Vull recordar, abans d’entrar a les xifres concretes, que aquesta legislatura van començar dient que un dels fonaments del Govern tripartit seria el catalanisme social. Avui, després d’aquests anys, podem certificar que les polítiques socials del govern han estat un eslògan publicitari però que en cap cas són la seva prioritat. N’han parlat i molt de polítiques socials,  però ni la seva priorització ni una bona gestió han acompanyat aquestes paraules que malauradament han quedat buides.

Anem als Pressupostos per a l’any vinent. Ho analitzaré des dels següents aspectes:

*Lluita contra la pobresa i l’exclusió social. Una any més el Tripartit oblida impulsar un Pla potent d’Inclusió Social, tan necessari en els moments de crisi que el país, la gent, les famílies,… estem patint. L’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC) augmenta un trist 1 %. Això significa que el topall d’ingressos que defineix el dret a l’ajuda queda més baix i que les prestacions econòmiques contemplades a la Llei de Prestacions Socials de caràcter econòmic seran més baixes. Per això, es passarà de 183.250 beneficiaris l’any 2009, als 166.070 beneficiaris el 2010. Mostra clara que l’IRSC no és l’adequat per a les necessitats de les persones més vulnerables. És lògic que hi hagi menys beneficiaris l’any vinent? No!

*Les persones vídues: cada any pitjor! Per a l’any vinent les persones vídues tindran un increment zero en la seva prestació. Així serà, igual que l’any passat, un màxim de 45 €/mes. També, l’aplicació de l’IRSC fa que de 47.000 beneficiaris enguany es passi a 29.000 per a l’any vinent. Simplement, vergonyós!

*Les famílies, les grans oblidades. Els ajuts per a les famílies amb fills menors no augmenten ni un euro. Idèntiques ajudes per a l’any 2008, 2009 i 2010. Tampoc es modifiquen, malgrat el compromís del Govern tripartit, les franges d’edat que permeten rebre els ajuts. Segueixen les ajudes per famílies amb infants de 0 a 3 anys, enlloc de la promesa de fer-ho dels 0 als 6 anys. Per a les famílies nombroses i monoparentals, seguiran rebent ajuts congelats de 0 a 6 anys, enlloc dels 0 a 8 anys compromesos. Això si, per segon any, s’anuncia que a les famílies monoparentals els donaran un carnet. Menys recursos, però més propaganda!

*Fons de Garantia per a  l’impagament de pensions d’aliments i compensatòries. El Tripartit el té pendent de crear des del 2004 (promogut per la Llei de suport a les famílies impulsada pel Govern de CiU, aprovada el 2003). Com a mínim, 6 anys de retard! L’any 2009, el pressupost destinava 10 milions d’euros a aquest Fons i hores d’ara, encara no s’ha creat. Ara preveuen la mateixa quantitat per l’any vinent. On han anat a parar els recursos d’enguany? Perquè no s’ha creat encara? Aquest és un dret social reconegut, el Govern tampoc no el respecta.

*Llei de la Dependència: a seguir esperant! El desplegament d’aquesta Llei a Catalunya només universalitza i reconeix un dret: el dret a esperar. El tripartit segueix prioritzant la política social de xecs (prestacions econòmiques) per sobre de la política basada en serveis. Quan la Llei estatal prioritza els serveis, amb bon criteri. A més, es disposen a seguir prioritzant el xec per a cuidador familiar quan la Llei diu que només s’atorgarà “extraordinariamente”. Una llei que té moltes imperfeccions, el desplegament que en fa el tripartit la converteix en pitjor encara. A 1 de novembre de 2009, segons l’IMSERSO, a Catalunya hi ha 137.186 persones amb dret a prestació. Els Pressupostos preveuen arribar a 94.090 persones beneficiàries a 31 de desembre de 2010. Sense comptar les noves sol·licituds amb dret a prestació que hi haurà en aquests 14 mesos existents entre les dues dates citades, ara ja queden 43.096 persones en llista d’espera.

*Menys places de residència assistida per a persones grans. Els Pressupostos disposen passar de 22.510 places pròpies, concertades o col·laboradores (amb finançament públic) a 20.840 per al 2010. 1670 places menys per a l’any vinent. Menys serveis! Menys ocupació! Qui ho entén?

*Menys ajudes tècniques per a les persones amb dependència o discapacitat. El nombre de persones beneficiàries  d’ajudes tècniques ( tradicionalment, anomenades PUA) han anat disminuint de la següent manera: 15.256 persones l’any 2008, 9.000 el 2009 i la previsió per a l’any vinent 8.609 persones. En dos anys s’han reduït pràcticament a la meitat. No es tractava de promoure l’autonomia personal i la vida independent? Doncs la política que promou el tripartit és la contrària!

*Més recursos per a informes inútils. Ei! això si, creixen les partides des d’on s’encarreguen i es paguen els informes inútils. On queda la política d’austeritat, i més en temps de crisi?

He preferit utilitzar les dades del pressupost, que trobareu ampliades en la documentació adjunta, que no fer un text genèric. Per parlar de Pressupostos s’han d’aportar xifres i contraposar-les. Per això vaig preparar un power point amb dades i xifres objectives per defensar l’esmena a la totalitat presentada per Convergència i Unió als Pressupostos del Departament d’Acció Social i Ciutadania a la Comissió de Benestar i Immigració del Parlament. Però això no va interessar i el mateix tripartit em va impedir presentar-lo perquè sabien que quedaven en clara evidència que un any més oblidaven les persones més vulnerables i les seves famílies.

Fa temps, sis anys ja, que veig un Govern a la Generalitat que parla de política social. Ben aviat, un nou Govern a Catalunya parlarà de política social però a més, i sobretot, en farà! Cal aquest canvi!

Adjunto enllaç a article relacionat: La Guerra del PowerPoint - CiU y el tripartito se enzarzan por el uso de equipos informáticos en el Parlament.

També podeu consultar tot el material (presentacions, vídeos, etc.) sobre el debat dels Pressupostos a l’apartat de campanyes.

Inicio el meu bloc! Fa temps que volia posar-lo en marxa, però cada cosa al seu temps. Ha arribat el moment.

Li he posat el títol “a prop”. La proximitat, l’accessibilitat, el ser proper, … defineixen unes actituds que faciliten la relació i la comunicació.

Des del 1974 fins el 1992, vaig dedicar-me a l’educació en el lleure des del voluntariat: Amb un grup de joves crear un centre d’esplai (Grup d’Esplai- Parròquia de Vallirana), dirigir-lo, formar-se com a monitor i director, participar en el Moviment de Centres d’Esplai Cristians de la Fundació Pere Tarrés, participar a Coordinació catalana de colònies, casals i centres d’esplai, …i mil i una coses més. Totes amb un sentit de ser a prop de la gent.

L’any 1993 entro en el món de la política com a gerent de l’Institut Català  del Voluntariat de la Generalitat (un dia explicaré la meva experiència a l’INCAVOL  i com un govern tripartit el va eliminar), el 1996 passo a ser director general d’Acció Cívica del Departament de Benestar i Família. Finalment, des del 2003 i fins ara, diputat al Parlament de Catalunya. També  entenc la política com una acció de proximitat a les persones.

L’associacionisme, el voluntariat, la política,… són accions de compromís personal que només tenen sentit des de la voluntat de servir a les persones. Servir, també, amb un sentit d’utilitat, de ser útil a la gent. I només es pot servir de veritat des de la proximitat. És des d’aquí, que es sent, es comparteix, es vibra, es plora, es riu, …en definitiva es viu amb la gent.

Si estàs a prop coneixes. Des del coneixement es pot donar resposta a les necessitats, als problemes, als reptes,… Per als que ens dediquem a les polítiques socials, des de la seva vivència, aquests elements són pilars bàsics per ser útils a les persones, a la comunitat, a la nació.

A prop també vol dir saber escoltar. A voltes es parla molt de la política com l’art del saber parlar, i és cert, ajuda. Però també entenc la política com l’art, el bon art, de saber escoltar. És la millor manera de poder atendre i donar resposta a les necessitats de qui tens davant. És la millor manera de ser proper, d’estar a prop.

Entenc aquest bloc que inicio com un instrument més per a ser a prop de tots vosaltres. A prop per a servir el meu país que vol dir els homes i dones que en formem part. Aquesta és la meva raó de dedicar-me a la política i del meu compromís com a catalanista.