El proppassat dijous, vaig defensar una moció subsegüent a la interpel·lació sobre el suport a les famílies amb infants que vaig presentar fa quinze dies, en l’anterior Ple del Parlament de Catalunya.

Aquesta Moció defensava, entre d’altres, que les prestacions a les famílies amb infants s’ampliessin dels 0 als 3 anys (actuals) fins els 6 anys. També que les prestacions per a les famílies nombroses i monoparentals, passessin dels 0 als 6 anys fins arribar als 8 anys. Així mateix, vaig proposar que els pagaments pendents de l’any passat es paguessin a final de febrer, com a molt tard; i que en la convocatòria d’enguany,es pagui dins del mes següent a l’aniversari de l’infant.

Com que la nostra voluntat era arribar a acords per aconseguir donar més suport a les famílies amb infants petits, vàrem incloure l’ampliació d’edats que consta en el Programa de Govern del tripartit, ni més ni menys! Doncs hi varen votar en contra, amb una clara falta de respecte al compromís de govern subscrit envers la ciutadania. Però a més, els diferents diputats del tripartit que em varen respondre varen perdre les formes parlamentàries habituals i correctes.

Tampoc varen votar el punt del pagament. Quin dret és per a les famílies aquell que no es fa efectiu quan toca? De quina mena de drets parlen?

Certament, els grups parlamentaris que donen suport al Govern tripartit estan “fatigats” perquè el Govern que “aguanten” ja no s’aguanta per enlloc.

Fatiga molt veure com contesten el que és incontestable. I a sobre amb males maneres! Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya estan “fatigats” de tripartit!

Varen subscriure un Pacte de Govern anomenat de “Progrés”. El que sabem, a hores d’ara a la recta final de la legislatura, és que no ha fet progressar ni als homes i dones d’aquest país, ni a les famílies, ni a la infància, ni al conjunt de la nació catalana. Això queda clar!

I que estem tots fatigats de tripartit, també!

Avui, en el Ple del Parlament, he preguntat a la Consellera d’Acció Social i Ciutadania del govern Tripartit sobre la situació de les residències de gent gran.

Fa tres anys va entrar en vigor l’anomenada Llei de la Dependència. Ens van donar grans expectatives: creació de milers de llocs de treball, serveis per a tothom, respectar el dret a triar,… Però la realitat, entre altres coses, és que el 40 per cent de Programes Individuals d’Atenció acordats encara no cobren, a més dels que estan pendents; el tripartit no respecta els terminis,…i ara sabem que la Generalitat no paga les places residencials concertades o col·laboradores en residències privades.

Així, el Departament d’Acció Social i Ciutadania a dia d’avui deu milions d’euros a residències que tenen places per a persones grans amb dependència, amb finançament públic. En un moment de crisi econòmica, el Govern Tripartit està posant en situació de risc de tancament a aquestes residències que responen a petites i mitjanes empreses. Està deixant sense liquiditat al sector d’atenció a les persones en situació de dependència.

Encara avui, el sector no sap quines són les tarifes de les places residencials d’aquest any 2010, la qual cosa implica la paràlisi del sector.

El Govern tripartit fa pagar la crisi a les persones grans, a les famílies i a les polítiques socials. Com també a les empreses del sector i als seus treballadors i treballadores que no veuen millorar les seves condicions laborals, malgrat les promeses fetes.

Aquests darrers dies, des del Govern socialista han anat dient ocurrències sobre les pensions. El primer que els passava pel cap, ho deien. Això ha generat una gran intranquil·litat, especialment entre els pensionistes. Mentre algunes formacions polítiques seguim defensant el consens en el marc de la Comissió del Pacte de Toledo, el partit socialista les diu de l’alçada d’un campanar.

Aquestes afirmacions han coincidit en el temps amb la carta del Ministre Corbacho on informa de l’augment de l’1 per cent de les pensions. Aquest petit augment acompanyat de l’increment impositiu d’aquest inici d’any (l’IRPF, la supressió del 400 €,…) fa que molts pensionistes aquest proppassat mes de gener hagin ingressat menys  que al desembre.

Les oficines de la Seguretat Social s’han vist desbordades de consultes fruit del neguit generat pels socialistes. Algunes propostes dels ministres socialistes,  han durat poques hores. On queda el seu compromís social? On queda el rigor i la serietat en un tema tan delicat? Les pensions no són un regal del Govern. Al llarg de la nostra vida laboral, cotitzem per poder viure amb dignitat la que, tal vegada, serà l’etapa vital més llarga. 

També el Govern tripartit ha limitat moltíssim els complements de les pensions més baixes (prestacions socials de caràcter econòmic) a l’augmentar només un 1 per cent l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC). Per exemple, una gran part de les persones vídues en aquests darrers anys (però especialment aquest any) han perdut el complement de la Generalitat, que per cert en el cas d’aquest col·lectiu, a més a més, enguany l’han vist congelat. Pel que fa a les persones amb pensió no contributiva, se´ls ha augmentat 98 cèntims al mes. Obra i gràcia del tripartit!

Aquests, que es diuen d’esquerres, governen d’esquena a la gent i al seus problemes. Molt parlar de patriotisme social per a no res. L’autèntic patriotisme sempre és social perquè posa les persones i la seva dignitat per davant de tot. Aquest patriotisme, per exemple, es fa patent o no quan es prenen decisions sobre les pensions o sobre els seus complements. Aquests dies, els que ja sabem i hem dit més amunt han quedat, allò que es diu, ben retratats.

Que quedi ben clar amb les pensions no s’hi juga! I amb el poder viure amb dignitat al llarg de la vida, tampoc!