Aquest divendres passat, vàrem visitar amb l’Artur Mas “Cuina Justa“, ubicada a Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) i promoguda per la Fundació Cassià Just. Cuina Justa es defineix com una “empresa solidària, sostenible i sense ànim de lucre”.
Només passar la porta, després de saludar els seus directius, ens ve a trobar el Marc, un noi d’uns 25 anys. Ens saluda amb molta cordialitat i ens acompanya durant una part de la visita. Ens explica la seva feina, la dels seus companys i ens diu que està content perquè “jo sóc discapacitat, aquí m’han donat feina, aquí treballo i guanyo diners”. Amb quina naturalitat i amb quina joia ens ho va dir. Quin goig sentir-lo, també!
Cuina Justa va néixer el 1994, prepara menjar d’alta qualitat (4.000 menjars diaris), té uns 200 treballadors i mesuren els resultats en dues dimensions irrenunciables: l’econòmica i l’ètica. Volen una empresa generadora de “qualitat i excel·lència humana”, per això conjuminen: qualitat en les persones, una marca solidària i qualitat en els productes. A més, i no és un tema menor, l’empresa és sostenible econòmicament.
98 persones de la seva plantilla laboral són persones “especialment fràgils”, amb fragilitats mentals i/o risc d’exclusió social. Amb quina estima i delicadesa, l’equip directiu de Cuina Justa, parla dels seus treballadors i treballadores. Aquest treball de qualitat humana també es fonamenta en la cultura de l’esforç, en considerar que “tots són treballadors” i tots orientats a obtenir uns resultats. Em va agradar aquesta definició de persones especialment fràgils. Tots tenim les nostres fragilitats.
És una manera excel·lent de treballar per l’autonomia de les persones amb discapacitat intel·lectual, amb malatia mental, en risc d’exclusió,…. Van parlar d’igualtat d’oportunitats, de promoció personal, d’esforç, de treball, de resultats,…no de dependència.
Més tard, a Sant Vicenç dels Horts, vàrem visitar la Fundació Iris. Una entitat dedicada a les persones amb dicapacitat intel·lectual amb diferents serveis i activitats: escola, centre ocupacional, centre especial de treball (bugaderia, jardineria, manipulats,….) i ara estan construint uns habitatges tutelats. Aquesta Fundació abraça el cicle vital de la persona i també ho fa orientada a l’autonomia personal. Idèntica sensibilitat cap a les persones més fràgils!
A la nit, pensant en aquestes visites em vaig dir: a la nostra nació davant de les fragilitats, tenim unes persones i un teixit associatiu amb una gran fortalesa i capacitat de reacció. Aquesta és la millor garantia per seguir fent un país de qualitat humana.
La meva sincera enhorabona a Fundació Cassià Just i a Fundació Iris!
Gener 17th, 2010 at 6:42 pm
Que “xulo” que hi hagi persones disposades a ajudar als altres.
Una feina admirable.
Enhorabona.
Gener 17th, 2010 at 7:42 pm
Hola Josep Lluís,
Un cop més un article molt interessant.
Per les terres de ponent també hi ha algunes experiències d’escola taller molt interessants, que fan des de tasques de neteja per altres empreses, per Nadal fan lots per a empreses, entre altres productes que són de tot l’any.
Crec que són experiències molt positives tant per les persones “especialment fràgils” com per a l’entorn on afecta el seu treball. Per a totes les persones és important poder desenvolupar un treball i poder ser independent econòmicament, i així ajudar en molts altres aspectes de la seva vida per arribar a ésser el més autosuficients posible.
Salutacions.
Gener 17th, 2010 at 7:54 pm
Sònia i imma, us agraeixo els vostres comentaris! És cert, d’una banda que hi ha a Catalunya aquesta capacitat de resposta des de la societat civil organitzada. Per altra banda, la feina és una de les millors eines d’integració social. A Cuina Justa ens varen dir: “amb les mans es millora el cap”. Quan una persona se sent útil, tot ho veu millor!
Gener 18th, 2010 at 11:33 am
Amb les mans dels frágils es millora el cap i amb l ajuda dels no fragils es fa gran el cor.
Endevant amb aquest teixit associatiu tan important per Catalunya
Gener 18th, 2010 at 12:30 pm
Benvolgut Josep Lluís,
Des de la Fundació Iris, volem agrair vos aquestes paraules de suport.
Divendres vam estar encantats de rebre la vostra visita, ens sentim recolzats al reconèixer la nostra tasca i continuarem com hem fem des de fa 31 anys, caminant al costat de las persones amb discapacitat intel•lectual i procurant no els falti el que en definitiva tothom mereix, una millor qualitat de vida.
Una abraçada,
Roser Boladeras Sancho
Gener 21st, 2010 at 1:53 pm
Afortunadament hi han fundacions que treballen per l’emancipació i el acompanyament de qualitat en això que anomenes “persones fràgils”.
Es necessita gent amb aquesta sensibilitat especial, com a la Fundació Iris. No obstant, aquest no es un retrat del sector. En els ultims 5 anys de govern amb la conselleria d’accio social en mans de erc; han proliferat fundacions com fundació resilis; investigada per fiscalia per maltractaments i tortures i per utilitzar les sales d’aillament com a mesura educativa (curiosament aquesta pràctica educativa està prohibida per als presoners de guerra).
No nomes a Fundació resilis en el centre mas garriga; també a centre pedrenyal (denunciat pel Defensor del Pueblo) i 4 centres més denunciats per amnistia internacional.
La manca de inspeccions de infancia i els pocs recursos de fiscalia; caldria una fiscalia especialitzada en menors que entres en aquests centres; han fet de Catalunya una potència estatal de malstractes i tortures.
Un fet que pot sobtar: jo he treballat a mas garriga i he vist l’aillament d’un menor durant 2 semanes en una cel.la medieval per desintoxicarse de la cocaina; desprès va sortir desubicat i amb total aniquilació psicològica.
El informe d’amnistia,es demoledor.
Cal un altre govern que tracti d’una manera humana als més fràgils. Enhorabona per la Fundació Iris, que sense controls de l’administració, han fet una tasca increible; desde la seva filosofia educativa..
Lluís Prieto. Tossa de Mar.