Però, a més, l’aplicació de la Llei de Prestacions Socials de caràcter econòmic, per al 2010, està significant un retrocés en drets socials. Uns exemples:

*la majoria de persones vídues estan perdent la prestació de complement de la pensió per no haver-se actualitzat de forma suficient el topall d’ingressos, a més a més, de la congelació de la prestació respecte a l’any 2009.

*les persones pensionistes no contributives tenen un augment en la seva prestació social de 98 cèntims.

*segons les administracions locals, la majoria de prestacions socials per necessitats bàsiques estan pendents de resolució des de l’any 2008.

Aquestes prestacions són drets subjectius reconeguts per Llei. El tripartit amb la seva gestió els transforma en drets graciables.

El tripartit està retallant drets socials. Ho dic des de fa molt de temps. Dilluns qui ho va denunciar va ser el Síndic de Greuges, en el seu informe anual. Ara també ho negarà el Govern tripartit?

En no pagar, el tripartit, està fent pagar la crisi a les famílies i a les persones més vulnerables.

Des de Convergència i Unió, proposem que la certificació oficial d’haver participat a les activitats formatives de primera acollida, que el projecte de Llei disposa, tinguin validesa als efectes d’aquests informes previs sobre la integració social de la persona nouvinguda. La Llei d’Acollida preveu donar el màxim d’autonomia personal al nouvingut a través d’aconseguir competències lingüístiques bàsiques, coneixements laborals i d’estrangeria, i coneixements sobre la societat catalana.

Si de debó creiem en la importància de que l’administració catalana ofereixi un sistema de primera acollida, això només passarà si donem valor a la participació en aquest sistema, que vol dir donar valor a l’esforç d’integració.

Des del Govern de la Generalitat cal posar ordre en tot aquest terreny, com també cal donar valor a l’esforç d’integració. Això ara també és possible gràcies a les noves competències que dóna a la Generalitat el nou Estatut de Catalunya.

Catalunya, de sempre, ha estat, és i ha de seguir sent terra d’acollida. Per això sempre hem valorat les persones que, sense renunciar als seus orígens, fan d’aquesta la seva terra des de l’estimació, el respecte i la convivència. Sempre hem sabut valorar l’esforç del qui arriba perquè en tota comunitat es rep i es dóna. Es tenen drets però no s’obliden els deures. Secrets tots ells per seguir fent una nació de pau i convivència.

En aquest tram final del projecte de Llei, des de CiU volem donar tot el valor que té la voluntat d’integrar-se de la persona nouvinguda. No tindria cap sentit, si des del Parlament fem una Llei que preveu un procés d’acollida com a primer pas d’integració, que no li donéssim valor a través del certificat d’haver-hi participat.

Aquesta Moció defensava, entre d’altres, que les prestacions a les famílies amb infants s’ampliessin dels 0 als 3 anys (actuals) fins els 6 anys. També que les prestacions per a les famílies nombroses i monoparentals, passessin dels 0 als 6 anys fins arribar als 8 anys. Així mateix, vaig proposar que els pagaments pendents de l’any passat es paguessin a final de febrer, com a molt tard; i que en la convocatòria d’enguany,es pagui dins del mes següent a l’aniversari de l’infant.

Com que la nostra voluntat era arribar a acords per aconseguir donar més suport a les famílies amb infants petits, vàrem incloure l’ampliació d’edats que consta en el Programa de Govern del tripartit, ni més ni menys! Doncs hi varen votar en contra, amb una clara falta de respecte al compromís de govern subscrit envers la ciutadania. Però a més, els diferents diputats del tripartit que em varen respondre varen perdre les formes parlamentàries habituals i correctes.

Tampoc varen votar el punt del pagament. Quin dret és per a les famílies aquell que no es fa efectiu quan toca? De quina mena de drets parlen?

Certament, els grups parlamentaris que donen suport al Govern tripartit estan “fatigats” perquè el Govern que “aguanten” ja no s’aguanta per enlloc.

Fatiga molt veure com contesten el que és incontestable. I a sobre amb males maneres! Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya estan “fatigats” de tripartit!

Varen subscriure un Pacte de Govern anomenat de “Progrés”. El que sabem, a hores d’ara a la recta final de la legislatura, és que no ha fet progressar ni als homes i dones d’aquest país, ni a les famílies, ni a la infància, ni al conjunt de la nació catalana. Això queda clar!

I que estem tots fatigats de tripartit, també!

Fa tres anys va entrar en vigor l’anomenada Llei de la Dependència. Ens van donar grans expectatives: creació de milers de llocs de treball, serveis per a tothom, respectar el dret a triar,… Però la realitat, entre altres coses, és que el 40 per cent de Programes Individuals d’Atenció acordats encara no cobren, a més dels que estan pendents; el tripartit no respecta els terminis,…i ara sabem que la Generalitat no paga les places residencials concertades o col·laboradores en residències privades.

Així, el Departament d’Acció Social i Ciutadania a dia d’avui deu milions d’euros a residències que tenen places per a persones grans amb dependència, amb finançament públic. En un moment de crisi econòmica, el Govern Tripartit està posant en situació de risc de tancament a aquestes residències que responen a petites i mitjanes empreses. Està deixant sense liquiditat al sector d’atenció a les persones en situació de dependència.

Encara avui, el sector no sap quines són les tarifes de les places residencials d’aquest any 2010, la qual cosa implica la paràlisi del sector.

El Govern tripartit fa pagar la crisi a les persones grans, a les famílies i a les polítiques socials. Com també a les empreses del sector i als seus treballadors i treballadores que no veuen millorar les seves condicions laborals, malgrat les promeses fetes.

Aquestes afirmacions han coincidit en el temps amb la carta del Ministre Corbacho on informa de l’augment de l’1 per cent de les pensions. Aquest petit augment acompanyat de l’increment impositiu d’aquest inici d’any (l’IRPF, la supressió del 400 €,…) fa que molts pensionistes aquest proppassat mes de gener hagin ingressat menys  que al desembre.

Les oficines de la Seguretat Social s’han vist desbordades de consultes fruit del neguit generat pels socialistes. Algunes propostes dels ministres socialistes,  han durat poques hores. On queda el seu compromís social? On queda el rigor i la serietat en un tema tan delicat? Les pensions no són un regal del Govern. Al llarg de la nostra vida laboral, cotitzem per poder viure amb dignitat la que, tal vegada, serà l’etapa vital més llarga. 

També el Govern tripartit ha limitat moltíssim els complements de les pensions més baixes (prestacions socials de caràcter econòmic) a l’augmentar només un 1 per cent l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC). Per exemple, una gran part de les persones vídues en aquests darrers anys (però especialment aquest any) han perdut el complement de la Generalitat, que per cert en el cas d’aquest col·lectiu, a més a més, enguany l’han vist congelat. Pel que fa a les persones amb pensió no contributiva, se´ls ha augmentat 98 cèntims al mes. Obra i gràcia del tripartit!

Aquests, que es diuen d’esquerres, governen d’esquena a la gent i al seus problemes. Molt parlar de patriotisme social per a no res. L’autèntic patriotisme sempre és social perquè posa les persones i la seva dignitat per davant de tot. Aquest patriotisme, per exemple, es fa patent o no quan es prenen decisions sobre les pensions o sobre els seus complements. Aquests dies, els que ja sabem i hem dit més amunt han quedat, allò que es diu, ben retratats.

Que quedi ben clar amb les pensions no s’hi juga! I amb el poder viure amb dignitat al llarg de la vida, tampoc!

Per aquestes situacions, la Llei de suport a les famílies, aprovada l’any 2003 i que va entrar en vigor el gener del 2004, disposa la creació d’un Fons de Garantia per fer front a aquest impagament de pensions en cas de separació o divorci. En sis anys de Govern tripartit, han estat incapaços de posar en marxa administrativament aquest Fons. Al pressupost de l’any passat hi havia una partida prevista de 10 milions d’euros que no es van executar. Entretant, moltes famílies han estat patint aquesta situació de violència econòmica, passant situacions de gran dificultat.

Les lleis qui primer les ha de complir són els Governs. És el primer exemple cap a la ciutadania. Les lleis donen drets i deures. En aquest cas, el Fons de Garantia dóna un dret de protecció a les famílies i al Govern el deure de crear-lo i gestionar-lo. Doncs en sis anys no ho han fet. Després s’omplen la boca de política social i familiar.

Doncs, amb tot el respecte institucional, quan un Govern actua així exerceix una “violència econòmica institucional” cap a la seva ciutadania, cap a les famílies que estan passant per una mala situació. És la mateixa definició aplicada en un cas i en un altre. El Fons no és un acte graciable, és un dret de les famílies reconegut per Llei del nostre Parlament. Un dret que vàrem reconèixer de forma pionera a l’Estat espanyol, però que ara tothom ens està passant al davant.

A hores d’ara, a més a més, moltes famílies amb infants a càrrec encara no han cobrat els ajuts de l’any passat. En un moment de crisi el Tripartit dóna l’esquena a les famílies. No creuen en les famílies. No tenen política de suport a les famílies!

Cal un nou Govern que respecti la nostra legislació. Cal un Govern que no provoqui aquesta violència econòmica institucional. Cal un nou Govern que faci de la política social, no la seva raó de parlar, sinó una de les seves raons de ser i  de fer.