En els debats parlamentaris sobre política familiar, tot sovint es comenta la “violència econòmica masclista” que es produeix quan un home no paga la corresponent pensió compensatòria o d’aliments als seus fills i filles i a la seva ex-parella.
Per aquestes situacions, la Llei de suport a les famílies, aprovada l’any 2003 i que va entrar en vigor el gener del 2004, disposa la creació d’un Fons de Garantia per fer front a aquest impagament de pensions en cas de separació o divorci. En sis anys de Govern tripartit, han estat incapaços de posar en marxa administrativament aquest Fons. Al pressupost de l’any passat hi havia una partida prevista de 10 milions d’euros que no es van executar. Entretant, moltes famílies han estat patint aquesta situació de violència econòmica, passant situacions de gran dificultat.
Les lleis qui primer les ha de complir són els Governs. És el primer exemple cap a la ciutadania. Les lleis donen drets i deures. En aquest cas, el Fons de Garantia dóna un dret de protecció a les famílies i al Govern el deure de crear-lo i gestionar-lo. Doncs en sis anys no ho han fet. Després s’omplen la boca de política social i familiar.
Doncs, amb tot el respecte institucional, quan un Govern actua així exerceix una “violència econòmica institucional” cap a la seva ciutadania, cap a les famílies que estan passant per una mala situació. És la mateixa definició aplicada en un cas i en un altre. El Fons no és un acte graciable, és un dret de les famílies reconegut per Llei del nostre Parlament. Un dret que vàrem reconèixer de forma pionera a l’Estat espanyol, però que ara tothom ens està passant al davant.
A hores d’ara, a més a més, moltes famílies amb infants a càrrec encara no han cobrat els ajuts de l’any passat. En un moment de crisi el Tripartit dóna l’esquena a les famílies. No creuen en les famílies. No tenen política de suport a les famílies!
Cal un nou Govern que respecti la nostra legislació. Cal un Govern que no provoqui aquesta violència econòmica institucional. Cal un nou Govern que faci de la política social, no la seva raó de parlar, sinó una de les seves raons de ser i de fer.
Febrer 2nd, 2010 at 9:41 pm
Hola Josep Lluís! Estic totalment d’acord amb tot el que dius, el Govern tripartit dóna l’esquena a les famílies, encara no he rebut l’ajut de l’any 2009 del meu fill menor de 3 anys, m’han dit que probablement el cobraré durant el mes de març del 2010! Aquest és el Govern tripartit que tenim i que s’omple la boca parlant de les polítiques familiars que fan i no estan fent res de res! Al Sr Montilla li diria on són els fets perquè ja s’acaba la legislatura i només tenim paraules! Necessitem amb urgència un canvi de Govern!!!
Febrer 2nd, 2010 at 9:45 pm
El tripartit, altrament anomenat govern d’esquerres, sempre proclama la seva gran voluntat social, en benefici de les persones i ciutadans de Catalunya. Però altre cop s’ha demostrat que una cosa és allò que diuen i l’altra el que relament fan.
No compleixen amb el que diuen!!!! Hem d’intenatr canviar tot això com igui!!! COMENCEM A IL·LUSIONAR-NOS!!!!!
Febrer 2nd, 2010 at 10:52 pm
I tant que cal un nou govern. Estic totalment d’acord amb el que dius. Això de les esquerres ha estat el gran fracàs. Necessitem un nou govern, Necessitem a CiU al govern. Volem a MAS PRESIDENT!!!!
Febrer 3rd, 2010 at 11:20 am
Estic d’acord en tot, però m’agradaria destacar que el fet que l’actual govern no compleixi amb els ajuts, provoca un greuge molt important als Ajuntament, a l’Administració Local, que són els que tramiten i donen la cara dia a dia, i en la majoria dels casos actuen subsidiàrimente, donant ajudes a les dones que no cobren les pensions, per tal de garantir un mínim als seus fills que són els més perjudicats.
Després parlen de Drets dels Infants, de la Dona…, això sí continuen creant falses expectaitives amb la seva propaganda, però la gent ja no els creu, almenys tots aquells que esperant han desesperat.
Gràcies per la feina que feu des de l’oposició. Espero que aviat això canviï i puguem tornar a tenir dignitat com a País.
Febrer 6th, 2010 at 8:58 pm
Aquesta legislatura ha estat la del desgovern de les polítiques socials. Universalitzar els serveis socials és molt fàcil de dir i difícil de fer, i el Govern que ens ha tocat no ho ha sabut fer. Costarà molt redreçar les coses.
Febrer 6th, 2010 at 9:23 pm
Gisela i Pep, és cert el que dieu. Per una banda es deixa als ajuntaments sense el suport necessari. Per l’altra, els serveis socials no s’estan desplegant i implantant de forma dequada. Costarà de redreçar però ho farem amb un nou Govern que estigui a prop de les persones, les famílies i les situacions de necessitat.
Febrer 7th, 2010 at 6:55 pm
A pregunta de la diputada Mercè Pigem (CiU) l’any passat sobre l’impagament de les pensions d’aliments se li van donar aquestes dades: 1.400 sol.licituds, 519 varen tenir una resolució positiva, 357 negativa y 505 están pendents de dictamen. Saps quin tant per cent representa??
És molt lleig dir què els pares (homes) no cumplim amb els nostres deures. Però veig que la teva prioritat és la COMPRA DEL VOT FEMENí.
Sí tant valent ets perquè no dius si estas a favor de la Custòdia Compartida com a primera opció??
Febrer 7th, 2010 at 7:20 pm
Correcció, tot i ser feta la pregunta al 2009, les dades corresponen al 2008. En qualsevol cas sí amb la crisi s’ha incrimentat l’impagament de pensions de aliments, fiquem fins l’esbojarrada xifra de l’1%, els únics culpables sou la classe política. Hom, només té d’entrar al google i escriure “Tablas pensiones alimenticias” i sortiran unes taules que fan servir la gran majoria dels jutjats d’Espanya per establir les pensions d’aliments. En lloc està escrit que una pensió d’aliments tingui de ser el 30% dels rendiments del progenitor però son unes taules que han esdevingut llei.
Febrer 7th, 2010 at 9:35 pm
Benvolgut Albert, del que em queixo és de que una llei diu que mentre no s’aboni la pensió d’aliments un fons de garantia assegura que als infants no els falti res. Aquest fons des del 2004 s’ha de crear i no s’ha fet. No parlo de pares ni de mares, parlo de l’obligació del Govern de crear aquest Fons. En moltes ocasions, us he dit que sempre que sigui possible, estic d’acord amb la custòdia compartida, posant el bé superior de l’infant per davant. No canvio d’idea amb tanta facilitat. Al meu Apunt he escrit el que diu el text no altres afirmacions que no hi consten! Gràcies!
Febrer 7th, 2010 at 10:25 pm
A aquestes alçades hem aprés a llegir entre línies. Tot i així, en quin punt del programa de CiU anirà la Custòdia Compartida?? ;-D
Febrer 8th, 2010 at 11:36 am
Quan arribi el moment ja ho comentarem. Ànims!!! Saps que em teniu a la vostra disposició. Salutacions!
Febrer 11th, 2010 at 7:57 am
Avui són els meus fills, demà seran els teus nets
Quan els nazis detenien els comunistes,
vaig callar;
jo no era cap comunista.
Quan tancaven els socialdemòcrates,
vaig callar;
jo no era cap socialdemòcrata.
Quan detenien els sindicalistes,
vaig callar;
jo no era cap sindicalista.
Quan detenien els jueus,
vaig callar;
jo no era cap jueu.
Quan m’han detingut,
ja no hi havia ningú que pogués protestar.