Enguany hem celebrat el 20è aniversari de l’aprovació de la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets dels Infants. L’any 1959 es va promoure i aprovar la Declaració dels Drets dels Infants per part de l’Assemblea General de les Nacions Unides, que defineix els drets bàsics de la infància, i després es va tardar 30 anys en aprovar la Convenció. Aquest fet demostra les dificultats per aprovar un text que ofereix una nova visió dels infants: els considera com a persones que formen part d’una família i d’una comunitat amb drets i responsabilitats adients a la seva edat. El 20 de novembre de 1989 es va aprovar la Convenció.
L’any 1989, la Coordinadora Catalana al Servei de l’Infant va publicar en català la proposta de text de la Convenció prèviament a la seva aprovació. Recordo que les persones que vàrem tirar endavant l’edició vàrem ser: en Jordi Cots de la Comissió de la Infància de Justícia i Pau, en Francesc Clua del Moviment Rialles de Catalunya i jo mateix que en aquells moments presidia la Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Centres d’Esplai. Al nostre país, sempre hem tingut una llarga tradició d’entitats que han dedicat els seus esforços a la defensa de la infància i els seus drets.
En aquesta legislatura del Parlament de Catalunya, creiem que cal donar una major atenció a la infància. Per això, des de Convergència i Unió, vam impulsar la creació d’una Comissió Específica de la Infància que es va debatre en el Ple del Parlament celebrat el 14 de novembre de 2007. En la defensa de la creació d’aquesta Comissió vaig dir al Plenari: “…Totes les instàncies han convingut que la vulnerabilitat de la infància rau en la seva dependència vers els altres col·lectius que formen la nostra societat…”. També vaig recordar que l’Observació General 5/2003, de 27 de novembre de 2003, del Comitè dels Drets dels Infants de Ginebra recomana la creació de comitès o comissions parlamentàries específiques de la infància per donar la màxima “visibilitat i prioritat a l’atenció a la infància“. Els Grups Parlamentaris que donen suport al Govern tripartit van rebutjar la proposta. Cal esmentar que el gruix d’entitats catalanes dedicades a la infància reclamaven la creació d’aquesta Comissió. Una sort similar va patir una proposta de resolució que vam presentar per instar al Govern a presentar periòdicament un informe sobre el compliment de la Convenció a Catalunya, obligació que ja tenen els Estats signants d’aquest document.
Ara, en plena tramitació del Projecte de Llei dels Drets i les Oportunitats de la Infància i l’Adolescència a la Comissió de Benestar i Immigració del Parlament de Catalunya, una de les entitats compareixents va manifestar que el que importa és el compliment de la legislació, per sobre de tot. Varen dir: “l’actual legislació ja està prou bé, el problema és que no es compleix”. Des de CiU, creiem convenient refondre tota la legislació sobre infància i introduir millores en el sistema de prevenció i protecció de la infància en situació de risc. Però després cal que els Governs apliquin la legislació. L’article 166.3 de l’Estatut, dóna competència exclusiva a la Generalitat “en matèria de protecció de menors”. També el 166.4, “en matèria de promoció de les famílies i de la infància”. Quan reclamem més sobirania, més autogovern, és per exercir-lo amb totes les conseqüències al servei de les persones. Volem que es governi bé!
El passat més de juny, el Síndic de Greuges va presentar un informe extraordinari “La protecció de la infància en situació de risc social a Catalunya”. Aquest informe fa un estudi exhaustiu sobre aquest tema. L’informe indica que 190 infants atesos pels Equips d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (EAIA) amb proposta per ingressar a un Centre Residencial d’Atenció Educativa (CRAE) estan pendents d’ingrés. Mesos abans, com a diputat, havia sol·licitat consultar els expedients d’aquesta llista d’espera i a data d’avui encara no els he pogut veure. Per quina raó aquests infants havien de marxar del seu entorn familiar i ingressar en un Centre? Per quina raó es proposava retirar la tutel·la als seus pares i passava al Govern? Per què encara estan amb les seves famílies? Són unes respostes que no tinc i que reclamo al Govern des de la meva resposabilitat parlamentària.
20 anys després de l’aprovació de la Convenció, volem que Catalunya sigui un exemple de promoció, prevenció i protecció de la infància i l’adolescència. Volem que sigui un referent en la defensa dels drets dels infants. Volem que aquesta sigui una de les prioritats importants del Govern en política social. Aquest és el nostre, també el meu particular, compromís per al futur proper.
Decembre 29th, 2009 at 7:45 pm
Estic d’acord amb tu, pero diria que com sempre o casi sempre els mes febles o desvalguts son els mes oblidats i els mes oblidads.
Estic molt conten que algu ens ho recordi i ho defensi
Gener 11th, 2010 at 5:21 pm
Molt interesant l’article. Crec que en els ultims 5 anys ha catalunya, amb les mateixes lleis i el mateix encaix dels Drets Humans dins la legislació estatal; hi ha hagut una forta devallada…
Les lleis son molt necessaries, però cal que la fiscalia se li donin eines per lluitar contra les vulneracions dels drets de l’infant; com les que es produeixen en 4 centres de proteccio, o terapeutics a Catalunya; al centre mas garriga , investigat per fiscalia i al centre pedrenyal, amb un informe demoledor del Defensor Del Pueblo (tot i que no té competències, qualssevol persona que col.labori en aquesta lacra social, en la denuncia pública es benvinguda).
No hi han mecanismes de control en els centres de menors i terapeutics. Alguns tenen uns reglaments de regim intern (com mas garriga i d’altres) on s’utilitzen les sales d’aillament com a mesura educativa. Hem avançat molt , ja que aquest tracte està prohibit pels presoners de guerra en qualssevol conflicte.
En canvi , en la catalunya del segle XXI; es possible que una familia mori en un accident i que no tingui familia extensa; i aleshores aquest nen va directe (si té mes de 12 anys ) a un centre de acollida. Si té mala sort i li toca algun d’aquests 6 centres tindrà menys drets que en un centre de justicia juvenil (almenys en 6 dels centres de Catalunya), en una presó catalana, o si es presoner de guerra i se li aplica (la majoria de paissos ho fan) l’article 31 de regles minimes en cas de conflicte armat de la ONU.
El cas es que els que treballem en el sector hem vist com creixien aquestes fundacions, sense cap control de l’administració. A mas garriga i els altres centres, no hi hagut cap inspecció d’ofici en 6 anys.. nomes un grup de menors que va denunciar les tortures i que no demanen compensació economica ni res….
Lamentablement, el govern no ha après res més que no sigui maquillar aquests greus fets i amenaçar de denunciar a Amnistia Internacional, en comptes de netejar el seu pati. La politica del maquillatge no serà util amb una societat cada vegada mes concienciada d’aquest escàndol.
A tot l’estat espanyol hi han hagut 10 morts en una decada per culpa de l’aplicació de regim interns en els centres on es vulneraven els drets fonamentals; per l’us de celes tipus f com a mesura educativa.
Tindrà que ser un altre govern, el que desenvolupi aquestes mesures, perque fins ara la cosa ha anat lamentablement a pitjor. i a Catalunya som pioners en maltractes, tortures i en l’us de celes tipus f com a us suposadament educatiu en els menors.
Aquest es un debat realment d’interès, i que exceptuant un breu parentesi amb l’informe d’amnistia; ningú ha estat atent (un dels pocs es Josep Lluis Cleries), però la premsa ni la justicia ni la fiscalia (amb pocs recursos) han lluitat per erradicar la tortura i la violencia amb la que “s’educa” en molts centres d’acollida, amb total impunitat i sense cap control …
Lluís Prieto, 11 gener 2010, Tossa de Mar.