però Font Fregona i Fundació Resilis guanyen pes per simpaties politiques i no per qualitat educativa: no hi ha qualitat en les presumptes tortures investigades per fiscalia. Sort del sistema judicial, que ha emprès mesures; però ja es sap que calen 4 anys per que això sigui visible i 4 mes per fonamentar les proves. Hi ha una manca total de sensibilitat… Jo soc d’esquerres de veritat, la meva familia era de clase mitjana alta a Cuba, teniem un hotelet com molts catalans…
Pero cap rencor, som millors persones ara; i ni castro defensa la esquerra (encara que a mi no m’importa l’expoli a la familia, ens vam espavilar i som mes feliços amb estudis i feines apasionants amb molta dedicació); tampoc la defensa la esquerra el tripartit….
La esquerra de ajut a les persones, les denuncies de la llei de dependencia, les propostes de Josep Cleries, que ha consultat amb la societat civil , amb sectors de tot tipus.. amb col.lectius de drets humans (als quals pertanyo jo), forma part d’un govern eclèctic, amb lo millor de la dreta o el centre (la ambició es legitima) i el millor de la esquerra (la ambició ha de tenir uns limits, parats, persones en risc d’exclusió social). I Josep Lluis, ha fet molta feina.
Potser no es un gran orador, però per catalunya no volem peronistes sino bons gestors. Pero el seu discurs es brillant, el to de veu cadascu tenim el que tenim . Felicitats per la feina i esperem un canvi en les eleccions.
Fins i tot gent propera a amnistia internacional, més procliu a la esquerra com jo; individualment (no som governamentals com a col.lectiu) xerrem i parlem de que aqui en catalunya hi ha una greu regresio de drets humans amb els suposats governs tripartits progressistes.