Recordo que el Professor Josep-Maria Terricabras explicava en una conferència que qualsevol dret només existeix si algú té el deure de garantir-ne la seva execució. Tot dret per alguna persona implica un deure per a un altre, ja sigui persona o institució.

En l’àmbit de les polítiques socials, a l’actual Govern tripartit li agrada dir que la Llei de la Dependència atorga drets. Avui, si mirem com s’està aplicant aquesta Llei a Catalunya veiem com no es respecten els terminis ni per a la valoració de la situació de dependència, ni per a l’elaboració i acord del Programa Individual d’Atenció (PIA), com tampoc en fer efectius els serveis i/o prestacions acordats. Una Llei que diuen de drets però on el Govern tripartit no els garanteix.  Ni tan sols els terminis estan garantits, que és el dret més bàsic que una administració ha de respectar: els terminis màxims de resposta i resolució: En aquest cas hauria de ser un màxim total de sis mesos per a la valoració de la situació de dependència  i la resolució del Programa Individual d’Atenció (PIA).

Un altre dret bàsic, el dret a triar, tampoc és respectat. Dins de la cartera de serveis, s’hauria de poder triar el servei més adequat a la condició personal i familiar de la persona, com també en funció del grau i nivell de la seva dependència. Moltes famílies que desitjarien gaudir d’un assistent personal per atendre en l’àmbit de la pròpia llar a la persona en situació de gran dependència, es veuen obligats, un d’ells, a esdevenir “cuidador no professional”.  Així, el passat 30 de novembre, segon dades del propi Govern de la Generalitat, mentre hi havia 63.053 cuidadors familiars, només hi havia 24 assistents personals a tot Catalunya. Els cuidadors familiars són el 54,78 % del total de les prestacions i dels serveis atorgats. Un 78% dels cuidadors familiars són dones.

Les persones amb dependència i les seves famílies acaben pensant que els serveis socials són graciables per part del Govern. Doncs no hauria de ser així! Cal més seriositat i rigor en les polítiques socials!

Ara i aquí, l’únic dret universal garantit pel tripartit, als milers de catalans i catalanes que s’han acollit a la Llei de la Dependència, és el dret a esperar-se! Esperar la valoració, esperar el PIA, esperar rebre el servei o prestació acordats,…per sobre de tots els terminis legalment establerts. Així el Govern no respecta la Llei ni en els terminis.

Em perdonaran que utilitzi la terminologia “llei de la dependència”, però és la realitat. Crec que cal impulsar una revisió a fons d’aquesta Llei per a transformar-la en una autèntica Llei de promoció de l’autonomia personal i de la “vida independent”. És aquest l’objectiu que hauria de tenir i que malauradament no garanteix ni l’actual Llei, ni molt menys la gestió que en fa el tripartit.

Cal un nou Govern que impulsi una autèntica política de drets socials i de promoció de l’autonomia personal.

Nota.-En el Bloc trobareu un apartat sobre l’aplicació de la Llei de la Dependència a Catalunya amb documentació i vídeos.