L’any 1974, un grup de joves vàrem fundar el Grup d’Esplai-Parròquia de Vallirana (Baix Llobregat). Jo hi vaig estar participant fins el desembre del 1992. Les cançons d’ESQUIROLS varen ser una eina educativa molt utilitzada per aprendre a estimar les persones, la natura, el territori, la pàtria,…

Dues persones vinculades a l’Esplai, en Jaume i en Martí, fa uns mesos, em varen venir a veure i em digueren: “volem fer un concert d’homenatge a Esquirols”. Em vaig posar molt content, però després va venir la sorpresa: “volem que cantis amb nosaltres, com abans”. Però si fa molts anys que no canto, vaig dir. No podia dir que no. Ja estem tirant endavant amb molta altra gent aquest acte. La veritat, em fa molta il·lusió participar en aquest homenatge.

De l’Esplai, a més de nosaltres tres, hi participen: la Lluïsa, la Magda i el Gonçal (de Cervelló, que ara viu a Molins i que porta la direcció musical). També en formen part: la Mònica (Vallirana), el Pau (Barcelona), l’Anna (Terrassa), la Pilar (Molins de Rei), el Pau (Mataró), el Josep (Barcelona), l’Ivan (Calonge), l’Aleix (Sant Boi de Llobregat) i el Blat (Olesa de Montserrat).

Ja tenim data i lloc: dissabte, 19 de juny, a les 9 de la nit, a l’Auditori de Barcelona, a la Sala Oriol Martorell. Serà una gran festa! Els autèntics Esquirols estaran amb nosaltres. Tornaran a sonar les seves cançons!

Hi estem posant TOT perquè sigui un espectacle inoblidable: ESQUIROLS XXI.

Esquirols va fer camí en moments difícils. Avui segueixen fent camí a través de molta gent que canta les seves cançons. Els recordem, cantem les seves cançons, els estimem!

També m’ha omplert de joia la valoració que totes les persones que estan en procés de recuperació han fet tant dels professionals com del voluntariat del Projecte Home. Hem conegut l’Àfrica, entre d’altres, una senyora que fa 15 anys que ofereix el seu voluntariat a les persones que participen al “Projecte Home”. Quan ens ha explicat tot el que dóna i tot el que rep, s’ha emocionat: “si em paguessin no vindria!”.

He recordat les paraules que vaig dir dijous al Ple del Parlament, defensant la moció de CiU subsegüent a la nostra interpel·lació al Govern sobre la promoció del voluntariat: “que cap regulació retalli la llibertat, el compromís i la solidaritat de les persones amb la gent(…).El voluntariat i l’associacionisme aporten qualitat humana a la nostra nació“. La moció va ser consensuada i aprovada per unanimitat.

Al Projecte Home vam veure i viure qualitat humana. Enhorabona!!!

El passat dia 15, el Conseller Ausàs va comunicar a les entitats del voluntariat més representatives que es retirava l’avantprojecte de Llei d’Acció Voluntària. Sens dubte, una bona notícia! Precisament, al darrer ple de mitjan desembre vaig interpel·lar al conseller i li vaig demanar que el retirés. Ara tots dissimulen: el conseller Ausàs, el Secretari d’Acció Ciutadana i el Director de Serveis Comunitaris del Departament de Governació, sembla que cap dels tres sabés res d’un programa per redactar aquest avantprojecte. Va ser una Resolució d’aquest Departament la que va crear el programa. Certament entenc que tots dissimulin perquè aquest text és un error en la seva globalitat. Però ells en són responsables en representació del Tripartit!

Mireu:

*En una reunió presidida pel Secretari d’Acció Ciutadana es presenta el text i diuen que en el termini d’un mes s’han de presentar els suggeriments i aportacions.

*En la celebració del Dia Internacional del Voluntariat es presenta el text de l’avantprojecte i es reparteix un tríptic per part del Departament de Governació amb la fotografia i un text de presentació del Conseller Ausàs.

*Amb efectes 1 de juliol de 2008 es va nomenar,  per Resolució del Conseller Ausàs, a l’ex-Secretari d’Acció Ciutadana (cessat el mateix dia) com a Director del Programa de creació de l’Agència Catalana del Voluntariat. Aquest senyor entotsolat ha redactat el que ha volgut, inspirat amb la legislació de les altres “comunidades autónomas” que tenen legislació. Catalunya també en tenia des del 1991, pactada amb el voluntariat i aprovada per unanimitat del Parlament, i derogada sense justificació pel tripartit el 2004.

*Malgrat no existir, aquesta Agència ja té adreça electrònica. Això és seriositat i rigor?

Per tot això, preguntaré al Departament de Governació quins costos ha tingut per a la ciutadania de Catalunya l’elaboració d’un text inútil. Un text que s’afegeix als centenars d’informes inútils que ha encarregat el tripartit i que ens han costat als catalans i catalanes centenars de milers d’euros.

Voluntariat i associacionisme són dues paraules indissociables. Al Departament de Governació i Administracions Públiques li ha costat molt de descobrir-ho. Això també succeeix quan per interessos partidistes unes competències es van passar d’un Departament a un altre, com es va fer en començar aquesta legislatura. Què hi fa el tercer sector i el voluntariat en aquest Departament que es dedica a l’administració pública?

El voluntariat i l’associacionisme requereixen només la legislació imprescindible, volen molta autoregulació. Quan s’ha de legislar s’ha de fer conjuntament amb els qui en són els protagonistes: el voluntariat i les entitats del tercer sector. Aquesta vegada tot s’ha fet d’esquenes a uns i altres. Ha estat una feina feta en va!

Si us plau, no legisleu en va!

Catalunya té una bona legislació sobre infància. Ara cal refondre-la, actualitzar-la i millorar-la per això aquesta Llei forma part dels compromisos de CiU d’aquesta legislatura. D’aquí també la voluntat que vaig expressar, en el seu debat a la totalitat celebrat en el Parlament, de consensuar aquest text legislatiu.

No podré comentar totes les aportacions fetes sobre aquesta llei. En començar aquest text,  he posat un enllaç amb la tramitació parlamentària per poder consultar tots els tràmits i aportacions fetes. De tota manera, en vull destacar algunes d’aquesta darrera sessió:

*En Jordi Cots ens va parlar, entre d’altres temes, de l’aplicació de la Convenció des Drets dels Infants, que calia no oblidar les dimensions espiritual i ètica de la infància. També va destacar que calia reforçar el paper de l’Adjunt al Síndic de Greuges. Va recordar que el Cos de Mossos d’Esquadra havia tingut un grup especial dedicat a la infància i que calia recuperar-lo.

*El Casal dels Infants del Raval va aportar un document molt complert amb propostes de text alternatiu i la seva justificació en temes tan importants com: la pobresa infantil, el paper de les entitats socials, la prevenció dels abusos sexuals, la prevenció en l’àmbit familiar, la funció inspectora de la Generalitat,…  Les aportacions del Casal ens porten a una Llei més valenta i compromesa amb la infància. Un apartat està dedicat a “quan l’administració no respon”. El Síndic de Greuges va denunciar en el seu informe especial la llista d’espera existent per ingressar en un centre residencial d’acció educativa (CRAE). Aquí cal un pacte polític per comprometre l’actuació ràpida i eficaç de l’administració.

*En Jaume Funes va reclamar que el nou text introduís noves mirades, evidentment en primer lloc, la perspectiva d’infància i també la de l’adolescència. També, com altres, va reclamar la creació d’un Síndic específic d’Infància amb un argument molt clar “per donar la veu a qui no té veu”. A més, cal segons Funes (també ho va dir en Xavier Bonal, en la sessió anterior) a més del treball de recuperació de l’infant, un treball de recuperació de la seva família. Va explicar el que li va dir un nen en un centre: “he vingut a aquest centre perquè estan arreglant casa meva“.

*La Fundació Pere Tarrés i la Fundació Catalana de l’Esplai van demanar que es tingués en compte el paper de l’educació en el lleure en la tasca de prevenció. Cal donar valor al que aporten els centres d’esplai, entre moltes altres consideracions.

El nostre compromís personal i polític amb la infància comença amb les famílies com element de transmissió de valors, d’educació de creixement, de qualitat humana,… En retornar a la prevenció, que és la gran oblidada. En donar més veu i participació a la infància a través d’un Consell de la Infància, també en el Parlament creant una Comissió específica d’Infància i amb una Sindicatura on prengui més protagonisme encara la defensa dels Drets dels Infants. Cal prioritzar l’acolliment familiar i redimensionar els centres d’infància. Cal una política que abraci globalment la infància.

Fer una opció decidida i compromesa per la infància és fer una opció per un futur millor. És una bona inversió pel futur de Catalunya. Des de CiU volem una nova Llei d’Infància, però que sigui més valenta i més compromesa. Ho aconseguirem per als infants i les seves famílies!

Només passar la porta, després de saludar els seus directius, ens ve a trobar el Marc, un noi d’uns 25 anys. Ens saluda amb molta cordialitat i ens acompanya durant una part de la visita. Ens explica la seva feina, la dels seus companys i ens diu que està content perquè “jo sóc discapacitat, aquí m’han donat feina, aquí treballo i guanyo diners”. Amb quina naturalitat i amb quina joia ens ho va dir. Quin goig sentir-lo, també!

Cuina Justa va néixer el 1994, prepara menjar d’alta qualitat (4.000 menjars diaris), té uns 200 treballadors i mesuren els resultats en dues dimensions irrenunciables: l’econòmica i l’ètica. Volen una empresa generadora de “qualitat i excel·lència humana”, per això conjuminen: qualitat en les persones, una marca solidària i qualitat en els productes. A més, i no és un tema menor, l’empresa és sostenible econòmicament.

98 persones de la seva plantilla laboral són persones “especialment fràgils”, amb fragilitats mentals i/o risc d’exclusió social. Amb quina estima i delicadesa, l’equip directiu de Cuina Justa, parla dels seus treballadors i treballadores. Aquest treball de qualitat humana també es fonamenta en la cultura de l’esforç, en considerar que “tots són treballadors” i tots orientats a obtenir uns resultats. Em va agradar aquesta definició de persones especialment fràgils. Tots tenim les nostres fragilitats.

És una manera excel·lent de treballar per l’autonomia de les persones amb discapacitat intel·lectual, amb malatia mental, en risc d’exclusió,…. Van parlar d’igualtat d’oportunitats, de promoció personal, d’esforç, de treball, de resultats,…no de dependència.

Més tard, a Sant Vicenç dels Horts, vàrem visitar la Fundació Iris. Una entitat dedicada a les persones amb dicapacitat intel·lectual amb diferents serveis i activitats: escola, centre ocupacional, centre especial de treball (bugaderia, jardineria, manipulats,….) i ara estan construint uns habitatges tutelats. Aquesta Fundació abraça el cicle vital  de la persona i també ho fa orientada a l’autonomia personal. Idèntica sensibilitat cap a les persones més fràgils!

A la nit, pensant en aquestes visites em vaig dir: a la nostra nació davant de les fragilitats, tenim unes persones i un teixit associatiu amb una gran fortalesa i capacitat de reacció. Aquesta és la millor garantia per seguir fent un país de qualitat humana.

La meva sincera enhorabona a Fundació Cassià Just i a Fundació Iris!

La mateixa aplicació i gestió de la “llei estatal de la dependència” a Catalunya per part del Govern tripartit està conduint a un estancament de la promoció de l’autonomia personal: pràticament un 70% de les resolucions són prestacions econòmiques (xecs) enlloc d’oferir directament serveis (només el 30%). Ara ja sabem quina és la política del tripartit en serveis socials, una política de xecs, de prestacions econòmiques. Quan el que cal és oferir serveis i només oferir la prestació econòmica quan aquesta és la millor opció per a l’autonomia de la persona atesa. Si s’aplica així, la prestació econòmica esdevindrà excepcional.

Quin remei té aquesta situació? Doncs desplegar prioritàriament la Llei de Serveis Socials aprovada per unanimitat en el Parlament de Catalunya i dins d’aquesta, aplicar la Llei estatal. La Llei de Serveis Socials té una Cartera de serveis socials molt més amplia que la llei estatal i per això, permet fer un autèntic Pla Individual d’Atenció (PIA) que doni resposta a la situació de cadascú. El Tripartit ha quedat enlluernat i bloquejat per la “llei estatal de la dependència” i ha oblidat quina és la prioritat de la política social: la informació, la prevenció, l’atenció,…i sempre per donar la màxima autonomia possible a cada persona que es troba en situació de necessitat i/o dependència.

Cal donar instruments, per a l’autonomia personal i per a viure amb tota la dignitat, a totes les persones i en les diverses situacions:

• *a un infant atès a través d’una família acollidora o d’un centre residencial d’acció educativa.
• *a una dona víctima de la violència masclista atesa en un centre.
• *a una persona pensionista no contributiva o a una persona amb una pensió baixa de viduïtat amb una prestació social de caràcter econòmic.
• *a una persona gran que viu sola amb servei de teleassistència i atenció domiciliària.
• *a un jove amb discapacitat intel·lectual que treballa en un centre especial de treball.
• *a una persona amb discapacitat física atesa per un assistent personal.
• *a una persona amb malaltia mental atesa en un centre residencial.
• *a una persona amb discapacitat sensorial que rep una ajuda tècnica (per exemple, audífon)
• …i un llarg etcètera.

Per això cal un canvi en la priorització i l’aplicació de les polítiques socials. Un nou Govern que posi per davant les persones. Cada realitat personal. Cada realitat familiar. Un Govern que faci de l’atenció, de la prevenció, de la informació, de l’autonomia personal,… en definitiva de la política social, la seva prioritat.

Cal un Govern que sàpiga escoltar i que sàpiga respondre. Un Govern sensible als problemes de la gent, proper i accessible. Aquest és el nou Govern pel que estem treballant i que esperem que sigui una realitat ben aviat.

En el temps que vivim de  crisi econòmica, les persones que la pateixen resisteixen molt millor i l’afronten amb més serenitat si tenen una família que li fa costat.

La família és una estructura social bàsica que reforça la cohesió, el benestar, la transmissió de valors, l’educació,… Un país que vol créixer en cohesió i benestar promou polítiques de suport a les famílies.

Aquesta legislatura hem vist com ha desaparegut el nom de Família del Departament del Govern de la Generalitat encarregat de les polítiques socials i de suport a les famílies. La desaparició no ha estat només un canvi estètic, ha significat un clar retrocés en la política de suport a les famílies a Catalunya.

Veiem-ho amb exemples:

• *Les famílies amb infants de zero a tres anys i de zero a sis anys (si són famílies nombroses o monoparentals) per tercer any consecutiu tindran la mateixa prestació econòmica (2008=2009=2010). El tripartit ha congelat les ajudes a les famílies amb infants, tot i el compromís d’augmentar-les.
• *Malgrat la forta afectació de la crisi a les economies familiars, la majoria de famílies no han cobrat encara la prestació de l’any passat!
• *No s’han augmentat les franges d’edat tal com va anunciar el tripartit al començar aquesta legislatura. Enlloc de 0 a 3 havia de ser de 0 a 6 anys i, per les nombroses i monoparentals, havia de ser de 0 a 8 anys.
• *Els llibres de text  no són gratuïts tal com va prometre el Sr. Montilla.
• *No s’han impulsat noves mesures per a la millor conciliació de la vida personal, familiar i laboral. 
• *No s’ha presentat des del Govern tripartit un projecte de Llei de Famílies Nombroses.

Podria afegir molts més exemples però crec que no cal. El tripartit ha donat l’esquena a les famílies catalanes, especialment les que tenen infants, en sentit contrari del que estan fent tots els governs europeus.

Des de Convergència i Unió, hem presentat diferents iniciatives parlamentàries, proposicions de llei i propostes de resolució, fidels al nostre programa de Govern que han estat rebutjades amb el vot del tres partits que donen suport al Govern.

Creiem en la força de les famílies, per això renovem el nostre compromís ferm en una política social de progrés i de suport a les famílies!