El proppassat dijous, vaig defensar una moció subsegüent a la interpel·lació sobre el suport a les famílies amb infants que vaig presentar fa quinze dies, en l’anterior Ple del Parlament de Catalunya.
Aquesta Moció defensava, entre d’altres, que les prestacions a les famílies amb infants s’ampliessin dels 0 als 3 anys (actuals) fins els 6 anys. També que les prestacions per a les famílies nombroses i monoparentals, passessin dels 0 als 6 anys fins arribar als 8 anys. Així mateix, vaig proposar que els pagaments pendents de l’any passat es paguessin a final de febrer, com a molt tard; i que en la convocatòria d’enguany,es pagui dins del mes següent a l’aniversari de l’infant.
Com que la nostra voluntat era arribar a acords per aconseguir donar més suport a les famílies amb infants petits, vàrem incloure l’ampliació d’edats que consta en el Programa de Govern del tripartit, ni més ni menys! Doncs hi varen votar en contra, amb una clara falta de respecte al compromís de govern subscrit envers la ciutadania. Però a més, els diferents diputats del tripartit que em varen respondre varen perdre les formes parlamentàries habituals i correctes.
Tampoc varen votar el punt del pagament. Quin dret és per a les famílies aquell que no es fa efectiu quan toca? De quina mena de drets parlen?
Certament, els grups parlamentaris que donen suport al Govern tripartit estan “fatigats” perquè el Govern que “aguanten” ja no s’aguanta per enlloc.
Fatiga molt veure com contesten el que és incontestable. I a sobre amb males maneres! Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya estan “fatigats” de tripartit!
Varen subscriure un Pacte de Govern anomenat de “Progrés”. El que sabem, a hores d’ara a la recta final de la legislatura, és que no ha fet progressar ni als homes i dones d’aquest país, ni a les famílies, ni a la infància, ni al conjunt de la nació catalana. Això queda clar!
I que estem tots fatigats de tripartit, també!
Febrer 14th, 2010 at 9:58 pm
Té raó l’Ernest Maragall quan avui en el seu article a La Vanguardia afirma que no només estan fatigats sinó que el tripartit “fa temps que va renunciar a liderar un projecte integral de país”.
La manca de projecte és tan alarmant que, fins i tot, no compleixen ni les seves promeses electorals.
Febrer 14th, 2010 at 10:37 pm
Salvador, és ben cert no tenen projecte i els falta il·lusionar-se amb el país, amb la gent. Nosaltres estem il·lusionats!!! Catalunya i la gent ens il·lusionen!!!
Febrer 14th, 2010 at 11:06 pm
Que fort, Josep Lluís, és que això del tripartit és una burla al país i a la gent més necessitada i a tots vaja. No compleixen ni les lleis que signen i les que han de votar se les passen pel folre. Si el mateix Ernest Maragall ja està fatigat, imagina’t el país, fastiguejat, emprobrit, només aguantant baralles, desgovern, mala baba. No els importa res, només mantenir el cul a la cadira pel sou de fi de mes, el poder pel poder és repugnant. És una situació insostenible, s’haurien d’avançar les eleccions. PROU TRIPARTIT, MAS PRESIDENT! Si això és un clam general. Jo mai m’havia trobat amb tanta gent desesperada per canviar de govern. Es que entre el Tripartit i el Zapatero allà a Espanya, això no hi ha qui ho aguanti. Una abraçada i endavant Josep Lluís!
Febrer 15th, 2010 at 12:43 pm
Gràcies pels teus comentaris i pels ànims! En un moment de crisi, ni mai!, es poden deixar les famílies sense suport com ara passa! seguirem defensant les famílies!!!
Febrer 15th, 2010 at 2:37 pm
Ja està bè de treballar pels ciutadans i que el govern no col.labori.
Realment tots estem “fatigats”
Febrer 15th, 2010 at 7:26 pm
Dir que la teva intervenció va fer pena, SÍ QUE ES PENÓS.
Crec que molta gent no estem “fatigats” d’aquest govern, estem FASTIGUEJATS.
Per sort hi ha gent com tú.
Ánims.
Febrer 16th, 2010 at 9:01 am
el problema del govern repartit, sigui de dretes o d’esquerres, es comparteixi amb un, dos o tres partits polítics, és que hi ha més d’un capità i més d’una idea de vida. En el cas del tripartit és clar: uns són suposats “independentistes” (però per sorpresa, s’ajunten amb un partit “espanyol”, els altres es volen anomenar catalans i defensar Catalunya (amb un garrot des de Madrid que els dona al clatell cada cop que intenten alguna cosa) i els altres….no defensaven fa uns anys als okupes? i ara dirigeixen als Mossos?? no hi ha qui ho entengui….
A més, les polítiques socials són evidentment diferents. Amb diferents visions de família, i on el model tradicional de parella (ja no dic si és del mateix o diferent sexe) amb dos o més fills ha passat a la història.
Ànim i a seguir amb el treball ben fet
Febrer 17th, 2010 at 1:43 pm
Discrepo una mica del text, penso que aquesta colla “NO estan fatigats” son nosaltres i el conjunt de la ciutadania els que si n’estem. Ells, la majoria, en el fons, estant “encantats de la vida” per poder gaudir dels càrrecs a canvi de res. Em sembla increible que s’aprovin resolucions d’ajuda a algú (o que s’intentin aprovar) i que no s’hi vulgui incloure dotació econòmica. LLavors no són resolucions, són cartes als reis que, en el millors del casos, no passen de declaracions de bones intencions, de les quasl, la gent, els ciutadans i especialment els possibles benefiaciaris, n’estan més que tips. De fet aquesta és una de les especialitats del tri/re/partit: vendre fum i promeses i no realitzar-ne quasi cap.
Febrer 17th, 2010 at 1:51 pm
Benvolgut Albert, tens raó, som tots, la societat en general, els que estem fatigats de tripartit. En política social venen fum a dojo. Sempre és negatiu dir que faràs una cosa i no fer-la, però molt més quan es parla de política social.
Febrer 17th, 2010 at 7:37 pm
La intervenció de Josep Lluís Cleries no fa pena. El que fa pena es com s’ha gestionat la politica social en els ultims 5 anys. Fins i tot la ONU ha demanat a l’estat explicacions per els centres de menors; i a Catalunya tenim 4 centres denunciats per amnistia y el centre mas garriga de Fundacio resilis investigat per fiscalia per maltractes i tortures…). No se que hi ha de progrès en tot això…
I soc una persona ideològicament d’esquerres; però la esquerra i la politica social no la defensa el tripartit… això s’ho ha pogut veure amb la gestió. I en les proximes eleccions votare al partit més d’esquerres, el que tingui mes experiencia en politica social… i crec que es convergencia i unio actualment.
Febrer 19th, 2010 at 8:56 am
cert, estic amb tu Lluís. Crec que el tripartit, tant d’esquerres com se suposa que és, no està portant a terme polítiques socials com cal.
Està fent propaganda, ampliant prestacions quan realment aquestes prestacions no són res. Així ho hem vist amb l’equiparació en prestacions de les famílies monoparentals amb dos fills a la categoria de famílies nombroses. VISCA! tindrem ajudes! hauran dit molts…però en realitat només tenen un “títol” i un cop a l’esquena dient….felicitats.
I les ajudes….quan arriben?